Dret a decidir: La desobediència civil entra en joc

La cultura de la no violència nasqué amb Gandhi. La tàctica consistia en aprofitar l'aparent debilitat de les víctimes en força contra els seus opressors. El punt de partida d'aquesta arma política és la ferma determinació que té cada persona. Però l'èxit dependrà de la capacitat per a transformar la no cooperació individual en una desobediència civil assentada en el sentit de comunitat. D'aquesta manera, Gandhi va fer servir aquest mitjà per aconseguir la independència de l'Índia. Chico Mendes i els siringueiros de l'Amazones varen fer servir la no violència contra els latifundistes brasilers en els anys setanta. S'oposaven a la decisió del govern brasiler i el Banc Mundial respecte a la construcció d'una gran autopista que arribaria fins al Perú. Els siringueiros entenien que aquesta infraestructura acceleraria la destrucció de la selva i la seva forma de vida.

Avui dia, la cultura de la no violència l'utilitzen, bàsicament,  les organitzacions no governamentals del Nord i l'ecologisme dels pobres del Sud.

Dit això, la crida a la desobediència civil pel 9-N feta per la CUP i ERC, en el supòsit que el Tribunal Constitucional dictamini que la consulta per la independència de Catalunya es sitúa fora de la legalitat, és un acte sense sentit que, políticament, no convé als partits polítics favorables al dret a l'autodeterminació. De moment, el denominat procés sobiranista està sent més que modèlic des d'un punt de vista social. Pacífic i cívic. El moviment de l'Assemblea Nacional Catalana ha impulsat el malestar identitari del poble de Catalunya al lloc capdavanter de l'agenda política de tots els partits polítics catalans. La transversalitat ideològica de l'Assemblea Nacional Catalana no ha estat cap impediment, perquè s'aliessin els partits polítics catalanistes més compromesos amb el país més enllà de racionalitats partidistes. La unitat política entre diversos partits polítics sol ser complexa d'aconseguir respecte a temes polítics espinosos en sistemes pluripartidistes a escala nacional. I s'ha assolit. Mai s'havia vist tanta unitat per un gran objectiu polític en comú, transcendental pel país, en el sempre fragmentat catalanisme polític.

El trencament de la unitat del catalanisme polític pel tema de la desobediència civil seria un absurd, després d'haver-ho fet tan bé fins ara. El President de la Generalitat, Artur Mas, va esgrimir -com a darrer recurs per votar el futur polític de Catalunya- que es durien a terme eleccions plebiscitàries. Ningú ens havia portat a col.lació el concepte de desobediència civil -dins el marc del procés sobiranista- fins fa quatre dies mal comptats. 

Les forces polítiques catalanistes favorables al dret a decidir poden executar el seu pla sense haver de tirar pel dret. Sempre s'ha dit que el principal és votar relatiu a aquest procés polític. El vot s'exercirà en el proper 9 de novembre. I si no pot ser durant la jornada del 9-N, en les properes eleccions al Parlament de Catalunya que tindrien caràcter plebiscitari. 

Val la pena desvirtuar la bona imatge i el bon tarannà de la immensa majoria de la societat civil catalana, en cas de desacord entre Govern central i Generalitat, i de decisió desfavorable del Tribunal Constitucional en relació amb la votació del 9-N?

El fet de voler portar a terme un episodi de desobediència civil és massa arriscat, perquè Catalunya no és una Comunitat homogènia. Catalunya és una societat plural, que no té res a veure amb el passat context de descolonització de l'Índia conduït per l'extraordinari i singular lideratge d'en Mahatama Gandhi, ni amb els cohesionats siringueiros en connexió amb seva supervivència més bàsica. La democràcia cívica de Catalunya xoca frontalment amb una improvisada desobediència civil de conseqüències imprevisibles. Aquesta forma no convencional de l'acció política corre un risc massa elevat d'acabar amb violència física entre persones, o amb destrucció o deteriorament de béns públics.

Tot el món ens mirarà. La Comunitat Internacional ens observarà molt de prop. I la Unió Europea ens afitorarà amb la vista en el proper 9 de novembre de 2014.

El blog d'en Fèlix Torras