Espadaler, fariseu, tan de bo et podreixis a l'infern

“Entreu per la porta estreta: perquè ampla és la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella.

Perquè estreta és la porta, i estret el camí que porta a la vida, i pocs són els que la troben.

I guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosaltres vestits d'ovelles, i de dins són llops rapaços.

Pels seus fruits els coneixereu. Es plega raïm dels esbarzers o figues dels arbustos?

Així, tot arbre bo te bons fruits, i l'arbre dolent no pot donar bons fruits.

Tot aquell arbre que no porta bons fruits, talleu-lo i llenceu-lo al foc.

Així que, pels seus fruits els coneixereu.”

El conseller d'interior és democristià i, havent optat per la política confessional (i professional permeteu-me l'afegit), hauria de seguir els principis de la religió que professa. Així doncs, no seria estrany que reconegués el títol i l'encapçalament que precedeix aquest paràgraf. És extret de l'Evangeli, de Mateu concretament.

Doncs ahir, aquest senyor, va ordenar engarjolar un company meu (un amic meu si m'ho permet), en Karim.

Segurament ho va fer servint-se de fitxers policials il·legals. Sí, sí, il·legals. Arxius gestionats pels Mossos d'Esquadra que van omplint fitxes de “pressumptes sospitosos” per haver participat en mobilitzacions socials. En ells hi han des d'estudiants que participen en manifestacions en defensa de l'escola pública, a avis que des de l'Associació de Veïns del seu barri es tanquen al CAP per a que no tanquin el CAP, sindicalistes que participen en vagues contra acomiadaments de treballadors i treballadores d'empreses que tenen beneficis, fins a activistes que defensen el dret a l'habitatge que la Constitució Espanyola predica i no garanteix. I, evidentment, aquests arxius que repeteixo que són il·legals perquè entre altres molts motius no garanteixen cap dels drets de protecció de dades personals, estan farcits de militants de l'Esquerra independentista i anticapitalista. No m'estranyaria que jo mateix tingues fitxa sense tenir cap antecedent penal.

I també hi és en Karim en aquests arxius. I és normal que hi sigui perquè, tot i la seva joventut, fa molts anys que va triar la porta estreta, i l'estret camí que porta a la vida, a lluitar per una vida digna no només per a ell sinó, especialment, pels que més pateixen els embats d'un sistema depredador, menat per falsos profetes vestits d'ovelles i que són, en realitat, llops rapinyaires.

En Karim sempre hi és allà on hi ha una injustícia, al costat dels que lluiten en contra d'ella. És dels que pensa que qui resta neutral davant de situacions d'injustícia es posa al costat de l'opressor.

No és la primera vegada que en Karim és posat a disposició judicial. Una vegada vegada, fins i tot va ser condemnat per participar en una manifestació on alguns van llençar fems a la porta del Banco de España. Això, la gent d'ordre no ho pot permetre. Havien de detenir algú. I és que, com diu la pintada a la paret, “hi ha gent que s'escandalitza més perquè se'ls trenqui els vidres als bancs, que perquè els bancs es dediquin a trencar la vida de la gent”. Són els que han triat la porta ampla i el camí espaiós. Van dir que en Karim havia colpejat un mosso d'esquadra mitjançant una puntada de peu voladora i giratòria, una proesa que ni el mateix Kung Fu hagués pogut executar. Però el poder judicial el va condemnar, el mateix poder judicial que no aprecia delicte en manta casos de corrupció política i empresarial que esquitxen el país de dalt a baix.

Llavors, en Karim li va donar la volta a la seva condemna a una pena-multa, destapant mitjançant actes i xerrades per casals i ateneus, les mentides d'aquesta crisi-farsa i explicant ben clarament que el capitalisme és crisi, i que el sistema judicial espanyol és classista perquè condemna a la presó a qui no pot pagar.

Ara diuen que encapçalava un grup que “presumptament” va agredir a un grup de persones que estaven assegudes, prenent un cafè a les 16:30 hores del dia 12 d'octubre passat.

Les presumptes víctimes havien participat a la manifestació de caire feixista que es va fer aquell dia a Montjuïc, on van participar diferents persones de les que van participar a l'assaltament al centre cultural Banquerna de Madrid, seu de la Generalitat de Catalunya. Els participants en aquesta manifestació espanyolista van exhibir banderes i altres objectes de simbologia franquista, feixista i nazi. Es van proferir insults i amenaces contra el president de la Generalitat, van demanar que s'il·legalitzés CIU, van equiparar independentisme amb terrorisme, demanant la pena de mort per als “terroristes” i el portaveu de la mateixa Pedro Pablo Peña va defensar explícitament la lluita armada “si es precisa la lucha armada, pues entonces lucha armada. No se va a escindir un territorio español de España sin que haya sangre”, segons informava el digital www.elplural.com. La manifestació estava convocada per la plataforma España en Marcha, on están agrupades: Falange Española, Nudo Patriótico Español, Alianza Nacional, Democracia Nacional y Movimiento Católico español. La manifestació va ser autoritzada per la Generalitat de Catalunya i els Mossos d'Esquadra no van fer cap detenció per incitar a l'odi, a la violència, per amenaces, per fer apologia del terrorisme o de l'holocaust. Us imagineu que a Alemanya el Partit Nacionalsocialista (per cert prohibit, així com qualsevol ensenya que representi el Tercer Reich, recordem que a la marxa de Montjuïc estava plagada de banderes espanyoles amb “la gallina”) organitzés una marxa d'aquestes característiques? Impensable.

No sé si en Karim va participar o no en l'agressió a la que el vinculen, la veritat no m'importa, el que em preocupa és que el senyor Espadaler ordeni empresonar el meu company i amic quan havia autoritzat una manifestació feixista i nazi i no havia ordenat als mossos d'esquadra que actuessin davant dels delictes tipificats al codi penal que es van produir durant la mateixa. En canvi acusen en Karim i altres persones de “lesions, amb l'agreujant de motius d'odi, i delictes de danys”.

I l'honorable Espadaler, amb caritat cristiana, envia la policia a casa del Karim, de matinada com cantava la Bonet. Senyor conseller, l'anem coneixent pels seus fets. És vostè un hipòcrita, un defensor dels  franquistes. Un fariseu, vaja, i ja sap que Jesús els fariseus no els podia ni veure. Tan de bo es podreixi a l'infern.