Castells de la Jove de Vilafranca, al cor de la Manxa

La mitjanit de divendres a dissabte, la Jove de Vilafranca agafava els autocars per dirigir-se, per primera vegada, a Castella-La Mancha, en concret a la província de Ciudad Real on s’hi troba el municipi d’Herencia, de 9.000 habitants. Allà la colla hi va fer castells de 6, en dues fornades: la primera, dissabte al vespre, dins el marc de IXXX Festival Folklórico de Herencia, on hi actuaven també els dos grups de folklore locals i un grup de Mortagua (Portugal); la segona, diumenge al migdia, al cèntric i concorregut Parque Municipal.

Formant l’expedició hi eren noranta-quatre persones i els desplaçaments van ser amb un autocar de vuitanta-dues places i una furgoneta de nou places, més cinc persones que s’hi van desplaçar en dos vehicles privats: un soci de la Jove que acostuma a venir per la Festa Major i que viu a Àvila i quatre socis més que, per motius laborals, es trobaven a Madrid i van aprofitar per unir-se a l’expedició el mateix dissabte a la tarda. Entre el grup també hi havia un grup de nou persones dels Castellers de Les Roquetes que, donada la bona relació que manté amb la Jove i com encara hi havia places, s’hi van voler afegir.

Rebuda del municipi als grups actuants
A l’arribada, el dissabte al migdia, el consistori herencià va oferir un senzill acte de benvinguda de l’alcalde als grups actuants, amb obsequi de regals -diversos llibres sobre el municipi i les seves tradicions-. La colla, al vespre a l’escenari del festival folklòric, va correspondre amb una ceràmica de l’artista Montse Llanas que representa un 3 de 7 blau cel. Un cap acabada la recepció, la regidora de cultura i altres tècnics van acompanyar el grup a una visita guiada per les parts més importants i cèntriques, on destaca el convent de Ntra. Sra. de la Mercè i l’església de la Inmaculada Concepció, amb nombrosos retaules barrocs. Cal dir que, al ser la patrona una verge catalana, en diversos llocs de la ciutat s’hi veien representacions de l’escut de l’ordre de la Mercè, fundada a Barcelona per Sant Pere Nolasc, que inclou les quatre barres i una creu.

Esmentar l’excel•lent tracte i acollida dispensat tant per l’Ajuntament, que va convidar els grups a sopar després del festival, com sobretot del Grupo de Coros y Danzas  Ntra. Sra. de La Merced, que van preparar tota la logística per acollir el grup vilafranquí i en van assumir la manutenció, consistent en un dinar de plats típicament manxecs (formatge, migas, pistó, gachas i cocido manxec) el dissabte;  i una paella i platets, el diumenge. A banda, van preparar alguns actes complementaris i, qui va voler, va poder visitar una fàbrica de formatge manxec, dissabte a mitja tarda. El grup local va estar pendents de la Jove en tot moment i l’agraïment de la colla va ser màxim, sobretot durant el comiat, com s’explica al final de l’article.

Actuacions dissabte al vespre i diumenge al migdia
A l’actuació de dissabte al vespre, la colla va fer-hi, abans de sortir en una curta cercavila, dos pilars de 4 simultanis davant  l’Ajuntament. Un cop a la plaça d’Espanya, on tenia lloc el Festival Folklòric, la colla hi va començar amb un pilar de 4 caminant i girat de cara al públic que va despertar una forta ovació i, fins i tot, el públic assistent majoritàriament assegut, es va aixecar de les seves cadires per aplaudir. 

Un cop passat aquesta entrada, per megafonia es va explicar molt breument els orígens de la tradició dels castellers, la importància que tenen a les festes populars catalanes i que té la plaça de Vilafranca i, també, es va fer referència als grallers i a la música que acompanya els castells. En aquest viatge, va ser el grup de grallers Toc de Vent de Castelldefels qui tocava pels vilafranquins.

En l’exhibició, la colla va seguir descarregant un 4 de 6 amb l’agulla, una torre de 6, un 3 de 6 i un pilar de 5. Tots els castells van ser molt aplaudits des de molt abans de fer l’aleta, sobretot a partir de que es col•locava el pom de dalt. Al finalde l’exhibició, es va fer obsequi, al Grup de Coros y Danzas, d’una fotografia emmarcada de grans dimensions de la seva visita a Vilafranca.

L’endemà diumenge, a les 13:30 h, la colla va fer una segona exhibició que va reunir molt públic ja que, al parc on es feia, hi havia convocats altres actes com uns pinxos i una gran paella popular. La colla va descarregar-hi un 4 de 6 amb agulla, una torre de 6, un 3 de 6 aixecat per sota que va acabar de sorprendre encara més un públic local entregat i també, participatiu, ja que diverses persones es van acostar a fer pinya entre aplaudiments. També el dissabte anterior s’havien animat uns quants a fer pinya. El més xocant és que, al final del castell, ens donaven les gràcies per haver-los deixat participar mentre que, els castellers, els hi explicàvem que era a l’invers, que érem nosaltres qui els agraíem l’ajuda.

Molins i castells
Un cop acabada aquesta segona exhibició, la colla va dirigir-se a uns molins de vent situats en uns turons propers que envolten la ciutat. Volien fer-hi un castell i un pilar, admirar la panoràmica i fer-se fotografies en el que és un dels símbols d’aquesta zona de Castella - La Mancha, els típics molins quixotencs.  Hi van fer un 3 de 6 i un pilar de 4 amb la senyera que, malgrat la modèstia dels castells, van oferir unes imatges de bellesa estètica. 

Després de dinar, va arribar l’hora dels agraïments i dels adéus. La colla en ple es va aixecar i va envoltar la quarantena de persones del grup d’Herencia, va oferir un llarg aplaudiment de tots els castellers dirigit  als membres del grup acollidor  que, després d’una bona estona, va ser trencat pels aplaudiments d’ells cap a la colla vilafranquina. Tot seguit, es va obsequiar pins de la colla i es va fer una foto de grup conjunta de tots grups, castellers i balladors de jotes. Aquesta és la força i la màgia de la cultura tradicional i popular, que uneix i agermana sensibilitats i tradicions que, poden ser i són diferents però que, del que es tracta, és d’adonar-se que en la diferència i en la diversitat està la riquesa i l’amistat entre les persones.

Tornem de la Manxa amb una experiència altament positiva, satisfets pels castells però, sobretot, per la companyonia, la bona imatge i el bon exemple que hem transmès de Catalunya i que, també, hem rebut d’uns “ingeniosos hidalgos”, bons amics, que han fet mans i mànigues perquè ens trobéssim com a casa. Gràcies a tothom que ho ha fet possible.