Platja Llarga

Corriol petit, el gran oblidat

Adult i poll de Corriol petit (Charadrius dubius), a la Platja Llarga de Vilanova, 15 de maig de 2020. La Foixarda

Adult i poll de Corriol petit (Charadrius dubius), a la Platja Llarga de Vilanova, 15 de maig de 2020. La Foixarda

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Son diversos els articles que la nostra entitat ha dedicat a la presència i nidificació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la platja de Ribes Roges. Avui volem dedicar aquest a una altra espècie protegida, el corriol petit (Charadrius dubius), que des del 2020 nidifica a la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú.

El corriol petit (Charadrius dubius) és un petit ocell limícola a qui agraden els indrets pedregosos o sorrencs. Més de riu que no pas de platja, sempre ha criat a certs trams del Segre (la Cerdanya i l'Alt Urgell) i de la Ribera Salada (Solsonès).

Acostuma a migrar a l’Àfrica occidental a l’hivern, tot i que alguns exemplars hivernen al nostre país, i retorna a inicis de la primavera per instal·lar-se en petites colònies, sempre properes al curs d'algun riu o a una bassa. Algunes parelles, però, crien aïllades, com és el cas de la que des del 2020 nidifica a l’Espai Natural Protegit de la Platja Llarga.

Fa el niu i pon els ous en una petita depressió del terreny, com el corriol camanegre. També coven ambdós progenitors i pot arribar a fer segones postes, tot i que habitualment només en fa una. Els pollets són nidífugs i volen cap als vint-i-cinc dies.

 

Adult i poll de Corriol petit (Charadrius dubius), a la Platja Llarga de Vilanova, 15 de maig de 2020

És molt conegut per les estratagemes que empra per no donar a conèixer l'emplaçament del niu o dels pollets i aconseguir que qualsevol possible depredador fixi la seva atenció en ell, fingint estar ferit i caminant arrossegant l’ala.

Sabem, per haver-los observat i perquè ens ho ha fet saber algun veí que hi viu a prop, que han nascut polls cada any a la Platja Llarga des del 2020, tot i que per nosaltres ha estat impossible fer un seguiment tan exhaustiu com el que duem a terme del corriol camanegre,a la Platja de Ribes Roges Això es deu a què a les voluntàries que duem a terme diàriament aquest seguiment no ens és gens fàcil disposar del temps necessari per desplaçar-nos de manera freqüent a la Platja Llarga, i per tant desconeixem la seva taxa de supervivència. Tant les Administracions com els agents rurals saben de la seva presència gràcies a nosaltres, i tampoc han dut a terme cap mena de seguiment sistemàtic de l’espècie.

Tot i així hi anem traient el cap de tant en tant, i el passat dissabte 27 d’abril, un voluntari va detectar-hi nidificació. Ràpidament ho vam posar en coneixement d’ajuntament i agents rurals, i personal de medi ambient del consistori va actuar ràpidament per reforçar la senyalització de l’espai protegit amb pal i corda.

Una senyalització que no impedeix veure com, diàriament, moltes persones caminen per dins la zona protegida, fent malbé la vegetació que protegeix la zona dunar que, com s’ha pogut observar als darrers temporals, ha estat clau per protegir la platja. Tampoc el fet de què es tracti d’un espai natural protegit al qual no hi poden accedir els gossos impedeix que aquests hi entrin a desenes diàriament, posant en risc la nidificació d’aquesta espècie protegida i la d’altres com la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), catalogada com a vulnerable i molt escasa, que és resident i es reprodueix a la Platja Llarga. De fet, en aquest cas, parlem d’un petit tresor vilanoví, ja que és la població costanera més septentrional que es coneix a Catalunya.

Juvenil de Sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), a la Platja Llarga de Vilanova, 29 de setembre de 2023

Què cal fer perquè com a societat prenguem consciència de la necessitat de preservar la biodiversitat que ens envolta? Com  fer entendre que la seva pèrdua té conseqüències catastròfiques, també per nosaltres com a espècie? Estan les administracions fent prou feina per difondre aquest missatge?

És sorprenent, a tall d’exemple, la poca difusió que s’ha fet de la necessitat de protegir el corriol camanegre per part dels mitjans de que disposa l’Ajuntament de Vilanova, de la entrada en vigor de l’accés amb gossos a la zona de nidificació, així com els nuls recursos invertits en senyalitzar-la amb plafons informatius, més enllà dels prohibitius, com els que podem trobar a les platges de la resta de municipis litorals del nostre entorn (Sitges, Cubelles, Cunit, Calafell…). No entenem com, sent la platja referent en quant a preservació de l’espècie al nostre litoral proper, estem a la cua en aquest sentit. Necessitem també una major presència de personal informador a la platja. L’actual servei dels caps de setmana és  totalment insuficient. Cal una presència diària.

Nosaltres, com moltes altres entitats i persones, seguim voluntàriament, sense cap mena de subvenció, dedicant hores a fer seguiment d’algunes d’aquestes espècies que ens envolten i que estem perdent, mirant de divulgar tot el que podem el missatge de la necessitat d’un canvi profund en la manera de relacionar-nos amb la fauna i flora amb la que compartim l’ecosistema que permet la nostra supervivència. Si el destruïm, també ens destruïm a nosaltres, deixant una terra erma, contaminada i hostil a les generacions més joves i a les que encara estan per venir.

Si no respectem les restriccions d’accés a aquests espais protegits, la biodiversitat que ens envolta està condemnada a desaparèixer. Encara som a temps de reaccionar, ens diu la majoria de la comunitat científica, però també que aquest temps de reacció s’esgota.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local