Rendibiltzem una creu de Sant Jordi del Penedès

Em fa l’efecte que a la major part dels habitants d’aquesta terra nostra el tema de a qui li atorguen un reconeixement com la Creu de Sant Jordi ens deixa més aviat freds. No és per la creu ni per Sant Jordi, del qual en tenim tots bones experiències i records. És més aviat perquè se’n donen moltes i les dóna una institució política. I tot el que és política avui dia genera sospita i desconfiança. 

Em va sorprendre gratament quan li’n van atorgar una a l’Escola Vedruna de Catalunya, per la vinculació que hi tinc i pel que representa. Ens ho vam prendre com un agraïment a l’escola del poble, a la de les monges senzilles, sense aquella severitat tibada, la que acull tothom sense deixar de ser qui és, la que amb pocs recursos fa una feina immensa de cohesió social, d’integració, de sembra de valors per als ciutadans del futur.

Enguany torno a tenir un motiu d’alegria amb el reconeixement rebut per una institució pròpia de casa nostra. La Creu de Sant Jordi per a l’Institut d’Estudis Penedesencs ens hauria de moure a tots a perdre deu minuts en prestar-hi un xic més d’atenció. Hauria de ser una bona excusa per girar els ulls vers la feina que s’hi fa i valorar-la com es mereix. 

M’he passejat unes quantes estones per la seva pàgina web (www.iepenedesencs.org) i m’he endut l’agradable sensació de trobar-me davant una institució viva i moderna. Sovint associem la cultura de comarques a ateneus rònecs, biblioteques amb olor de florit, balls de festa major i records empolsinats de la guerra civil. Sembla que la modernitat, la lluentor i la innovació siguin patrimoni exclusiu de Barcelona, la qual, molt intel·ligentment, ha fet bandera d’aquests valors i s’ha mostrat davant del món com a ciutat de disseny, d’imaginació, de creació i d’avantguarda. Crec que l’IEP trenca aquests tòpics. Al Penedès hi ha una institució cultural que  mira cap al futur, que treballa a llarg termini -una virtut poc conreada des de la política- i que es mostra oberta als estudiants, a la societat i a tothom qui vulgui compartir les seves dèries culturals. I ho fa des de l’àmbit comarcal, sense el suport d’una gran població, sense una marca com pot ser Barcelona o Tarragona.

Entreu-hi i fullegeu el Llibre Blanc de la Cultura al Penedès. T’entren ganes de dir: “Algú ho havia de fer! Gràcies per posar-vos-hi!” Veure tota la riquesa que guarden els nostres pobles, tota la seva diversitat, tota la vida cultural recollida fa que ho valoris, que ho puguis admirar en una visió global i et dóna arguments per dir ben alt el que fa temps sospitàvem: la cultura no s’acaba a Barcelona! Al Penedès hi ha vida! El Penedès és autèntic! Fem coses molt bones! Un bon bany d’autoestima comarcal.

Però no és només això. El Llibre Blanc fa propostes de futur, parla en positiu, estableix línies d’acció molt ben fonamentades en la realitat existent, molt assenyades i econòmiques. Hem d’esperar que les institucions polítiques i els ajuntaments s’impliquin en aquesta tasca, s’escoltin la veu d’aquesta institució i facin tot el necessari per impulsar la cultura,no perquè fa guai, sinó perquè és la nostra riquesa. Si perceben que la ciutadania estem al darrera, donant suport a aquestes iniciatives, no dubto que ells també s’hi posaran.

Una manera de implicar més profundament la societat penedesenca amb el seu Institut d’Estudis és sens dubte l’escola. Les exposicions, publicacions i documents, la possibilitat de col·laborar amb experiències conjuntes o treballs de recerca són camins que han de portar a una major estima de tots els joves cap al nostre territori i un coneixement i valoració majors de la pròpia institució. Jo ho proposaré al meu claustre. Estigueu-ne segurs.

Finalitzo fent-me ressò de l’anunci a la seva pàgina web que ens convida a tots a celebrar la concessió de la creu de Sant Jordi el dia 23 a les set de la tarda a la rambla Sant Francesc de Vilafranca. Tant de bo siguem molta gent per acompanyar-los. Jo, per poc que pugui, m’hi passaré.