Jo em llenço a la piscina i afirmo que Rajoy ho intentarà. Que anirà pels 12 anys de mandat. A ell no l’espanten els problemes. Al cap i a la fí, com deia abans, no els entoma. Els acompanya
Avui em plantejo, vistes algunes situacions que estem vivint, si aquella veneració per Summmerhill, recollida en la nostra escola activa, no ens està passant factura. Per allò de la suada però present “llei del pèndul” que ens du d’un extrem a l’altre
Si algun polític actual guarda paral·lelisme amb el funcionari florentí que ens traslladà amb els seus textos els fonaments de l’acció diplomàtica, aquest és, sens dubte, Soraya Sáenz de Santamaria
La cosa no es limita a la relació directa amb Catalunya. Com que, de moment, Catalunya forma part d’Espanya, el govern de Rajoy considera que tot allò que tingui o impliqui algun català, ha de ser igualment combatut
N’hi ha hagut prou amb la insinuació d’unes eleccions generals, perquè les postures de l’oposició perdessin unanimitat i tothom donés per feta, com a mínim, l’abstenció del PSOE que els hi donaria llum verda
Plutarc buscava demostrar que la gent, tot i el pas del temps, es comporta de forma similar. Que les pautes de funcionament, ens agradi o no, es repeteixen al llarg del temps de manera tossuda i recurrent
No deixa de ser sorprenent –si més no vist amb poca perspectiva- que la gent que acaba de votar en unes eleccions com les nord-americanes, surti al carrer per dir que Donald Trump no és el seu president
Qui sap si imbuïts per l’esperit de Halloween, que en pocs anys ens ha imposat la cultura del “mort o tracte”, el PSOE ha optat per posar-se a roda del PP i seguir la filosofia del fals dilema entre legalitat i legitimitat
Veient la darrera pantomima de l’investidura de Rajoy aquell programa m’ha vingut al cap
En aquesta època que vivim i que es vanagloria de ser un temps 2.0, estem envoltats d’algoritmes. De conjunts de regles explícites que resolen un problema en un nombre finit de passos
Qui fou l’inventor de la malifeta. Son molts anys de veure al cinema com és sempre el mafiós qui posa els bitllets a la butxaca del policia per corrompre'l. Potser que comencem a pensar que, algun cop, sigui el policia el que passa el platet o obre la butxaca
Un cop enllestit el sacrifici ritual de Pedro Sánchez, amb l’espectacle vergonyós del caòtic comitè federal del passat dissabte inclòs, el PSOE s’enfronta a un dilema existencial. Justificar de forma no massa vergonyant la seva rendició davant el PP de Mariano Rajoy
Ho escric en anglès per evidenciar el trilingüisme que ens diferencia de la major part de la resta de nadius (altra cosa son els residents) de la península.
Lamentablement, aquest diumenge tenim poc a dir en tot el que es dilucida al País Basc, a Galicia i, naturalment, a l’estat espanyol. Aquest cop, agradi o no, ens toca fer el paper de comparsa
Podem declarar que la volem fora però, qui li posa el cascavell al gat?. El cascavell legal, és clar. El tribunal constitucional?
Estem mirant cap al cantó equivocat i que el problema no és Galicia, Euskadi o Catalunya, sinó España (amb eñe)
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local