Las cenizas de abril

La revolució portuguesa ha tingut poca literatura a Espanya. La revolta d’abril o dels clavells si que va tenir una certa repercussió en els moviments democràtics espanyols. Fins i tot es podia especular si alguna part del l’exèrcit espanyol actuaria també com van fer els capitans portuguesos que van acabar amb la dictadura de Marcelo Caetano.

És evident que una revolució a l’Europa dels anys setanta era gairebé impossible de pensar. Les estructures comunes europees, i fins i tot un cert reconeixement de les dictadures del sud que ajudaven, de manera innocent a mantenir els moviments comunistes amb una certa contenció com si fossin els enemics. Per altra banda un exèrcit humiliat amb diverses derrotes colonials van esperonar un moviment que va fer una mirada crítica cap a l’interior i va configurar una sortida democràtica per Portugal. Tampoc hi havia un complert acord entre els mateixos dirigents de la revolució. Mostra d’això és la desaparició poc després del procés revolucionari dels elements més radicals que foren apartats i algun moments fins i tot reduïts i empresonats, malgrat més endavant recuperessin el seus estatus. En definitiva un procés revolucionari que va fagocitar a una part dels seus protagonistes, com en tantes revolucions ha passat.

L’autor en Manuel Moya nascut a Huelva i on habitualment hi resideix, és professor de tècniques narratives, poeta i periodista. Potser fins el moment ha destacat com a poeta havent estat guardonat amb els premis  Gabriel Celaya, Ciudad de Córdoba i Fray Luis de León, així mateix és un dels autors més reproduïts en les antologies de poesia en llengua castellana que es publiquen arreu del món. Ha publicat també una extensa producció en prosa de les que destacaríem, el recull de contes: “La sombra del Caimán” i les novel·les La mano en el fuego, Majarón y la tierra negra. Aquesta novel·la Las cenizas de abril, va obtenir el premi  Fernando Quiñones de narrativa de l’any 2010 amb una excel·lent crítica i èxit entre els lectors.

La novel·la comença uns anys abans de la revolució d’abril amb el protagonista junt amb un triplet de protagonistes la jove Sophie, la figura de l’idealista Fernando i un membre de la PIDE, la policia política al servei de la dictadura, De Andrade. La vida paral·lela d’aquest personatges donen un marc narratiu en mig d’una revolució amb la convulsió social, política i econòmica que comporta. L’acció es desenvolupa a partir del suïcidi de la jove Sophie que deixa una maleta amb documentació que portarà a desenvolupar tota la narració omplint els buits de la història que transcórre narrativament en el pla del passat i l’actualitat.

L’amistat dels joves des de la llunyana Angola en els any anterior a la revolució i la decisió que els porta a presentar batalla contra la dictadura i les accions que porten a terme que els portarà a descobrir tot un seguit de fets que alhora comportarà també un canvi de visió de moltes coses, passant de la simplicitat a la complexitat que en moments socialment convulsos es donen de les actituds de la gent i també que es donen col·lectivament. Alguns d’aquest fet poden canviar la vida per sempre.

La novel·la sobre una revolució moderna comporta portar a terme un exercici clar de recuperació i reivindicació de la memòria històrica tant en boga en els nostres dies. La vida i accions del mateixos protagonistes ja donen la pauta per seguir aquesta història i, per altra banda una acurada documentació fan que la ficció i la realitat vital dels protagonistes sigui perfectament creïble i serveixi per donar major credibilitat al procés narratiu en el que també és important el joc del temps amb anades i vingudes que ens situa en cada moment el lloc i temps adequat . Procés que s’endinsa en una prosa que no està exempta de lirisme – que és una revolució sinó un cert esperit líric, també- però que manté l’interès en tot moment de la narració i la seva trama.

Els processos final de les dictadures i com això pot generar també processos d’esperança personal i col·lectiva. Sempre, aquest final, pot provocar que el sistema coneixedor del seu final busqui enrocar-se i seguint preservant-se en el poder i per tant trencar amb les voluntat d’aquells que lluiten i veuen que s’acosta ja el temps de la llibertat i fer-los caure en el pou de la desesperació.

El final d’una dictadura i si a més és a mans de l’exèrcit té al nostre país una certa repercussió. Les dictadures espanyola i portuguesa eren les úniques dictadures que quedaven a l’Europa Occidental. Eren ja unes dictadures tolerades i reconegudes.

A diferència d’Espanya en que el dictador va morir al llit i es va produir un procés de transició controlat pels hereus de la dictadura a Portugal el moviment del 25 d’abril va acabar de manera ràpida i amb força amb la seva dictadura.

Una junta militar, que es va veure desbordada per la sortida de la ciutadania al carrer, va fer caure la govern, va dissoldre la policia política i va empènyer les evolucions democràtiques de la societat portuguesa.

Va ser una manera d’escriure la història, la revolució dels clavells.

La novel·la ens recorda aquest procés.

Interessant perquè la literatura espanyola no n’ha parlat gaire. Interessant i descriu l’ambient  meravellós dels moments de l’eufòria revolucionària.

Las cenizas de abril
Manuel Moya
Alianza editorial
Madrid, 2011