Independència

Jugar a la contra

Eix. Banderes a un camp de futbol

Eix. Banderes a un camp de futbol

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El fi de cicle del Barça ha evidenciat allò que, per altra banda, està a tots els manuals. Que quan trobes una fórmula guanyadora, i el Barça la tenia, tots els teus rivals busquen la forma de contrarestar-la i, ja sigui per mèrit propi o per desgast de la fórmula guanyadora, acaben fent-li la pell. En el cas dels rivals del Barça, la cosa sembla que passa per acceptar que tingui la pilota tant de temps com vulgui, però tenint preparats dos o tres jugadors rapidíssims que puguin marcar gol en algun dels contraatacs que es puguin muntar. És a dir, es tracta de jugar a la contra, però amb garanties. Només cal recordar el gol de Bale que li va costar la Copa del Rei.

Per això, veient com s’ha desenvolupat enguany el Aberri Eguna o dia de la pàtria basca, tinc la sensació que, un cop més, els bascs han optat per jugar a la contra. Si més no, la formació majoritària, és a dir, el PNB. Perquè llegint els discursos del president del partit Andoni Ortuzar i del lehendakari Iñigo Urkullu, penso que, mentre nosaltres ens esforcem en demostrar que Espanya no fa honor al tercer adjectiu d’aquella definició que la veia una, grande y libre, ells han optat per dedicar-se a demostrar que l’adjectiu que falla és el primer (del segon, per raons més que òbvies, ningú en parla), i que el que cal és forçar l’estat espanyol a acceptar la realitat plurinacional del nostre territori comú.

I ho ha fet, a més, desmarcant-se –però sense negar-se a dialogar amb ells- de l’esquerra independentista encapçalada per Sortu i que es manifestà el mateix dia a Pamplona reclamant la independència. És a dir, en una clara picada d’ullet a què Euskadi aspira a ser sobirana en tots els seus territoris històrics, inclosa Navarra i Iparralde. I sense que els tremoli la veu ni el gest quan pregunten a ETA i als abertzales si estan orgullosos del seu passat. Aquell que ha portat tant dolor i ressentiment a la societat. Per acabar proclamant que és temps d’aplicar i respectar la vella fórmula democràtica del diàleg, negociació, acord i ratificació que permeti arribar a un nou estatus polític en el marc de la nova situació europea, a través d’una actualització del tractat de Lisboa que reconegui paper actiu en política a les realitats nacionals diferents dels estats actuals d’Europa.

L’aposta pot semblar arriscada, però quan es té al davant una opció guanyadora com la que en aquests moments, agradi o no, té el PP amb la seva majoria absoluta, el que no es pot fer és ni acceptar amb resignació la situació actual, ni entestar-se en jugar amb les armes que el contrari té a les seves mans, diguis Tribunal Constitucional o Parlament Europeu, i que de moment domina, amb el vist-i-plau més o menys forcat dels àrbitres.

Perquè potser, en el fons, el PNB s’ha adonat que el punt feble del front antinacionalista de Madrid per on poder atacar la situació, no és el PP sinó el PSOE. Un partit que, pel damunt de les seves creences en la unitat d’Espanya, sembla tenir la voluntat de tornar al govern peti qui peti i quan abans millor. Un retorn al poder, probablement en minoria i gràcies a les properes eleccions generals, que li estaria vetat al PP vista la seva tendència a quedar-se sol enfront de tothom, impossibilitant-li qualsevol coalició de govern. I que faria absolutament imprescindible la col·laboració dels partits nacionalistes que, a canvi, obtindrien prebendes que, si son hàbils, podrien arribar a suposar cotes d’autogovern que convertissin la situació en més que acceptable tot i implicar la permanència formal en el si d’un estat espanyol. Perquè, al cap i a la fi, cal recordar que, en l’origen si més no, el socialisme porta en el seu ADN el federalisme. Amb l’avantatge que, hores d’ara, els seus representants espanyols no semblen tenir massa clar el significat i abast del concepte. Un bon moment doncs, per robar-los la pilota, avançar ràpidament pel camp sense donar-los temps a reaccionar, i marcar-los un gol que ens doni la copa d’un autogovern que ens permeti tenir veu i vot a Europa. O no es tracta d’això?

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local