Ultrarunner

Emili Rafecas: "Per dedicar-te a les ultres és bàsic estar mentalment bé a casa (VÍDEO)

Rafecas s’ha convertit en un dels ultrarunners catalans de referència després d’un inici de 2017 brillant, en què ha guanyat l’Ultra Trail Les Fonts i l’Ultra Trail del Montsec

L’olerdolenc Emili Rafecas s’ha convertit en un dels ultrarunners catalans de referència. EIX

L’olerdolenc Emili Rafecas s’ha convertit en un dels ultrarunners catalans de referència. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’olerdolenc Emili Rafecas s’ha convertit en un dels ultrarunners catalans de referència després d’un inici de 2017 brillant, en què ha guanyat l’Ultra Trail Les Fonts i l’Ultra Trail del Montsec. A més, el passat mes de maig fou el més ràpid en completar els 7 Cims, la marxa de resistència penedesenca per excel·lència.

- Emili Rafecas s’està fent un gran nom en el món dels ultra trails, però qui és en el dia a dia quotidià?
Sóc un pare de família que un bon dia va començar a córrer i, amb molt de sacrifici i esforç i sense deixar la família, he anat fent ultres i aquí estic.

- Com van ser els inicis en aquest món?
Des de jovenet havia jugat a futbol, però feia molts temps que no feia res, fins que un dia, un amic que corria em va animar a provar-ho. Vaig veure que se’m donava bé i em sentia a gust, em vaig apuntar a una cursa i em va agradar, així que amb els Runners Puigdàlber vaig prendre part de la Lliga penedesenca de curses de muntanya de Correm per la terra. Però encara volia més, m’agradaven les curses llargues, fer quilòmetres i aquestes se’m quedaven una mica curtes. Vaig provar una marató a Campdevànol, la vaig gaudir i ja vaig començar a entrenar dur i fort fins ara.

- Com gestiona els entrenaments?
Es difícil, sobretot perquè sent pare de família no tinc gaire temps i treballant cada dia s’han de de buscar hores, però si t’agrada es pot fer: treballar, plegar, estar amb la família i a la nit posar-se un frontal i anar a la muntanya; bons entrenaments, bons descansos, menjar bé i molt de cap. Entre setmana faig tirades de mínim 20 quilòmetres; al principi les feia més curtes però tenint en compte el tipus de curses que faig han de ser així. Al cap de setmana ja faig tirades més llargues i també més desnivell.

- Com s’ho pren la família?
Molt bé, són el principal i gràcies a ells puc participar. M’ajuden molt, venen a cada cursa, als avituallaments i m’animen. Per dedicar-te a les ultres, és bàsic estar bé mentalment a casa i tenir el seu suport. A Emmona per exemple, estava destrossat al quilòmetre 110, pensant en abandonar a 20 quilòmetres de la meta, i gràcies als ànims de la meva filla vaig decidir i aconseguir acabar-la. 

- En el moment de guanyar una cursa tan llarga com una ultra trail, què se sent?
Per molts cops que ho expliqui és una sensació que s’ha de viure. Després d’una cursa tan llarga on passes de tot, amb molts quilòmetres que són durs i on a vegades et preguntes què hi fas, creuar la meta és una passada, sobretot sabent que la família t’hi espera. Són experiències inoblidables.

- Com et planifiques les competicions?
M’estudio una mica el recorregut i em plantejo si uns dies abans és necessari fer més desnivell i algunes sèries i com han de ser els descansos i el menjar. Sempre s’ha d’estudiar una mica el traçat, són molts quilòmetres i has de saber què s’ha de fer en cada moment. Per altra banda, en tema alimentació m’he assessorat però m’ho vaig planificant jo mateix, mentre que pel que fa la hidratació, que és importantíssima, porto les sals necessàries i tinc present quan me les he d’anar prenent.

- Tot i els grans èxits en ultres, a nivell penedesenc se t’ha conegut després de ser primer als 7 Cims amb un temps rècord de 5 hores i 27 minuts. Com ho vas viure?
En tenia moltes ganes, de fet l’any passat ja volia fer-la però no m’anava bé per calendari. Tenia amics allà corrent, va ser molt divertida, el terreny me’l conec i m’ho vaig passar molt bé.

- Quins són els propers objectius?
La setmana que ve començo l’Alpinultras, un circuit amb quatre curses amb molt de desnivell, amb el Desafío el Cainejo als Picos d’Europa, de 52 quilòmetres i 5.000 metres de desnivell positiu. El circuit també inclou l’Ultra Trail Valls d’Aneu, l’Ultra Canfranc i l’Ultra Trail Scotland. La meva intenció és fer les quatre. Em sento bé i preparat per començar i afrontar-ho. Vull fer bon resultat perquè sóc competitiu, però hi vaig amb la intenció d’aprendre, hi ha gent boníssima i amb molta experiència. Per altra banda, l’any que ve m’agradaria participar a l’Ultra Trail du Mont-blanc, però de moment em centro amb l’Alpinultras.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!



SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local