Descobrint la tercera torre de defensa del Vendrell

El segle XIX es va caracteritzar per ser un període bèl·lic on diferents guerres van sacsejar el territori. D'aquestes se'n poden destacar les tres guerres carlines. Concretament la tercera, que data del 1872 al 1876, és la que va tenir més incidència al Vendrell. Emmarcats dins d'aquest context, Sergi Jiménez i Marta Hinojosa han presentat el seu estudi a la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell l'objectiu del qual ha estat concretar les torres de defensa del Vendrell: la Torre del Botafoc, la Torre del Puig i una tercera torre que, hipotèticament, se situaria a l'encreuament entre la carretera de Valls i la carretera Santa Oliva.

La bona xarxa de comunicacions era el que va caracteritzar El Vendrell al llarg del segle XIX. Amb una línia ferroviària que enguany celebra el 150 anys i com a capital jurídica del Baix Penedès i d'alguns territoris de l'Alt Camp i el Tarragonès, el municipi esdevenia un focus d'atac per part dels carlins. La guerra havia començat el 1872 però no va ser fins a l'any següent quan es va accentuar el desig de la població de defensar el territori. Isidre Gay, l'alcalde, havia estat segrestat a Sant Salvador.

La muralla que envoltava El Vendrell així com les petites torres de vigilància que s'hi albergaven va esdevenir insuficient i els carlins, el 4 de març del 1874 van entrar al poble. Els vilatans, espantats, es van refugiar a l'església mentre l'alcalde anunciava la seva rendició. Davant d'aquest fet, aquell mateix any es va decidir crear torres de defensa. Actualment se'n conserven dues: la Torre del Botafoc, que defensava l'entrada del Vendrell per Albinyana i la Torre del Puig, que protegia l'entrada al municipi per la costa. Malgrat tot, els rumors populars sempre havien parlat d'una tercera torre de la qual no n'ha quedat constància.

Josep Aixalà Cassellas, un vendrellenc que de ben jove va marxar a viure a Cuba, va escriure els seus records d'infantesa a la vila. D'entre els seus escrits, se'n destaca un llibre titulat Font de la Menya on parla d'un “triángulo artillado” en referència a les tres torres que, suposadament, defensaven l'indret. Aquest és un punt de partida de molts estudis que han intentat investigar sobre aquesta tercera peça del “triangle” que no s'ha conservat.

Al 2013, en ple estudi del cas, va arribar a les mans de Sergi Jiménez i Marta Hinojosa un mapa del Vendrell fet per l'enginyer Juan Gaya en què se situa l'emplaçament de tres torres que formen un “triángulo artillado”: la del Botafoc, la del Puig i una altra que se situaria a la cruïlla entre la carretera de Valls i la carretera Santa Oliva, lloc on actualment es troba l'Escola Sagrat Cor. Pel que fa a aquest últim punt, però, no es té constància que aquesta torre de defensa s'arribés a construir mai. Aquest enginyer, a més, va fer uns plànols de les torres. Les dues primeres estan construïdes sota el mateix patró mentre que l'altra resulta més esvelta i petita i no té canó. Aquesta descripció no es correspon amb cap de les conegudes així que hauríem d'estar parlant d'una tercera de la qual no hi ha rastre físic.

L'estudi presentat no tanca una investigació sinó que obre tot un seguit de qüestions encara per resoldre: la tercera torre, realment es va acabar construint o es va quedar en proposta? Per què estaria situada en un lloc pla? Quina funció tenia? Són preguntes que de moment no tenen resposta. Caldran noves línies de treball per acabar d'aclarir totes aquestes incògnites sobre el passat del municipi del Vendrell.