Top Manta

Sitges dóna per “controlat” el nombre de manters i lamenta la falta de competència per oferir-los una alternativa laboral

El govern constata que els venedors arriben d’altres municipis i insta totes les administracions a fer polítiques “transversals” per abordar el fenomen

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El govern de Sitges ha assegurat que ha “controlat” el nombre de venedors de ‘top manta’, a qui lamenta no poder oferir ajudes socials o una alternativa de treball per manca de competències municipals. L’alcalde, Miquel Forns, ha explicat a l’ACN que la Comissió municipal del ‘Top manta’ ha analitzat el perfil dels venedors per valorar quines ajudes els pot proporcionar l’Ajuntament. Forns ha detallat que són “homes joves, estrangers, provinents del Camp de Tarragona, sense grans dependències familiars dins el país, alguns d’ells en situació irregular i amb tot tipus de necessitats socials”. En aquest sentit, ha lamentat que la normativa no permeti concedir ajudes socials a persones que no visquin a la vila. Per resoldre aquest factor, ha instat l’estat espanyol i la Generalitat a desplegar polítiques “transversals” que permetin atendre els manters per oferir-los una feina i que ajudin a minvar el fenomen de la venda il•legal.

Miquel Forns ha assegurat que el municipi està treballant entorn la venda ambulant il•legal des de la vessant social i policial. En aquest sentit, ha destacat que el dispositiu de seguretat de control d’accessos al municipi “funciona”, afirmant que han evitat que el nombre de manters creixi. Segons ha apuntat l’alcalde, de dilluns a divendres a Sitges hi arriben aproximadament entre 30 i 40 persones per vendre objectes de forma ambulant des del Passeig de la Ribera, sent una xifra que s’incrementa lleugerament el cap de setmana, mantenint-se igualment estable.

A banda de destacar l’efectivitat del control policial, Sitges fa set mesos que va voler reforçar l’aspecte social, integrant la Regidoria de Benestar i Família a la Comissió municipal del ‘Top manta’. Des del novembre, Miquel Forns ha assegurat que els tècnics de l’àrea “s’han acostat” als manters per determinar quin perfil i necessitats tenen. Amb aquest anàlisi el govern ha constatat que els venedors no són veïns del municipi, fet que Forns apunta com una “dificultat principal” a l’hora d’atendre les seves necessitats.

“S’ha fet un pas més en conèixer com és el venedor, però cal recordar que al darrere tenen una situació de problemàtica social que a vegades arriba a la misèria”, ha afirmat l’alcalde, que ha clamat per aconseguir el més aviat possible una “coordinació” entre municipis. Forns ha afirmat que “cal una política nacional”, perquè considera que seria l’única manera de poder oferir atenció social a aquestes persones.

És aquí on l’alcalde de Sitges senyala la Generalitat i l’estat espanyol. Considera que és indispensable que despleguin polítiques supramunicipals d’ocupació i atenció social, i insta el govern estatal a revisar les polítiques d’immigració i propietat intel•lectual contra les falsificacions per atendre la realitat dels manters. “Fins ara els ajuntaments ens hem sentit molt sols”, ha sentenciat Miquel Forns, assegurant que “la primera vegada que he tingut coneixement d’una convocatòria d’àmbit nacional per abordar el ‘top manta’ ha estat amb la recent reunió del Síndic de Greuges”.

Forns considera que aquesta cimera celebrada a mitjans de juliol va ser un “punt d’inflexió” i preveu que desencadenarà en un nou rol per part de la Generalitat. Aquest dijous a la tarda, hi ha prevista la primera reunió del Consell Executiu on participen Sitges, Roses, Salou, Barcelona, la Generalitat, la Delegació del Govern i el Síndic de Greuges. A la trobada, Miquel Forns ha explicat que hi vol traslladar l’experiència del seu municipi pel que fa a campanyes de conscienciació social, a la vigilància policial i a l’anàlisi social que han fet al col•lectiu de manters.

Forns ha defensat la importància d’aquesta nova Comissió executiva i s’ha mostrat crític amb la gestió feta fins a dia d’avui al conjunt de Catalunya, assegurant que “el que s’ha provat fins ara s’ha demostrat que no ha donat bons resultats”. Així, ha apuntat que els darrers anys “cada municipi ha fet accions puntuals que només han minimitzat el problema, mai l’han eliminat, i molt sovint l’han traslladat al poble del costat”. L’alcalde, però, també s’ha mostrat optimista i ha afirmat que assisteix a la reunió amb “bones expectatives”, alhora que ha demanat paciència: “els resultats no els podrem veure fins, com a mínim, l’estiu del 2018”, ha puntualitzat.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local