Felicitat a l'escola

Per què no començar a treballar perquè nens i adolescents aprenguin a ser feliços a l'escola? Si són feliços res no impedeix que ajudin desinteressadament a que altres també ho siguin. Òbviament això dependrà de com fer de la docència una professió creativa, optimista i estimulant per ensenyar a gestionar la felicitat. Probablement calgui començar per descobrir noves maneres de pensar, especialment en l'àrea de l'educació formal.

Potser siguin necessàries moltes veus des de diferents fòrums insistint sobre la importància de la felicitat a les aules, des de diferents parts del planeta, insistint també que aquest és el motor per a un alt nivell acadèmic. Moltes veus des de diferents àmbits, de manera que les investigacions sobre el cervell mostrin com ha de ser l'escola del futur. Evidentment, no només caldrà entendre com treballa el cervell, sinó que també com influeix l'entorn en la forma d'aprendre, i com influeix la cultura, així com el llenguatge de l'adult, que és "el gran" dissenyador d'aprenentatges, inclòs l'aprenentatge social, el regulador de l'efectivitat de l'aprenentatge acadèmic.

Costa imaginar per què no tots els organismes oficials que engloben els docents no tenen cura de les persones que eduquen cervells ni donen facilitats per explorar les maneres sobre com augmentar l'efectivitat de l'aprenentatge ara que la informació està disponible. Seria interessant que fossin conscients que mestres i professors tenen encara molt per descobrir en l'excitant àrea de la biologia, incloent la investigació de la neurociència, però també en la psicologia evolutiva, l'ecologia, etc.

A mesura que examinem les pistes que la investigació està produint sobre l'aprenentatge, reconeixem la manca de temps que es dóna als docents per aquests aprenentatges. Els professors intenten canviar el cervell humà cada dia, així que com més observin com funciona, com aprèn, o com influeixen els adults, o l'estrès, encara més i més efectiu serà el treball de transformar a les persones per a la felicitat, pel bé comú, per l'autoconeixement, per relacionar-se millor amb els altres, i millorar la societat en què viuen.

En un món global, educar no consisteix només a interpretar i aplicar el que altres van descobrir, perquè els cervells canvien, i poden canviar, interrelacionar-se entre si i amb l'entorn. Per al I Congrés Internacional d'Educació del cervell social a les aules, altruisme pedagògic, compassió activa i optimisme social ens hem fet preguntes sobre l’educació de l'afectivitat, les emocions, l'epigenètica, la millora d'aprenentatges, el cervell del nadó en relació a la mare, el cervell i la ment adolescent, com aprenen, el lideratge en els joves, la importància de la meditació, la psicologia positiva i l'aplicació de tot això a l'aula, entre moltes altres coses. I també perquè on hi ha alumnes feliços, les aules s'alliberen de la violència.