Competitivitat Territorial

Garraf, Alt i Baix Penedès “comencen a convergir en competitivitat”

Qui millors registres presenta de les nostres comarques és el Garraf, que avança tres posicions per ser novè i entra per primer cop en el Top Ten català

Presentació de l'’Índex ADEPG de Competitivitat Territorial. Roger Vives

Presentació de l'’Índex ADEPG de Competitivitat Territorial. Roger Vives

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Les tres comarques del Gran Penedès “comencen a convergir en nivells semblants de competitivitat, abans hi havia més diferenciació”. Així ho ha afirmat aquest matí David Moreno, d’Activa Prospect, l'empresa encarregada d'elaborar l’Índex ADEPG de Competitivitat Territorial, que analitzant les dades del 2015 de les 42 comarques catalanes ha arribat ja a la seva dotzena edició.

Amb tot, qui millors registres presenta de les nostres comarques és el Garraf, que avança tres posicions per ser novè i entra per primer cop en el Top Ten català amb una puntuació de 36,7. En una línia similar s’ha mogut el Baix Penedès, avança fins al setzè lloc, millor registre històric, escalant tres posicions amb un índex de 32,7. L’Alt Penedès, per la seva part, manté la catorzena plaça de l’any passat, si bé el seu vàrem pateix un lleuger descens de 33,5 a 33,2.

L'Índex analitza les 42 comarques catalanes (enguany s’hi ha sumat el Moianès, que és 35è) a partir de factors de competitivitat (producció, avantatges distributius i condicions de la demanda, que es subdivideixen en vuit apartats més concrets) i en factors de sostenibilitat social i mediambiental. L'anàlisi permet identificar les singularitats de cada comarca, determinar les fortaleses i les febleses i a partir d'aquí establir les estratègies de desenvolupament a seguir en cada cas. En total doncs, hi ha deu aspectes que incideixen en l'anàlisi.

Aquesta desena de categories estan detallades individualment i destaca el fet que el Baix Penedès és, novament, la pitjor comarca en quan a “sostenibilitat social”, factor on el Garraf és 39è. No obstant, com a registre positiu, la comarca baixpenedesenca és setena en “innovació i desenvolupament tecnològic”.

El Garraf presenta bones xifres en tres aspectes: és la tercera millora comarca en “accés als mercats de clients i proveïdors i accés a la informació; i la sisena tant en “volum de marcat i activitat” com en “qualificació dels recursos humans i recursos per a l’educació i la formació professional”.

L’Alt Penedès mostra, a nivell general, més equilibri en els diferents aspectes. El seu pitjor registre és en “esperit emprenedor i dinamisme empresarial”, on és 31è empatat amb el Garraf, però la dada no és tant negativa si es té en compte que dotze mesos enrere era la pitjor comarca catalana en aquest aspecte.

On més convergeixen les tres comarques és en “disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica”, ocupant consecutivament el 17è, 18è i 19è lloc.

La classificació la lidera el Barcelonès per setè any consecutiu; en el segon lloc repeteix per cinquè curs seguit el Vallès Occidental; mentre que el Baix Llobregat recupera la tercera plaça en detriment del Segrià, que baixa a la sisena posició. El rànquing el tanca per quart curs seguit la Terra Alta.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local