El núvol tòxic del PSC de Sant Pere de Ribes no s'esvaeix

Abigaïl Garrido: si tan preocupada està per l'ocupació i la reactivació econòmica de Sant Pere de Ribes i la seva vocació, lluny de tornar a ser mestra, és la d'emprendre un negoci, faci-ho al municipi i no vulgui fer obrir una casa rural a La Llacuna

A mesura que s'acosta l'estiu, a les nostres contrades, la nuvolositat cedeix davant de les clarianes, i la temperatura augmenta de braces de la pressió atmosfèrica.

Malgrat això, enguany, un núvol que plana al cel de Sant Pere de Ribes malda per perpetuar-se fins la propera primavera, és el núvol tòxic del PSC, que vol mantenir una oposició protagonitzada per les mentides i les difamacions fins les properes eleccions municipals.

Els darrers plens, la ràbia que traspua la impotència de la portaveu del grup del PSC Abigaïl Garrido, per no haver pogut ésser la primera alcaldessa del municipi quan ho tenia coll avall, s'ha accentuat fins al punt que un observador extern podia copsar la incomoditat d'algunes de les seves companyes de grup davant de determinades intervencions de la propera cap de llista del Partit dit dels Socialistes.

Les darreres afirmacions del principal grup a l'oposició de l'ajuntament de Sant Pere de Ribes, que pretenen avaluar els 9 mesos d'alcaldia d'Anna Gabaldà (UM9-CUP), en trobem alguns exemples com: “Govern d'uns pocs per a uns quants”,”govern del girigall “ encapçalat per una persona que ha estat “el pitjor alcalde de la història”, que “mana però no governa” en un mandat que s'ha regit pel “personalisme”, la “política mordaça”, l'autoritarisme, i el “dónde dije digo, digo Diego”. I que s'han aplicat mesures antisocials, recolçant-se en la CIU de les retallades, “agredint” la plantilla municipal, “generant conflictes” amb entitats i ciutadania. Acusa l'actual govern d'haver improvisat un pla de reactivació 48 hores després de la seva proposta “per incentivar l'ocupació al municipi”, copiant-ne algunes de les propostes i d'una pèssima gestió de la política d'habitatge plegant-se als interessos de la banca. I acusa UM9 i ICV d'haver investit el “primer alcalde de dretes” de la democràcia, en referència a Lluís Giralt, de CIU-ViA.

Podria escriure un llibre, més que un article, repassant la gestió del darrer govern municipal del tàndem Blanco-Garrido, però no caldrà estendre's massa per desmuntar les mentides i difamacions de l'Abigaïl Garrido i els seus.

Intentaré anar del més general al més concret, ser el més breu possible i perdoneu si faig servir algun paràgraf o referència a algun article anterior.

Retallades? Els primers a retallar: Blanco, Montilla i Zapatero

És cert que CIU ha actuat com a sucursal de la Troika a la nostra Comunitat Autònoma i, especialment en dos aspectes: la gestió de la Generalitat sota el Govern de Mas i el suport del grup de CIU al govern espanyol del PP en l'establiment de mesures de deutecràcia i de la mal anomenada “austeritat”.

Des que es va conformar el nou govern municipal d'UM9-CUP  i CIU-ViA, amb el suport extern d'ICV es va deixar clar que s'assumien les contradiccions que es poguessin produir, no se n'han amagat mai. Qui sí vol amagar les tisores és el PSC, o bé pateix una amnèsia selectiva en el tema de les retallades. Fem una mica de memòria:

Quan esclata la bombolla immobiliària i financera l'any 2007, la reacció del Govern espanyol del PSOE va ser erràtica, des de negar la evidència de la crisi fins a afirmar que el sistema bancari espanyol era dels més forts del món. Una vegada reconeguda l'evidència, Zapatero semblava que proposava un canvi de paradigma econòmic i de sistema productiu (excessivament dependent del totxo) per sortir de la crisi (promoció de la producció d'energia renovable i I+D+I).

