Victus, Barcelona 1714

La defensa de Barcelona i la seva caiguda l’onze de setembre de 1714 com una de les derrotes més dures de la història col·lectiva i  que ha portat les més nefastes conseqüències a Catalunya, la d’aquell moment amb una dura repressió i també al llarg de la història posterior.

Sánchez Piñol és un autor conegut i ja reconegut per alguna de les seves obres sobretot per la “Pell freda”  un esgarrifant relat que va obtenir un notable èxit de crítica i difusió, traduïda a més de 30 idiomes. Posteriorment ha publicat Pandora al Congo i diversos relats breus.

Victus és una novel·la amb consideració de novel·la històrica ja que es basa i fonamenta en fets reals, però no deixa de ser també una novel·la d’aventures ja que el protagonista ens va narrant la seva atzarosa vida vinculada a l’enginyeria militar. A més, té també unes bones dosis d’humor que la fan una novel·la divertida i sobretot una molt bona novel·la.

La narració està estructurada en tres apartat, Vini, Vidi i Victus. En la primera part, Vini, es tracta d’explicar les aventures de Martí (Martí Zuviría, fill d’un comerciant de  Barcelona que ha enviat el seu fill a França a educar-se). El fill però acaba essent acceptat com a deixeble predilecte de Vauban, un incomparable enginyer militar, que ha fet les grans fortaleses de les ciutats europees, concebint-les com a obres d’art, amb gairebé vida pròpia. Aquí aprèn l‘art de la construcció militar tant en defensa com en atac. L’apartat del Vidi explica i coneixem la situació política de la guerra de Successió i les aliances europees que es tramen i com la vida transcórrer en una Espanya empobrida i amb els exèrcits de mitja Europa passejant-se pels seus camins, destruint i arruïnant els pobles i la seva gent. Martí coneix els combats i participa en la vetllà d’Almansa, batalla que és el principi del fi de l’exèrcit austriacista. I finalment Victus és la història de l’assetjament i caiguda de Barcelona en mans dels Borbons i amb la presentació i anàlisi dels combats i dels personatges més importants que van tenir un paper determinat en els fets. Fets que Martí viu també com a protagonista proper de la història i d’alguns fets transcendentals del setge.

La novel·la es planteja com el relat de la vida de Martí Zuviría, el fill d‘un comerciant de Barcelona que les circumstàncies de la vida el porten a ser un reconegut enginyer militar. Aquets relat, que dicta a una dona alemanya que, de tant en tant, vol que matisi alguns aspectes dels fets i els esclareixi, Martí el fa ja al final de la seva vida. El jove Zuviría carregat d’empenta juvenil es troba embolicat en un afer tumultuós fruit dels seus excessos alcohòlics i com a condemna és expulsat de la seva escola i enviat a estudiar enginyeria militar. A partir d’aquest moment no sols descobreix l’art de defensar i atacar ciutats sinó també descobreix l’amor amb una filla del seu mestre.

Amb la mort del seu mestre i ja amb el primer fracàs amorós a les espatlles, torna a Espanya on participa activament en la guerra de Successió amb diversos canvis de bàndol amb absoluta tranquil·litat ja que ell és un professional. Serà però en acostar-se a Barcelona, la seva ciutat, que començarà a prendre partit d’una manera definitiva i sobretot fruit de la seva relació intensa amb el general castellà Antonio Villarroel que va ser l’autèntic heroi a ulls de Zuviría de la defensa i caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques amb les conseqüències conegudes per tothom pel país però amb un bri d’esperança que queda reflectida en la frase que clou la novel·la: “Y descubrir, al fin del último extremo, más allá del Éufrates y Rubicones, sin lloros, oh, grandeza y consuelo de los pocos pobres, de los débiles y desdichados, que cuando más oscuro sea nuestro crepúsculo más dichoso será el amanecer de los que están por venir”.

Sánchez Piñol amb Victus ha escrit una gran i excel·lent novel·la. Gran per la seva dimensió física i per la grandesa del seu plantejament, la història com a teló de fons per una revisió crítica de fets, aconteixements, personatges i conseqüències de la derrota dels Àustries. La història però també el comportament dels personatges que viuen els fets des de la seva posició socials. Víctimes o botxins en funció del moment i del bàndol en que et toqui viure els fets. Martí Zuviría té però una certa amargor en la descripció del fets, el comportament contradictori  i pusil·lànime de la noblesa – és paradigmàtica l’explicació de la renúncia a atacar Mataró que hagués deixat l’exèrcit borbònic sense subministrament-, les traicions d’alguns dels protagonistes, la desmitificació dels herois mítics com Casanova i el seu paper en la defensa de Barcelona.

Magnífiques, precises i clares descripcions de la geografia barcelonina en mig del caos que representa la batalla per la seva conquesta i per la seva defensa. Però també un retrat de la geografia humana, de com la majoria de la ciutadania de la capital sense distinció de classes i amb una implicació col·lectiva global es bat per defensar la ciutat però en el fons la batalla es planteja per defensar les llibertats i també amb claredat contra l’opressió que significaria el triomf de Felip sobre la nació catalana, com dissortadament així va ser.   

La novel·la té moments durs però moments emotius – assenyalar aquí la relació entre Martí i la seva peculiar i estrambòtica família Amelis, Fanfan, Nan i Peret - i que aporta una visió històrica, humana i política, però visió definitiva de l’onze de setembre i tot plegat escrit magníficament.

Així, doncs Victus és una gran, grandíssima, novel·la.   

Victus, Barcelona 1714
Albert Sánchez Piñol
Editorial La Campana.
Barcelona, octubre 2012