Producte interior brut

El Baix Penedès i el Garraf, comarques a la cua amb el menor PIB per càpita

La Ribera d'Ebre, amb 36.000 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 34.500 euros, lideren el rànquing per comarques

Producte interior brut. EIX

Producte interior brut. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Martorell, amb 80.100 euros, va ser el municipi amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya el 2014 (entre els municipis de més de 5.000 habitants), seguit de Castellbisbal (70.700 euros) i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (66.500 euros). A l'altre extrem, hi havia un grup de tres municipis que tenien un PIB per habitant inferior als 10.000 euros per càpita: Badia del Vallès (amb 5.500 euros), Santa Margarida de Montbui (8.100 euros) i Vilanova del Camí (9.800 euros).

Els resultats comarcals mostren que hi havia 9 comarques i l'Aran amb un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana, encapçalats per la Ribera d'Ebre, amb 36.000 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 34.500 euros. Aquestes xifres són un 29,2% i 23,9%, superiors a la mitjana catalana, que és de 27.800 euros. D'altra banda, el Montsià era la comarca amb el menor PIB per càpita (amb 16.000 euros), seguida del Baix Penedès i el Garraf (amb 16.400 i 16.600 euros per habitant, respectivament).

Per sectors d'activitat, el sector serveis era la principal activitat econòmica a 37 de les 41 comarques i Aran, mentre que a 4 comarques la indústria tenia un major pes sobre el total del seu valor afegit brut (VAB), molt per sobre de la mitjana catalana (19,7%): la Ribera d'Ebre (59,1%), la Segarra (55,4%), l'Alt Camp (54,2%) i la Conca de Barberà (48,3%).

L'Idescat publica per primera vegada resultats de l'avanç del PIB per a l'any 2015 dels 23 municipis de més de 50.000 habitants. Aquests municipis representen el 60% del total de PIB de Catalunya. El municipi de Barcelona, amb un PIB de 66.952,2 milions d'euros, genera el 31,2% del PIB.

Hi ha vuit d'aquests municipis que mostraven un PIB per habitant superior a la mitjana catalana (28.900 euros per habitant), encapçalats pel Prat de Llobregat, amb 63.700 euros per habitant, Sant Cugat del Vallès (44.500 euros) i Barcelona (42.200 euros), i seguits per Tarragona, Granollers, Girona, Cornellà de Llobregat i Lleida.

El producte interior brut a preus de mercat (PIB pm) mesura el resultat final de l'activitat econòmica de les unitats productores en el territori. Es calcula a preus de mercat, perquè el valor de la producció recull la incidència dels impostos i les subvencions.

Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia; és a dir, comprèn els valors afegits bruts de les principals branques d'activitat, valorats a preus bàsics.

Les noves estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable adoptant la base 2010 i tenen com a referent metodològic el Marc Input Output de Catalunya 2011 i els resultats dels Comptes econòmics anuals de Catalunya. La introducció d'aquesta nova base ha implicat incorporar canvis metodològics i estadístics, entre els quals cal destacar nous mètodes d'estimació i sobre tot l'ampliació de les fonts estadístiques disponibles.

Es difonen els valors afegits bruts d'onze branques d'activitat econòmica per als municipis de més de 45.000 habitants i totes les comarques de Catalunya. Pel que fa als municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, es presenten els resultats de VAB per grans sectors d'activitat econòmica (agricultura, indústria, construcció i serveis).

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local