Ben al contrari, la primera mesura de reacció a la crisi que pren no te res a veure amb un canvi de paradigma  ni de sistema productiu sinó que suposa la creació, el 7 d'octubre de 2008, d'un fons que injecta 30.000 milions d'euros públics a la banca. Per finançar aquesta operació el Govern espanyol va emetre deute públic. L'objectiu oficial era que aquesta injecció reactivés l'economia reobrint l'aixeta del crèdit a empreses i famílies, aixeta tancada en sec pels bancs des de l'esclat de la bombolla. El crèdit no arriba als seus “destinataris”. Els bancs prefereixen comprar el deute públic que emet el govern al 5 ò 6 % d'interessos per finançar la injecció de 30.000 euros a la banca (en forma de préstec a retornar amb l'1% d'interès). Robatori perpetrat, negoci rodó pels especuladors  financers i ruïna per la ciutadania que res va rebre d'aquesta injecció, i va veure com augmentava el deute públic de manera alarmant.  

El mes de gener de 2009 el govern aprova el “Plan E”, que malgrat incloure quatre eixos d'actuació:

– Mesures de recolçament a empreses i famílies.
– Mesures de foment de l'ocupació.
– Mesures financeres i pressupostàries.
– Mesures de modernització de l'economia.

... serà recordat pels cartells propagandístics que en ocasions costaven més que les obres que anunciaven.

Tot i haver repetit fins a la sacietat que el seu Govern trauria Espanya de la crisi sense tocar l'estat del benestar, el 15 de maig de 2010, Zapatero va aprovar el primer paquet de retallades socials:

– Reducció del sou dels empleats públics i congelar els del 2011.
– Suspendre el 2011 la revalorització de les pensions, excloent les no contributives i les mínimes.
– Eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial.
– Eliminar la prestació per neixement de 2.500 euros a partir de l'1 de gener.
– Suprimir per a nous sol•licitants la retroactivitat del pagament per dependència al dia de la presentació, excepte si la tramitació supera el límit de 6 mesos.
– Reduir 6.045 milions d'inversió pública estatal per al 2010, i 600 milions de l'Ajuda Oficial per al Desenvolupament.

En aquest punt la troica demanava reformes estructurals, amenaçant amb la intervenció del país.

El Govern del PSOE, obedient, aprova una reforma laboral i de Seguretat Social a l'estiu que va suposar, entre altres mesures:
– Rebaixar indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies a 33, amb un màxim de 24 mensualitats.
– Facilitar l'acomiadament per causes econòmiques: restringint el dret a la tutel•la judicial efectiva i finançant una part de la indemnització amb càrrec al FOGASA.
– Restringir el dret a la negociació col•lectiva: permetent a l'empresari incomplir els acords mitjançant la clàusula de despenjament salarial i la modificació substancial de les condicions de treball.
– Creació d'un nou contracte-brossa per a joves.
– Eliminar les restriccions a les ETT que podran operar fins i tot al sector públic.
– Privatitzar els serveis de col•locació: autoritzant a les empreses la realització d'aquest servei amb ànim de lucre.
– Elevar l'edat de jubilació de 65 a 67 anys.
– Ampliació dels anys a tenir en compte pel càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació.

Amb les retallades es tanca la quadratura del cercle de la crisi. S'estableix el paradigma: transformació de deute privat en deute públic que es vol eixugar retallant despesa, “estalviant” en drets socials i laborals. Això és acumulació per despossessió de les classes populars. Aquest paradigma és el que es va començar a aplicar, com veiem, en els darrers anys del govern del PSOE i és el mateix que segueix avui el govern del PP de Rajoy.

El 27 de setembre de 2011 es publica al BOE la reforma de l'article 135 de la Constitució espanyola (sense cap consulta a la ciutadania), amb els vots favorables de PSOE, PP i UPN, que suposa la cessió de la sobirania de l'Estat espanyol a la UE en un dels aspectes centrals de la política econòmica, que lliga de mans i peus la seva política pressupostària i, en conseqüència, la possibilitat de fixar unes prioritats de manera autònoma.

El BOE publica el següent:
“El artículo 135 de la Constitución Española queda redactado como sigue:
«1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.
2. El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros.
Una ley orgánica fijará el déficit estructural máximo permitido al Estado y a las Comunidades Autónomas, en relación con su producto interior bruto. Las Entidades Locales deberán presentar equilibrio presupuestario.
3. El Estado y las Comunidades Autónomas habrán de estar autorizados por ley para emitir deuda pública o contraer crédito.
Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta. Estos créditos no podrán ser objeto de enmienda o modificación, mientras se ajusten a las condiciones de la ley de emisión.
El volumen de deuda pública del conjunto de las Administraciones Públicas en relación con el producto interior bruto del Estado no podrá superar el valor de referencia establecido en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.
4. Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de catástrofes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control del Estado y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la sostenibilidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Diputados.
...”
Ni cal dir que aquesta disposició anava signada pel president del Govern del PSOE, convertint el que formalment és “un estat social i democràtic de dret” en un estat “neoliberal i deutecràtic de fet”, on es prioritza el retorn d'un deute en bona part il•legítim per damunt de l'atenció de les necessitats de la ciutadania.

Ni cal dir que el tripartit (PSC, ICV-EUiA i ERC) que conformava aleshores el Govern de la Generalitat encapçalat per Montilla van aplicar les primeres retallades, cosa que va generar tensions internes al seu si (bàsicament amb ICV-EUiA). L'excusa, la mateixa que utilitza el govern actual de CIU, l'expoli fiscal. No negaré l'existència de l'expoli, però tampoc la responsabilitat dels dos partits que s'han alternat al govern espanyol des de la restauració borbònica, UCD-AP-PP i PSOE.

En consonància amb l'anterior, el primer ajuntament a aplicar retallades pressupostàries a Sant Pere de Ribes va ser el tripartit encapçalat per Blanco, amb Garrido com una de les seves primeres espases. La majoria, és cert, són produïdes per l'encotillament legal i pressupostari a que el govern estatal i català sotmet la política municipal, però hi ha alguna que d'altra retallada addicional marca de la casa (Blanco-Garrido i cia.) i, a més, cal tenir sempre present que la política d'un govern no es percep tant en el que fa en termes absoluts com en les prioritats que te. Exemple simptomàtic de les retallades addicionals és la extra que van fer a la paga extra de la plantilla municipal el nadal de 2012. El Govern Rajoy va suprimir la paga de nadal 2012 per Reial Decret Llei publicat al BOE el dia 14 de juliol. El Govern Blanco-Abigaïl va decidir suprimir la paga sencera quan el dia 14 de juliol els i les empleades públiques municipals ja havien meritat el dret a la part proporcional fins la data d'entrada en vigor de la retallada Rajoy (és a dir el 14 de juliol).

Guirigall, o veure la brossa a l'ull aliè i no veure la biga al propi

Quan la portaveu del PSC titlla el govern municipal de guirigall es refereix al fet que se sustenta en dos grups UM9-PA i CIU-ViA, amb el suport extern de la regidora d'ICV. Es refereix a que “s'han de posar d'acord quatre forces polítiques” i a la “desacreditació pública de la regidora ecosocialista per part de la direcció nacional d'ICV i l'Assemblea Local d'EUiA”.

No han explicitat cap concreció del “guirigall governamental” i considero que fins ara han actuat com un sol govern amb una estabilitat que la voldrien molts d'altres governs. Sobre la desacreditació de la regidora d'ICV per part de la seva direcció nacional em sobta que fins ara i que jo sàpiga no l'han expulsat, ni l'han suspès de militància, ni obert cap expedient, si més no que s'hagi fet pública. De fet no he vist publicada cap desautorització de la direcció nacional d'ICV. I sinó, que me l'ensenyin.

Curiosament, a Cubelles, després de les eleccions municipals de 2011, ICV formà govern amb UC-Reagrupament i el PP. La premsa recollí també en aquest cas la desautorització de la direcció nacional d'ICV sense citar cap font. El setembre de 2012, Unitat Cubellenca-Reagrupament és expulsada del govern, quedant ICV i el PP en minoria fins que el gener de 2013 es forma un nou govern entre ICV, PSC, CIU i Entesa per Cubelles (EC); darrerament l'alcaldessa d'ICV ha expulsat EC del govern a petició de CIU, conformant un nou organigrama amb regidors i regidores d'ICV, PSC i CIU. Això no és cap guirigai, oi Abigaïl... i te llamo trigo por no llamarte Rodrigo que diria l'inefable Chiquito de la Calzada.

A Olivella, Joaquim Mas (ICV) és alcalde amb un pacte de govern del PP.

