Invertir en educació és invertir en un demà millor

Des de fa un temps, el futur del nostre país és el tema que centra totes les converses. Jo mateix en vaig parlar aquí la setmana passada i vaig manifestar la necessitat d’una nova política per tal d’aixecar un nou país. Doncs bé, ara m’agradaria fer un apunt que crec encara més essencial i prioritari: l’educació. Cap poble, nació o país es pot pretendre construir sense educació. Una educació pública, laica, inclusiva i de qualitat.

L’educació és un aspecte que pertoca a tothom: mares, pares, educadors, centres escolars, administracions públiques... Hem de posar de la nostra part perquè els infants d’avui gaudeixin d’un futur millor. Així doncs, per ser coherent amb les meves conviccions, vull aportar el meu granet de sorra com a educador social que sóc i com a persona involucrada en la política municipal de Sitges.

L’Escola Agnès de Sitges continua amb barracons. Com es pot garantir una educació de qualitat quan ni tan sols es disposa d’unes instal·lacions decents? És lamentable haver arribat aquí! I certament, cap govern municipal –independentment del partit polític que hi hagi hagut al capdavant- pot estar-ne orgullós de la situació; ans al contrari. Malgrat la demografia infantil a Sitges ha disminuït, existeixen motius més que evidents per defensar la construcció d’aquesta escola: per equilibri territorial, perquè hem de preveure un possible creixement de la població infantil en un futur immediat i, en definitiva, per la dignitat dels seus alumnes, del seu professorat i de les famílies afectades.

A més, l’educació no implica només l’educació formal. I la informal? I l’activitat de lleure? L’oci de qualitat? Sembla que al nostre alcalde i el seu equip de govern no els interessi gaire el futur de la nostra vila, quan descuiden aspectes tan importants com aquests. Vam deixar perdre El Rusc, l’únic espai que quedava liderat des de l’administració local pública. I l’ajuntament ha incomplert el pacte acordat amb el PSC, pel qual el reobriria. Seguim a l’espera... Confio que un tema tan important com aquest i l’Escola Agnès de Sitges no es tractin a cop de miratge electoral quan s’acosti el mes de maig.

Defenso plenament el municipalisme i, per aquesta raó, també la tasca municipal de recolzament als centres educatius –formals i no formals- i, sobretot, a les seves AMPA’s, consells escolars i formadors. Ells són qui millor coneixen la realitat concreta de cada centre i les necessitats dels seus infants i joves. I l’obligació d’una institució com l’Ajuntament de Sitges i altres òrgans municipals és fer-los costat.

També hi ha altres aspectes que depenen de la Generalitat o del Govern espanyol que em preocupen molt. Un d’ells és la Llei Wert, una gran llosa que no podem acceptar. Es tracta d’una llei aprovada sense cap tipus de consens i que modifica un eix transversal a la vida de les persones: la seva educació. A Catalunya, a més, suposa una clara intromissió al nostre model de política lingüística, que funciona perfectament des de fa trenta anys. És inacceptable que una llei, amb un clar biaix ideològic i pocs fonaments educatius, ens vingui a dir ara que hem de renunciar a la nostra llengua.

D’altra banda, la Generalitat de Catalunya no està jugant clar amb la política de beques. Primerament perquè ens diu que n’hi ha més, cosa que no és ben bé així: han augmentat les beques que cobreixen el 100% de la despesa, però s’han reduït les del 50% i s’han eliminat les del 75%, generant la sensació que no val la pena demanar ajut perquè no el concediran. Per tant, tenim una disminució de la demanada de beques i creix la falsa percepció que la situació econòmica de les famílies catalanes ha millorat. Això sense tenir en compte que ara els infants amb necessitats especials entren en el circuit ordinari de política de beques, on només es valora l’economia familiar i on es qüestiona el dret de bonificació per l’atenció personalitzada que mereixen. Quina mena de futur volem pel nostre país?

En segon lloc, la Generalitat amaga l’endarreriment en el pagament de les beques que concedeix. És un aspecte que em toca molt de prop. Sóc Conseller Delegat d’Ensenyament al Consell Comarcal del Garraf. La Generalitat ens té delegada la gestió de les beques menjador i de transport escolar, però no ens dota econòmicament per fer front a aquesta tasca. Ho fa massa tard. El que ens obliga a endarrerir alhora el pagament d’aquestes beques a les AMPA’s i petites empreses de la comarca. També a Sitges. Les famílies no tenen dret a patir els incompliments de l’administració. Ens devem als ciutadans i hem d’atendre les seves necessitats.

Sóc educador social i, com a tal, entenc que, si volem canviar les coses –i més ara que estem en una cruïlla-, cal establir un model educatiu de qualitat, que per a mi passa indefectiblement per una educació pública, laica i inclusiva. L’educació crea els ciutadans del demà i, ara mateix, mirant la poca inversió i recursos que hi destinem, costa creure que puguem ser capdavanters en res. Però jo almenys ho tinc molt clar i sempre faré de l’educació una bandera a defensar, perquè vull un país amb futur.

Ricard Vicente
Candidat socialista a l’alcaldia de Sitges