Mor l'escriptor i periodista Francisco González Ledesma als 88 anys

Francisco González Ledesma, un dels escriptors catalans més importants dels últims 50 anys, ha mort aquesta matinada a Barcelona als 88 anys d'edat. González Ledesma tenia una forta vinculació al Vendrell, on tenia fixada la seva segona residència, concretament al barri de Sant Salvador. Ledesma va ser guardonat l'any 2010 amb la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya: la Creu de Sant Jordi.

González Ledesma va néixer a Barcelona l'any 1927. Periodista, guionista i novel·lista especialitzat en el gènere policíac, és considerat, junt amb Manuel Vázquez Montalbán i el petit grup vinculat a la Semana Negra de Gijón, un dels pirincipals impulsors de la novel·la negra de tema social espanyola.

Amb cinc anys ja explicava històries al pati de la seva escola. De petit marxà a Saragossa amb la seva mare, una modista del Poble Sec, tornant a Barcelona l'any 1941, i reflectint part de les experiències viscudes durant aquella època a "Temps de venjança".

De retorn a Barcelona, desprès de cursar batxillerat a l'Institut Balmes, on va trobar professors que el van estimular (com Guillermo Díaz Plaja) va començar a enviar originals a l'Editorial Molino. Novel·lista precoç, es va iniciar escrivint guions d'historietes per a l'Editorial Bruguera, així com novel·les de l'oest al ritme d'una per setmana sota el pseudònim Silver Kane, la qual cosa el va proporcionar un gran ofici i el va dotar d'un ampli catàleg de recursos literaris, a més d'obtenir uns ingressos econòmics que el van permetre finançar-se la carrera de dret.

L'any 1948, amb només 21 anys, va obtenir el Premi Internacional de Novel·la organitzat per l'editor Josep Janés amb la seva obra "Sombras viejas", trobant-se, entre els membres del jurat, personalitats com Somerset Maugham i Walter Starkie. Amb tot, la censura franquista va prohibir la seva publicació, acusant l'autor de "rojo" i "pornògraf". Aquest fet el va silenciar com a novel·lista, i el va portar a dedicar-se a l'advocacia i el periodisme, primer en el Correo Catalán, i després, durant 25 anys, a La Vanguardia, on va arribar a ser redactor en cap. Totes dues professions el van proporcionar un bon coneixement de la societat, dels carrers de Barcelona, dels polítics i del món de les finances, uns coneixements que acabaria fent servir en algunes de les seves novel·les.

Paral·lelament a aquestes activitats va continuar amb la seva producció d'historietes. En total, es calcula que podria haver escrit uns 300 títols sota el pseudònim Silver Kane (dels quals "Grafito", una publicació especialitzada en cultura popular, va comprovar que la Biblioteca Nacional només en conservava 3 l'any 1986). En el seu temps lliure va escriure "Los napoleones" (que també va ser prohibida), "Las calles de nuestros padres" y "Expediente Barcelona" (finalista del Premi Ciutat de València en 1983), obres que només es van poder publicar després de la transició política a la democràcia. Aquesta darrera va ser traduïda i publicada per la prestigiosa editorial francesa Gallimard. L'any 1984 va guanyar el Premi Planeta amb "Crónica sentimental en rojo", un guardó que el va suposar una notable popularitat i una important empenta per continuar escrivint.

Les seves novel·les estan protagonitzades pel comissari Ricardo Méndez, una barreja d'escepticisme i orgull que segueix els cànons del relat criminal. Méndez apareix per primera vegada a "Expediente Barcelona", inaugurant una sèrie novel·lística que, en combinació amb la ciutat de Barcelona, constitueix el nexe central de les seves obres.