Primer Congrés del GER

Ara fa quaranta-dos anys de la fundació del GER. Aquesta dada seria motiu sobrat per endegar una profunda reflexió per saber qui som i cap on anem. Però el que fa necessari aquest procés congressual en el moment actual és saber de quines eines ens dotem col·lectivament per afrontar l’actual situació de crisi política, social i econòmica, saber com hem d’afrontar el futur i com podem aportar vies d’ajut i col·laboració -amb la nostra massa social en particular i amb la nostra comunitat en general- per fer front a la situació que se’n deriva. La nostra és una trajectòria social i cultural ben definida, fruit del constant debat i de les aportacions fetes als nostres idearis que ens ha dotat d’un bagatge que no hem d’oblidar i d’una solidesa ideològica que ens situa a l’esquerra social i política. Pretenem doncs reafirmar-nos a partir d’aquest primer Congrés per encarar els reptes de futur col·lectivament.

Aquests darrers anys han estat i són un període de greu crisi estructural i econòmica del sistema capitalista: dels estats que han optat pel neoliberalisme, d’una Europa abocada a les fórmules marcades per la troika amb les seves lleis excloents on les persones som tan sols unitats de producció i de despesa. També una crisi social: de consum i moral, ambiental i de valors, humana i cultural.

Una etapa econòmica, en fi,  caracteritzada per afavorir els poderosos (l’estabilitat monetària de les grans fortunes i la salvació de la banca, els holdings energètics i el comerç armamentista, la deslocalització industrial amb el què significa d’augment desmesurat de l’atur i l’esclavatge del segle XXI), penalitzant el gruix de la població (el consum, l’estalvi i l’economia productiva de la petita i mitjana empresa, els models de producció basats en el decreixement com el món cooperatiu),. Aquestes posicions ens han portat fins a la situació de desigualtat, pobresa i exclusió actuals, una situació on la dreta i l’extrema dreta irrompen als escenaris polítics d’arreu d’Europa amb força estenent discursos xenòfobs i racistes per aconseguir les seves quotes de poder utilitzant la desesperació de les persones treballadores.

Com hem mencionat anteriorment, el GER -com a entitat social situada ideològicament en posicions d’esquerra i impulsora del pensament crític-  no pot ser insensible a la dura situació econòmica i de marginació d’amplis sector de la nostra societat.  Amb una participació activa en el desenvolupament de moviments socials i amb una llarga tradició de lluita al costat de les classes populars i sense obviar els moments històrics en que vivim el conjunt de la nació catalana, ara hem de ser capaços d’analitzar, cercar resposta i actuar a nivell local i nacional davant aquesta situació. La nostra trajectòria d’implicació directa en plataformes, xarxes i moviments socials (a tall d’exemple, Mesa contra l’Europa del Capital, SOS Racisme i la Unitat contra el Feixisme,  Moviments Antimilitaristes, Contra les Nuclears, Assemblea Unitària per l’Autodeterminació, Procés de Vinaròs, la CAL i tants d’altres) ens ha de fer capaços d’analitzar, cercar resposta i actuar a nivell local i nacional davant aquesta situació de crisi generalitzada una vegada més: implicant-nos en les denúncies, en les lluites i la recerca de solucions als problemes. En definitiva, volem continuar treballant en xarxa i formant  part dels moviments socials per enfrontar-nos als atacs del poder contra els drets de les classes populars en particular i de la ciutadania en general.

Ribes no és una excepció ni un oasi: la nostra població es veu immersa en problemàtiques d’atur (amb un 19% i en plena pujada si ho comparem amb l’exercici anterior), ha patit desnonaments i el risc de desestructuració social és similar a la resta de país. Els problemes d’habitatge o les retallades a la Sanitat , l’Educació i en Cultural seran les mateixes a la resta de Catalunya,  de l’Estat espanyol o Europa. També ens afecten i afectaran les lleis recentralitzadores del PP en els diferents àmbits  i en clau local pot afectar especialment la Llei de Racionalització dels Recursos de les Administracions Públiques (que posarà en perill l’acció política dels ajuntaments, en especial sobre la que ha de pivotar l’acció social: els serveis a la persona). L’efecte d’aquesta recentralització pot agreujar la situació de les persones en els anys més durs de la crisi, quan s’esgoten les prestacions socials.  Caldrà que fem front comú i treballem comunitàriament i en conjunt amb tots els agents socials i en tots els fronts (educatiu, sanitari, cultural, i social), ens caldrà desobeir i fer insubmissió a les lleis injustes per atendre a les necessitats de la nostra comunitat.

