Més democràcia i més participació

Estimat amic Miguel Ángel, després d’haver llegit el teu article d’ara fa dues setmanes al diari que portava per títol “Més democràcia i més participació” m’he quedat preocupada perquè no m’ha semblat -més enllà de la teva legítima defensa de la convocatòria de l’Audiència Pública al voltant de l’assumpte de l’Eixample Nord- que fessis ús de la veritat sinó de les mitges veritats, com aquests polítics que no ens agraden i que critiquem en les tertúlies que compartim... tot i que ja se sap, cadascú veu les coses com les veu i de veritats absolutes no n’hi ha, oi?

Però anem al gra. Per a començar no comparteixo que s’hagi donat poca informació del projecte de la plaça del port, perquè crec que és del tema que més informació s’ha donat i més oportunitats hi ha hagut per tal de què els ciutadans interessats s’informessin al voltant del mateix d’ençà de la democràcia a Vilanova i la Geltrú. El govern de la ciutat té un projecte que proposa, que defensa i que el posa a consideració de la ciutadania i, des del primer moment, explicita que si no troba el consens adequat, polític i ciutadà, no el tirarà endavant. Cal explicar, però, que és un projecte heretat en bona part, d’anteriors legislatures, però que estava per executar. Per altra banda cal dir que formalment semblava que ja era fruit d’un consens democràtic (o, no?) i d’un procés participatiu (o, no), que finalitzà el 2007 amb l’aprovació del mateix pel Ple Municipal del moment. De totes maneres, parlar de processos participatius manipulats, no crec que encaixi en aquest procés, doncs fer una pregunta o tres al voltant d’un projecte que es presenta i que s’explica en tot detall no significa manipulació de cap mena i em sap greu que s’afirmi impunement. El projecte és criticable, només faltaria! i és per això que hores d’ara està aturat, en compliment del compromís adquirit pel govern i, en concret, per l’alcaldessa de la ciutat: si no hi ha gran consens, no hi ha execució del projecte. De diàleg n’hi ha hagut i d’acatament dels compromisos, també. No entenc, doncs, on és la manipulació, o la mala praxis, perquè defensar un projecte, explicar-lo i explicar el perquè es defensa i no tirar-lo endavant si no convenç a una gran majoria, tal i com s’ha compromès, no em sembla tan negatiu ni tan pervers com es vol donar a entendre. I el fet de no tirar-lo endavant no es tracte tan de rectificar, com de voler ser coherent amb el que es diu i es defensa i, per altra banda, complir amb els compromisos adquirits.

L’expressió “manipular”, jo, l’uso per a una altra mena d’actuacions. Per exemple, la del grup municipal de la CUP en l’últim Ple Municipal al voltant del desagradable assumpte del Parc del Garraf. Ja sé que discreparem, però permete’m que defensi l’acció de govern en aquest assumpte i, en tot cas, critiqui l’acció de la CUP en el mateix. Mira, generar desconfiança de treballadors i ciutadans cap el govern fent entendre que aquest cedeix a un suposat xantatge de l’empresa concessionària del servei, quan la regidora Blanca Albà ha sigut qui ha denunciat la situació i qui ha explicat per activa i per passiva la gravíssima realitat de la mateixa a tots els grups municipals i ha explicat fil per randa les negociacions i les possibles solucions a través de plans de viabilitat per tal de salvar la concessió i, amb ella, els diferents llocs de treball i, amb aquests, el servei a usuaris i ciutadans, em sembla, si més no, de mal gust i un gest polític de poca categoria davant la magnitud del problema. Em sembla un gest purament populista, molt populista, tant populista que començo a dubtar de si en el Ple municipal de Vilanova i la Geltrú hi tenim el grup de la CUP, el de Bepe Grillo, Ciutadans o Podemos.

