Mariona Ríos: "en un relat eròtic són inevitables parts autobiogràfiques"

“És inevitable que hi hagi parts autobiogràfiques”, tot i que no s’especifiquen com a tal durant el monòleg, “però també hi ha moltes situacions inventades fruit de la imaginació, algunes de les quals potser no faré  mai”. D’aquesta manera, la vilafranquina Mariona Ríos resumeix la realització del contingut d’un relat eròtic que posteriorment expressarà en públic.

Ríos, de 23 anys, és una de les habituals monologuistes d’aquest gènere a l’Alt Penedès, que té especial presència en l’abundància d’activitats estiuenques que programen els ajuntaments, bars i associacions de la comarca.

La jove vilafranquina creu que “els relats eròtics tenen èxit perquè poca gent en parla obertament, és un tema una mica tabú i això que estem tractant una cosa que a tots ens passa a la vida quotidiana. En el meu cas, a més, sempre hi aporto un toc d’humor” durant unes representacions d’uns quinze minuts, alhora que afegeix que “també em serveix per reivindicar la meva pròpia sexualitat i el punt de vista femení sobre el sexe”.

Una altra qüestió important és que “es diuen les coses pel seu nom” assegura Ríos, que pensa que “sempre ha estat un tema tractat de manera molt superficial. En canvi, si s’ha de dir que ‘aquest polvo ha estat una merda’, es diu i no passa res”.

Seguint en aquesta línia, la monologuista vilafranquina estableix que “el límit entre porno i erotisme és que el porno és més explícit i l’erotisme deixa entreveure i fa córrer més la imaginació. L’erotisme són calces que ensenyen mig cul, i el porno és veure el cul directament”.
Per altra banda, una de les característiques dels relats eròtics és el que pot succeir un cop s’acaben. “En ocasions he preguntat al públic si en sortia més animat, la resposta ha estat que ‘segurament’, ja que es parla obertament de sexe i permet continuar la conversa i altres coses amb la parella a casa” explica Ríos.

En aquest sentit, la sintonia amb el públic és clau per tal que el missatge arribi en plenitud. Probablement, coses de l’anatomia i psicologia humana, durant la representació d’un relat eròtic és quan menys dificultat hi ha perquè els assistents estiguin en silenci, o interaccionin quan se’ls hi demana, i estiguin atents de manera constant.

En quan a l’aspecte personal, la jove vilafranquina explica que “sempre m’ha agradat molt escriure i un dia vaig fer un relat eròtic; li vaig comentar a una amiga i aquesta ho va passar a un grup de Vilafranca, els Kametta, que n’organitzaven en públic anualment; els va agradar i vaig debutar l’any 2010 en unes sessions al Forat del Pany”.

“Des d’aleshores de manera grupal i individual m’han anat sortint representacions” explica Ríos, que per cada any en prepara un de diferent: “ja tinc el cinquè pràcticament enllestit, és un diàleg i el presentaré en societat el 27 d’agost després de goigs al Claustre de Sant Francesc en un maridatge anual entre relats i vins”.

Familiarment la temàtica tampoc li ha suposat cap mena de problema: “tota la vida he fet teatre, a casa em coneixen bastant i no hi ha problemes. El cert, però, és que la meva àvia, que sempre em venia a veure a totes les funcions de teatre i ara em diu: ‘en aquests relats que fas ja no vindré’”, conclou somrient.