Sorprèn que, pel PSC, hagi de tenir més conseqüències el vot favorable d'una regidora d'ICV a una alcaldessa d'UM9-CUP o de CIU-ViA, que el fet que ICV-EUiA governi amb el PP, CIU o Reagrupament (o que el propi PSC comparteixi govern amb CIU). O que el PSC voti els pressupostos del govern municipal de CIU a Sitges etc.

I això sense entrar a valorar si el PSC, en si, no és actualment un guirigall, o dos o tres, perquè això donaria, ja no per un llibre, sinó per una tesi doctoral.

La regidora que més minuts intervé als plens diu que li volen posar un morrió

Personalisme, autoritarisme, opacitat, voler posar una “mordaça” a la portaveu del PSC. Aquests són els trets característics de l'alcaldia d'Anna Gabaldà segons els i les dites socialistes, “la televisió n'és notaria d'excepció” diuen.

Uff, la televisió! Si no fos perquè acostumen a ser llargs i avorrits pel públic general recomanaria a tota la població que visionés tots els plens d'aquests darrers mesos per constatar que: difícilment amb morrió es pot ser la regidora del ple que més minuts ha intervingut, intentant saltar-se sovint el torn d'intervencions que marca el ROM i utilitzant els torns de fixació de justificació de vot per parlar de tot el que li rota, que independentment del tema concret que es tracti utilitza els torns mira a càmera i fa el discurs que li ha escrit el “coacher” (es veu que al partit en tenen un que comparteixen a la comarca).

De fet, si un grup municipal a Sant Pere de Ribes es pot titllar de personalista és, precisament el PSC de la mà d'Abigaïl Garrido, portaveu i ja aclamada propera cap de llista.

Les mesures antisocials en nou mesos de govern i les alternatives del PSC

Pel grup municipal “socialista” les polítiques dutes a terme pel govern encapçalat per Anna Gabaldà (UM9-CUP) han estat antisocials. Quines han estat aquestes mesures? En resum:

– Reducció del cost polític de l'ajuntament.
– Reducció de la pressió fiscal: si bé no de manera progressiva, és cert.
– Creació del Consell Social Municipal (amb dos anys de retard del que marca la normativa)
– Aprovació de pressupostos municipals després de dos anys de prorrogats.
– Aprovació del conveni col•lectiu pel personal laboral i de l'acord pel personal funcionari després de dos anys de negociacions encallades.
– Pla Municipal pel foment de l'ocupació i la reactivació social.

No m'estendré en cadascuna de les mesures però en faré algun apunt.

La portaveu del PSC ha volgut menystenir una decisió eminentment política com és la de la reducció del cost polític de l'ajuntament. La rebaixa va ser del 7% de les retribucions però es van rebaixar les dedicacions remunerades i s'ha baixat, i molt, les despeses en dietes (arran d'un prec del PP aviat es farà pública el resultat real de la rebaixa enguany). No cal oblidar que el nou equip de govern es va trobar sobre la taula que hi havien regidors de l'anterior equip de govern del PSC que cobraven dieta fins i tot per la benzina per anar de Les Roquetes a Ribes.

Si voleu podeu fer un repàs a un article que vaig fer fa poc menys d'un any en aquest mateix espai on definia dues maneres ben diferents d'entendre la política:

La reducció de la pressió fiscal és real tot i que reconec que minsa i lineal quan des d'un posicionament d'esquerra hauria de ser feta seguint criteris progressius. El Govern va adduir la manca de temps per justificar aquest fet. Esperem que ho esmenin en les properes ordenances. Sinó seré el primer a criticar-lo. El que sí que reconec és que la reducció, per petita que sigui, significa un canvi de tendència després d'anys de gran augment de pressió fiscal (amb “decretazo” de Rajoy o sense).

Abigaïl Garrido també menysté el paper del Consell Social Municipal. De fet, el seu grup no hi participa d'aquest organisme de participació ciutadana on sí ho han fet fins ara una vintena d'entitats socials i col•lectius que treballen al municipi i que han fet propostes que s'han tingut en compte a l'hora d'elaborar el Pla de reactivació social, i també han donat fruit a una sèrie de convenis i projectes entre la institució municipal i les organitzacions participants. A més, resulta simptomàtic de les voluntats polítiques d'atendre els efectes de la crisi al municipi de l'anterior govern, que aquest consell s'hauria d'haver creat a partir del 2008, quan es va aprovar el Decret que desenvolupa la Llei de Serveis Socials de 2007.