Pel que fa al Dret a Decidir, que no és una altre que el de votar, el Parlament de Catalunya compta amb una majoria absoluta de parlamentaris que opten per donar una sortida democràtica a les reivindicacions d’una part molt important de la ciutadania i ha assenyalat el 9 de novembre per tal de que el poble català és pronuncií sobre el seu futur. Tot poble té dret a decidir qui és i on va, quina ha de ser la seva forma de govern, quins són els seus límits i quina és la relació amb altres entitats internacionals. Les forces espanyolistes, tant pròpies com foranies, faran tot el possible –des del marc legal o amb guerra bruta-  per impedir-nos exercir aquest dret. Des de la primera consulta per la Independència feta a Arenys de Munt, fins a les mobilitzacions del darrer 11 de setembre – amb el teló de fons de les retallades en l’ensenyament, a la sanitat, i les lleis de dependència- s’evidencia que les agressions a la classe treballadora fan que la lluita d’alliberament nacional i de classe vagin estretament lligades i siguin indestriables. Les vagues generals  contra la precarietat i les reformes laborals, els conflictes laborals salvatges (com el de Panrico i tants d’altres), les marxes pels drets socials... són també lluita d’alliberament nacional en el marc d’un escenari en que volem poder decidir tot.

La nova situació demanda aprofundir el debat ideològic i fer-lo extensiu dins del col·lectiu que representa el GER, cal que reverteixi sobre els conceptes que tenim sobre les qüestions econòmiques, organitzatives, socials polítiques i culturals. El GER ha de continuar esdevenint una eina de transformació social. Hem de  contribuir en la construcció d’una sanitat diferent, d’una educació millor, d’una economia més solidaria, d’uns models  de producció diferents, amb l’objectiu d’esdevenir persones lliures i felices ... És en aquest període on ens movem que el GER, com a entitat social que se sent part del moviment ateneista i dels seus valors: vertebradora de la societat civil i de les seves lluites, cal que continuï amb la seva tasca. Els anys 70 inicià la seva trajectòria en la lluita pel procés d’alliberament nacional, de classe, social i cultural al municipi i al país i avui, en aquest segle XXI, volem continuar contribuint en la construcció del nostre projecte basat en la cohesió social, en un model de societat crítica i anticapitalista. Processos de discussió com el què s’ha establert en el desenvolupament d’aquest Congrés han de consolidar els objectius que volem assolir col·lectivament.

L’objectiu que perseguim amb aquest Congrés  és el d’analitzar de nou els nostres objectius, les nostres prioritats, les nostres febleses i oportunitats, la manera en què ens organitzem i fem les coses. Ha de significar poder millorar, engrandir (que no vol dir necessàriament fer-ne més) la nostra acció sociocultural i a la vegada que aquesta jugui el paper que volem i li correspon en el conjunt de la comunitat. Amb els ulls d’aquesta mirada enfora ens hem de permetre també girar la nostra atenció portes endins, per fer una anàlisi del que és avui l’entitat i reflexionar sobre el que volem canviar, millorar, deixar de fer o endegar de nou.

Proposem que el debat giri al voltant de quatre grans blocs, dedicant cada grup de treball un temps de mitja hora a cadascun d’ells. Les propostes expressades són resultat de l’esforç de sintetitzar les ponències i aportacions rebudes en la primera fase del Congrés, les conclusions sorgides de les taules de debat celebrades en aquest període i que s’han recollit en el document per al debat. Moltes d’elles són aprofundiments sobre actuacions ja normalitzades de l’entitat.

1.- Bases ideològiques, activitat social i nacional

2.- L’autogestió de recursos econòmics, humans i d’espai

3.- Activitats socioculturals i esportives

4.- Organització interna

Els temps actuals estan generant noves formes de fer política i d’activisme social i cultural, més participativa, democràtica i social, i el GER no és aliè a aquests moviments. Han canviat els reptes i ha canviat la forma de lluita per enfrontar-se a ells però no han canviat els motius . Els canvis venen de baix cap a dalt i no són ni seran les forces polítiques, econòmiques i socials tradicionals qui els encapçalaran, el diumenge 27 d’abril tenim una nova oportunitat d’incidir  en la transformació social, vine i construïm el somni.