Mirin, aquest endeutament d’aproximadament 10 milions d’euros, que contempla els costos de construcció més els endeutaments posteriors d’ampliacions i refinançaments, no s’ha fet de la nit al dia. La gravíssima situació, que es reflecteix amb la impossibilitat de fer front a aquest deute i que la regidora Albà, des de fa temps, ha anat explicant amb tota claredat als grups polítics del consistori -però amb la discreció i prudència que el cas requeria i que la regidora demanava i que tot i l’advertència es van filtrar informes a la premsa de manera prematura i irresponsablement-, no s’ha generat espontàniament, sinó que ve donat d’uns anys ençà, quan l’empresa concessionària no pot fer front al pagament de les quotes i el deute va creixent. Què passa? Que no se’n sent responsable ningú, d’això? Doncs mirin, el govern sí se’n sent responsable i potser algun grup de l’oposició també i en aquesta línia treballen. El Govern se’n sent responsable en tant que Ajuntament, perquè és un assumpte de ciutat i davant el treballador i davant l’usuari l’Ajuntament  ha de buscar solucions i, qui governa, té l’obligació de fer-ho i d’intentar-ho amb totes les eines que té a disposició i més, malgrat no en sigui responsable jurídic directe. El problema arriba quan aquesta responsabilitat no l’exerceixen tots els grups per igual. El problema arriba quan el populisme es porta fins a l’extrem del vot espectacular. Vull dir, no només en el discurs, on molts hi podem caure, sinó fins i tot en el vot, fent veure que és un vot valent, un vot “revolucionari”, un vot antisistema dins el sistema... La CUP, amb una posada en escena d’acte heroic a favor del dèbil i en contra del poderós i del xantatgista, va i vota NO, fent-se veure de manera enganyosa com l’única ànima salvadora del treballador, sabent, que si els altres grups l’imiten i voten NO, sí que condemnem els treballadors a no cobrar el sou guanyat que reclamen i que no han rebut. Voten NO  a una proposta que no perjudica a treballadors i que els hi pot procurar el cobrament del sou -que no han rebut- el més aviat possible. En aquest cas votar NO sabent que els altres grups actuaran amb més responsabilitat però amb menys populisme és una manera de buscar rendiment polític a costa del dèbil. No és demagògia, això? Amic Miguel Angel, jo, d’això, també en dic manipulació i jo sé que tu no vols canviar el sistema a costa de sacrificar els altres i sense que la pròpia víctima ho sàpiga, manipulant-la, sinó a còpia de l’esforç col·lectiu. És per això que em sap molt greu l’ús d’una actitud populista i manipuladora en l’exercici del càrrec públic.

Pel que fa a l’assumpte de l’Eixample Nord, només voldria fer-te alguna reflexió. Que hi hagi acords en despatxos municipals no és equivalent a mala gestió dels interessos públics o de l’interès general, ni a prevaricació. Que es vulguin tirar endavant, acords legítims d’altres legislatures que han quedat per executar, tampoc hauria d’equivaldre a gestió en contra dels interessos públics generals. Sembla que els acords presos pels representants públics ja no tinguin validesa. Quina llàstima! Entre tots ho hem esguerrat.  Jo no et negaré que cal cercar millors fórmules per a la participació ciutadana i de transparència administrativa, però no qüestionis la maduresa democràtica dels regidors, ni la voluntat democràtica dels mateixos, només perquè s’ha arribat a acords en ús de la representativitat, legalitat i legitimitat que el sistema els ha donat i que potser sí que hem de canviar.  Sempre cal demostrar. Potser la CUP encara no ha explicat bé les conseqüències econòmiques i d’altres tipus per a la ciutat, del bloqueig que proposa de l’Eixample Nord. Potser també li cal posar aquestes dades sobre la taula i el no fer-ho és manca de maduresa democràtica. Vigileu perquè pot ser ocultació de dades imprescindibles per a valorar què estem decidint i així poder decidir segons la consciència i els compromisos adquirits. Jo també dubto i desconfio d’aquells que no actuen amb maduresa democràtica, que desconfien dels que governen perquè sí i només pel fet de què governen, generant desconfiança en el sistema a costa de persones que el volem millorar des de dins i que com tu ens creiem demòcrates.

Estic d’acord amb el títol del teu article, Miguel Angel, però no comparteixo certes acusacions dins les quals m’hi he sentit inclosa. Des de la discrepància i per l’afecte que et tinc, t’ho havia de dir.

Marijó Riba
Regidora de Cultura de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú