Reediten 'Lo tres de nou', obra de teatre del 1901 de Raimon Casas Pedrerol

Edicions Cossetània ha reeditat Lo tres de nou. Quadret de costums de Valls, una obreta de teatre de tema casteller, obra de Raimon Casas Pedrerol, estrenada a Valls el 1901 i editada per primer cop l’any següent.

En aquesta ocasió, el quadret de costums es torna a editar acompanyat d’un estudi sobre l’autor i el significat de l’obra a càrrec de Xavier Brotons, que també ha curat l’edició del text de l’obreta. De fet, aquest estudi de Brotons va resultar guanyador de la sisena edició (2012) del premi L’Esperidió d’assaig sobre el fet casteller, convocat per l’Associació d’Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

El volum es presentarà el dijous 26 de febrer, a les 19.30 hores a L’Agrícol, a Vilafranca del Penedès. Acompanyaran el curador de l’obra, Xavier Brotons, el filòleg i membre dels Castellers de Vilafranca Biel Senabre i el periodista Joan Beumala.A més, el Taller d’Assaig Teatre (TAT) escenificarà un fragment de l’obra.

En el seu estudi, Brotons defensa la hipòtesi que Lo tres de nou, que aparentment passa per ser un inofensiu quadre de costums de tema casteller conté, en el fons, un discurs ideològic “amablement anticasteller”.

Així, investigant en la vida i obra de Raimon Casas Pedrerol (Barcelona 1862-1930), un mestre i periodista republicà que va exercir la seva professió a Valls durant 22 anys (1893-1915), Brotons arriba a la conclusió que el missatge anticasteller d’aquesta obreta de teatre és progressista, en la línia del pensament dels republicans de l’època de combatre l’obscurantisme de la societat (analfabetisme, supersticions, incultura...) mitjançant la instrucció i el treball. En definitiva, aquests intel·lectuals consideraven les tradicions populars (entre les quals s’incloïen els castells) com un anacronisme i una activitat “poc adequada a la civilització” que convenia anar superant, atès que totes les energies, especialment les del jovent, eren necessàries per derrotar el retard endèmic que patia la societat.

Probablement, Lo tres de nou no s’havia tornat a reeditar separadament des del 1902. No obstant això, Pere Català i Roca va tenir l’encert de transcriure íntegrament l’obreta en el primer volum de Món casteller (1981), gràcies a la qual cosa modernament alguns aficionats de colles castelleres l’havien representada (la primera, la Colla Vella de Valls l’any 1983).

Raimon Casas Pedrerol (Barcelona, 1862-1930) va ser un mestre republicà, escriptor i periodista. Va treballar com a mestre a Valls del 1893 al 1915. Va ser director dels diaris La Defensa i El Porvenir, i col·laborador de La Actualidad i La Crónica de Valls. Va escriure articles d’opinió política, poesia i quadrets de costums. Tota la seva obra és inèdita llevat de Lo tres de nou, estrenada el desembre del 1901 i que va conèixer un gran èxit.

Xavier Brotons Navarro (Vilanova i la Geltrú, 1967) és llicenciat en Filologia Clàssica (Universitat de Barcelona) i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (Universitat Rovira i Virgili). Periodista casteller al Diari de Barcelona (1992), diari Avui(1994-1999), Canal Blau TV (1995-1997), Ona Valls Ràdio (1998-1999),Diari de Tarragona (2005-2006) i al programa “Tres rondes” de Catalunya Informació (2005-2008). Director de la col·lecció L’Aixecador d’Edicions Cossetània. Entre d’altres, ha publicat els següents llibres de temàtica castellera: Castells i castellers. Guia completa del món casteller(Lynx Edicions, 1995) i Diccionari casteller (El Ventall-Diputació de Barcelona, 2001), i conjuntament amb Joan Beumala, Castellers. Història, tècnica i present (Columna Edicions) i Les meravelles del món casteller (I i II) (Edicions Cossetània). Amb Jordi Jaria, Guillermo Soler i Joan Beumala va escriure Retrats castellers (Edicions Cossetània). Va participar en la nadala 2013 de la Fundació Lluís Carulla, dedicada als castells, amb un article sobre la llengua dels castells.