Política Municipal Sant Pere de Ribes

'Ordeno y mando' segons la parcial, hipòcrita i demagògica visió del PSC

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Tots els governs tenen dret a organitzar-se com millor considerin convenient, però sense atropellar, menystenir, ni conculcar els drets dels treballadors públics.” Així comença el darrer article d'opinió del PSC de Sant Pere de Ribes.

Segueix dient que “Això és precisament el que un grup de treballadors municipals ha volgut posar de manifest presentant al·legacions a la nova “organització tècnica” que UM9-CIU-VIA amb el recolzament incondicional d'ICV, han imposat a l'ajuntament de Sant Pere de Ribes, retornant així als temps pretèrits del “ordeno y mando” que va caracteritzar els governs d'UM9 dels primers anys dels ajuntaments democràtics. La decisió del govern municipal, que comporta importants perjudicis laborals i professionals pels treballadors afectats, ..., (són) una clara demostració de la manca de consideració dels dirigents públics vers els treballadors municipals en general i els afectats en particular.”

Article enllà es manifesta que “Més enllà dels perjudicis laborals i professionals que aquesta decisió els comporta, els treballadors posen de manifest en les seves al·legacions que la decisió del govern ha estat un exercici arbitrari i discrecional que pot donar lloc a una possible desviació de poder, doncs l'esmentada decisió no està en cap cas fonamentada ni acreditada amb criteris de millora de l'eficàcia, l'eficiència i l'economia de la gestió municipal.

Des d'una visió d'esquerres, si llegeixo l'article àsepticament i sense voler entrar en el fons de la matèria, podria fins i tot subscriure'l, entendre que l'actual govern municipal està en contra de la plantilla de l'ajuntament i, llavors, posicionar-me a favor de les al·legacions que es veu que han presentat alguns treballadors i treballadores municipals pel perjudici laboral i professional que els ha causat una decisió arbitrària de l'ajuntament.

Acostumat a les afirmacions presumptuoses del grup municipal socialista, intento defugir els cants de sirena del seu discurs pseudo-esquerranós, intento contrastar l'article i em trobo un panorama sensiblement diferent al que planteja Abigaïl Garrido i companyia.

Per aquest motiu vull fer una sèrie d'aclariments a les afirmacions que fa el PSC i algunes conclusions a les que arribo després de rascar una miqueta per veure què hi pot haver redera de l'article:

- El grup de treballadors i treballadores afectats per la nova “organització” tècnica no són més de 8 d'una plantilla de més de 250 persones.

- Les persones agreujades van accedir a l'ajuntament mitjançant concurs oposició a la plaça de tècnic/a.

- En virtut del Decret de l'alcaldia número 020/2012 aquestes persones van ser “encomanades per exercir unes tasques pròpies de Director/a d'Àrea”, designades discrecionalment per l'alcalde d'aleshores amb la fòrmula usual en aquests casos: “Així ho resol, mana i signa, l'alcalde president, Josep Antoni Blanco i Abad.”

- Cal aclarir que una encomana de gestió en cap cas genera drets d'inamobilitat, a diferència de l'obtenció d'una plaça per concurs i/o oposició.

Quan algú accepta l'encomana és ben conscient que no és un lloc de treball per sempre, ni tampoc seran per sempre els beneficis econòmics que té. Aquests s'acostumen a materialitzar en un complement específic superior, que és el concepte retributiu que atén a “l’especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat exigible per a l’acompliment de determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa la feina.”

- El que ha fet l'actual equip de govern no és degradar a aquests treballadors i treballadores sinó donar per finalitzada aquesta “encomana de tasques”, per la qual cosa les persones afectades han de tornar a la plaça que van aconseguir per concurs i/o oposició o bé a alguna altra que els puguin encomanar.

- El “perjudici” econòmic del que podem estar parlant, fent una aproximació des de la meva experiència laboral a l'Administració Pública, pot suposar que passin de cobrar uns 1.800 euros mensuals de complement específic a uns 800 (de complement no de sou sencer). Jo que ocupo un lloc mitjà a l'Administració (nivell 17 de 30) cobro un complement específic mensual de 311,46 euros. He consultat una nòmina de quan vaig ocupar un lloc de treball amb un inusual complement específic i cobrava 554,41 euros mensuals.

- Segons informaven alguns diaris digitals el 10 de març d'enguany: “La setmana passada es va acabar també amb dos anys de conveni prorrogat pel personal que treballa a l'ajuntament de Sant Pere de Ribes. El passat dimarts, dia 4 de març el comitè d'empresa i l'equip de govern van signar el nou conveni col·lectiu per al personal laboral i el nou pacte per al personal funcionari que tindrà vigència fins l'any 2016”.

La primera conclusió que extrec de tot plegat és que el posicionament del PSC no és imparcial.  No ho és quan parlen de “manca de consideració vers els treballadors municipals en general i els afectats en particular” obviant que s'ha arribat a un acord amb el conjunt de plantilla, signant un nou conveni després de desencallar una negociació que estava empantanegada feia més de dos anys pel  govern dit socialista. A més, no concreten que “el grup de treballadors” al que fan referència no el composen més de 8 persones d'una plantilla de més de 250.

La segona conclusió a la que arribo, que és hipòcrita parlar d' ”ordeno i mando”. Estem parlant de personal directiu nomenat a dit a cop de decret (així ho resol, mana i signa en Blanco, oi?) per l'anterior govern del tàndem Blanco-Garrido (PSC) i que ara poden ser retornats als llocs de treball que un dia van guanyar per oposicions, donant per finalitzada l'encomana de gestió, utilitzant les mateixes potestats que va utilitzar l'anterior govern municipal pel seu nomenament.

La tercera conclusió, que utilitzen amb demagògia una fraseologia social del tipus “importants perjudicis laborals i professionals”. Pel tema professional em remeto a la conclusió anterior, però podem quantificar el significat social del perjudici econòmic causat? Ens ho pot aclarir la Abigaïl Garrido, que va ser regidora de Recursos Humans (entre altres moltes matèries) i ho deu saber? Perquè potser descobrim que, en definitiva, aquest problema social que mereix ser destacat per un partit que es diu d'esquerres es tracta del següent: que no més de vuit persones d'una plantilla de més de 250 passin de cobrar una barbaritat perquè el govern Blanco-Abigaïl els va col·locar a dit de directius a cobrar un sou que déu n'hi do retornant a la seva plaça, al seu lloc de treball.

I si aquesta és una qüestió social prioritària pel grup municipal socialista sempre el poden plantejar al Consell Social Municipal que és un espai de participació que, tot i criticar-lo (li diuen partidista quan hi han participat fins ara una vintena d'entitats), encara no han assistit a cap de les seves reunions.

En definitiva, que el PSC intenta (una vegada més) intoxicar més que informar.


PD: Enllaç al Butlletí Oficial de la Diputació de Barcelona de data 27/01/2012 on es publicà el Decret d'alcaldia 020/2012 al que he fet esment

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local