Castigats per copiar!

Ja fa dies que va apareixent als mitjans una notícia que m'ha semblat digna de les innocentades del 28 de desembre. Uns estudiants han copiat en un examen: dit així, no és cap novetat. Ara bé, si la Universitat Politècnica de Catalunya presenta una denuncia a la Fiscalia de Barcelona per uns estudiants copiant en un examen, aquest sí que és un titular! I l'anècdota d'elevar a la justícia una situació habitual a les aules es converteix en kafkiana i surrealista. En aquest cas, la Universitat considera que s'ha traspassat una “línia vermella” i que no es pot tolerar que una acadèmia de repàs filtri respostes per whatsapp...

Copiar. És un recurs fruit d'un sistema que no ensenya per a aprendre sino per a solucionar exàmens. Em parlareu d'avaluació continuada, però tots sabem que el moment de l'examen, el “control”, la “prova”, és el decisiu. La pressió que col•loquem damunt dels nostres alumnes en aquest moments puntuals tan estressants fa que es desenvolupin estratègies per superar-los. La mirada per damunt de l'espatlla del company o companya per intentar esbrinar la resposta d'aquella pregunta obscura és una reacció natural, gairebé instintiva, i el desenvolupament de les xuletes ens fa anar molt enllà en la història. Copiar als exàmens és una expressió més de l'adaptació dels estudiants a un medi hostil. Sense anar més lluny, puc confessar que jo ho he fet.

Les acadèmies de repàs. Sembla que aquest és un dels motius d'indignació dels denunciants: els alumnes no han copiat “individualment” sinó dins d'una conspiració orquestrada. I aquí, la institució universitària s'ha sentit atacada, vulnerable. És cert que la funció de les acadèmies ha de ser la de suport i no pot promoure un frau, però penso que aquests centres formatius complementaris han esdevingut uns agents necessaris quan la “classe magistral” -encara tan vigent- no dóna prou resposta als dubtes, és poc permeable al feedback i no atén els ritmes diferents d'aprenentatge.

La tercera derivada d'aquesta notícia: la criminalització de les tecnologies. El whatsapp converteix el fet de copiar en gairebé un delicte als ulls dels denunciants i dels periodistes que amplifiquen el cas. No cal ser ingenus però tampoc podem veure el món virtual com a selva perillosa on campa el delicte sense aturador. No podem perdre de vista que això son mitjans i prou. I les persones disposades a viure al límit de les “línies vermelles” infranquejables existeixen tant en el món real com a les xarxes.

Finalment: portar totes les situacions de la vida al terreny judicial sembla ser una tendència. No cal esmerçar temps a pactar, a negociar, a consensuar... A conviure, en definitiva. La pena per copiar en un examen sempre ha sigut i hauria de seguir sent el “zero”. Els centres educatius viuen immersos en una obsessió per la disciplina i l'ordre que genera situacions inversemblants com aquesta. S'hauria de constituir una brigada policial de lluita contra les xuletes i els que copien?

Xavier Balfegó

Escola de Música Freqüències