Un tema sobre el que el PSC ha fet cassus belli és la política d'habitatge, amb pancartes al ple i tot. No els agrada que els parlin d'herència però el tema de Garraf Promocions dona per un llibre, una tesi, o un culebrot. En qualsevol cas no està essent fàcil la feina per poder disposar del patrimoni d'aquesta empresa que el PSC i els seus van enfonsar, però sembla que aviat donarà els seus fruits. I respecte al tema judicial, la fiscalia segueix fent la seva tasca i ja han citat a declarar en seu judicial a l'anterior alcalde Josep Antoni Blanco i les representants de CQ Consultors, empresa administrada per Carmen Prat, ex-regidora del PSC a Sitges i a qui el govern Blanco-Garrido els havia adjudicat la gestió de Garraf Promocions. Això si que era el govern d'uns pocs que governava per a uns quants (del partit). En aquest article faig un repàs a la política d'habitatge de l'anterior equip de govern.

L'aprovació del pressupost municipal ja va ser una notícia en sí després de dos anys de pressupostos prorrogats per l'anterior govern del PSC que no va ser capaç d'arribar a acords polítics amb la majoria del ple municipal. Es van fer unes sessions participatives que van comptar amb la presència de més d'un centenar de persones. No va ser un procediment d'elaboració de pressupostos participatius però que van marcar un punt d'inflexió respecte a com es tractaven fins al moment. La prova de foc seran els propers pressupostos per validar aquest canvi de tendència si es prepara un procediment participatiu amb cara i ulls.

Sobre l'aprovació del conveni per a la plantilla municipal i el tractament de l'actual govern al personal de l'ajuntament em remeto al meu article, on queda clar que la defensa del PSC a la plantilla municipal es redueix a un petit grup de tècnics posats a dit pel govern municipal encapçalat pel tàndem Blanco-Garrido.
 

Respecte a les propostes de reactivació econòmica, per no entrar en detall, us enllaço el pla de govern municipal i la notícia de la presentació del Pla Municipal pel Foment de l'ocupació i la reactivació econòmica.

A l'espera que el “pengin” a la plana web de l'ajuntament.

El PSC va acusar de plagi el govern municipal per haver presentat el pla dos dies després que aquest grup presentés la “Proposta per incentivar l'ocupació al municipi” d'on diuen que van copiar algunes propostes. Em sobta aquesta acusació quan, normalment, un pla d'aquestes característiques (i més quan s'ha de consensuar per un “guirigall” de govern) difícilment és fruit de dos dies. A més, s'acostuma a parlar-ne en Comissió i Junta de Portaveus abans de passar-ho pel Ple municipal. Així que permeteu-me que dubti d'aquestes acusacions i em qüestioni si el grups del PSC no era coneixedor del projecte de l'actual govern abans de donar a conèixer a la premsa la seva proposta, i que dubte, en conseqüència, de qui va copiar a qui.

Anteriorment el PSC havia presentat alguna proposta respecte a promoció econòmica, com alguna moció al Ple, com una que vaig titllar en el seu dia de “moció trampa” quan volien colar com a proposta social el donar facilitats a una sèrie de projectes empresarials que tenen més ombres que llums.

Finalment, seré agosarat i em permetre donar un consell a la portaveu del PSC, respecte a una altre tema del que ha fet bandera Abigaïl Garrido: si tan preocupada està per l'ocupació i la reactivació econòmica de Sant Pere de Ribes i la seva vocació, lluny de tornar a ser mestra, és la d'emprendre un negoci, faci-ho al municipi i no vulgui fer obrir una casa rural a La Llacuna, tal com queda palès en aquesta petició de canvi d'usos d'una masia que suposo que és de la seva propietat (deu ser una herència o ha pagat una morterada per comprar-la o llogar-la?) d'habitatge a activitat de casa rural, amb permís per construir una piscina com queda de manifest en aquest enllaç a l'ajuntament de l'Anoia.

Tant de bo el núvol tòxic del PSC s'esvaeixi i benvinguda serà l'oposició constructiva que tan pregona i tant poc practica.