Manifestació contra el feixisme i el racisme

29J. Arguments per a persones indecises

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

A la capital del Baix Penedès i arreu del Principat si alguna organització representa aquests principis és Plataforma per Catalunya (PxC). Segurament encara són moltes les persones que no s’han involucrat activament en una tasca tan necessària com és la de lluitar contra la xenofòbia que partits com aquest difonen impunement. En aquestes línies m’agradaria aportar algunes idees per convèncer a qui encara no veu la urgència d’organitzar-se i lluitar contra aquesta amenaça.

Un dels arguments que se sol esgrimir és que el feixisme és un fenomen històric ja superat i, en conseqüència, no hem de crear alarma social ressuscitant fantasmes i emprant aquesta denominació per referir-nos a tot allò que no ens agrada. És profundament ingenu creure que la barbàrie és patrimoni del passat. La història mai és repeteix de forma idèntica, si bé això no implica que l’odi i la intolerància no puguin presentar-se sota noves formes.

Si alguna cosa ha sabut entendre el feixisme contemporani és la necessitat de renovar-se externament per desprendre’s del llast de la seva imatge històrica. Des de finals del segle XX l’extrema dreta europea ha iniciat un procés de rentat de cara. L’antiga parafernàlia feixista ha quedat enrere, però l’essència dels seus plantejaments roman intacta. On abans trobàvem l’antisemitisme ara hi apareix la islamofòbia. En última instància, és la necessitat d’un boc expiatori. Utilitzar els col•lectius més dèbils per a exorcitzar el malestar social i desviar l’atenció de les autèntiques causes de la crisi.

No cal furgar gaire en la biografia dels dirigents de PxC i els suports que reben per trobar relacions que els delaten. Josep Anglada, líder del partit, havia sigut membre del Frente Nacional de Blas Piñar. Moltes recordarem aquella famosa gravació amb càmera oculta on manifestava que “no nos interesa relacionarnos con todo aquello que sea el franquismo, [...] que yo lo llevo en el corazón, pero políticamente no vende”. Carlos Francisoud, un altre dels homes forts del partit, té una dilatada trajectòria en els moviments ultres. Va ser fundador de Milícia Catalana, un grupuscle terrorista responsable durant els anys 80 d’atemptats antiavortistes contra clíniques de Barcelona. Juan Gómez Montero, regidor a Santa Coloma de Gramanet, fa unes setmanes publicava una piulada on aplaudia l’assassinat de Guillem Agulló fa vint anys a mans dels feixistes. Organitzacions obertament neonazis com la llibreria Europa o l’MSR han fet explícit el seu suport a la formació en diverses ocasions.

Al Vendrell, el seu cap visible és August Armengol. Uns anys enrere declarava que si ell fos alcalde només autoritzaria una mesquita al poble si es donaven tres condicions: que no s’ubiqués en el centre urbà; que cap [sic] ciutadà espanyol la rebutgés; i que en el seu emplaçament el soroll del minaret no apagués el so d’una campana cristiana. Tota una mostra de lirisme. Fa un parell de setmanes, Juan Carrasco, un altre dels regidors de Plataforma a la població, afirmava davant les càmeres que “el feixisme és una opció política com qualsevol altra”. Algú podria pensar que aquest senyor és simplement un pobre indocumentat. Però això és poc important. La pregunta és quina va ser la resposta del seu partit davant d’aquestes escandaloses declaracions. Cap ni una.

Un cop queda clara la naturalesa feixista i racista de Plataforma, l’altre raó que s’acostuma a al•legar per quedar-nos de braços creuats fa referència a l’estratègia. “No els hi fem propaganda”, un tòpic que s’ha convertit en sentit comú per a molta gent. Si fossin una societat secreta, petits grupuscles sense repercussió pública, aquest plantejament podria tenir sentit. Però el cert és que cerquen i obtenen atenció mediàtica, fan política, es presenten a les eleccions i obtenen regidors. L’amenaça no desapareixerà senzillament perquè l’obviem. Tant sols els hi estarem aplanant el camí.

L'any 1923 pocs alemanys van pensar en el perill real d'un llunàtic que havia intentat un cop d'estat amb epicentre en una cerveseria. Una dècada més tard, aquest mateix personatge era investit canceller. Llavors ja era massa tard per a la pedagogia i el front únic. En poc temps el nazisme acabaria amb qualsevol dissidència política.

Desgraciadament, el fracàs d’aquest enfocament no només el trobem en els llibres d’història, sinó en l’Europa actual. Estats com França (Front Nacional), Àustria (Partit Liberal d’Àustria) o Grècia (Alba Daurada) són exemples de l'ascens de partits d’extrema dreta amb capacitat d’incidència social i institucional. Tot i el caràcter relativament residual que a casa nostra encara té PxC, totes recordem les eleccions del 2010. Durant uns minuts se’ns va glaçar la sang veient a la pantalla del televisor els tres escons que li atorgaven els recomptes parcials. I si a dia d’avui hem aconseguit parar-los temporalment els peus és gràcies al treball incipient de plataformes unitàries com Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). A les últimes eleccions locals i autonòmiques es va constatar que en aquelles zones on s’havien dut a terme campanyes denunciant les seves mentides i desemmascarant-los, la formació havia perdut importants suports. Per contra, als municipis on encara no s’ha articulat una xarxa estable d’activistes i es continua aplicant la lògica del “si no els fem cas, no existeixen”, presenten increments notables.

En definitiva, el feixisme i el racisme segueixen vius. Amb rostres nous però amb idèntics propòsits. Allà on se’ls combat obertament, s’aconsegueix debilitar-los. On es mira cap a una altra banda, es fan forts. Per tot això el proper dia 29 hem de ser molts i moltes les que ens manifestem per mostrar el nostre rebuig a la sortida de la fractura. Guanyar el carrer i organitzar-nos és el millor coixí de contenció contra el discurs de l’odi i l’exclusió.

Ivan Montejo
Membre de la Plataforma #29JContraelFeixisme i d’UCFR (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme)

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local