Femení i Masculí a la llum de la Càbala

Sentim que som éssers balbucents, imperfectes. Aquesta percepció ens fa ser conscients que ens manca alguna cosa. Aleshores ens posem en camí de trobar-la. Trobar el camí no és fácil, però, i sovint estem, com el Dant a l’inici de la Divina Commedia, ben perduts. Les diverses savieses espirituals, les religions, la filosofia, les ciències, i el propi pensament (això sí, quan s’allibera dels prejudicis i de la tirania de l’egoisme) són útils per trobar el camí; o el que és el mateix: el sentit de la vida humana, cadascú el seu sentit. Per això, com diu la dita popular, tots els camins duen a Roma.

Les diverses savieses són com mapes orientatius en el camí que no pot ser altre que el propi camí, el que fem dones i homes. Però a ningú no escapa que la majoria de civilitzacions han barrat molts camins a les dones. I és que des de temps immemorials que hi ha un gran malentès sobre la superioritat d’un sexe sobre l’altre. Si llegim bé la Bíblia (i és evident que no s’ha llegit bé), al Gènesi es diu que Déu ha creat la humanitat a imatge de Déu, home i dona, és a dir, l’home a imatge de Déu i la dona a imatge de Déu. Aquesta premissa es posa de manifest també en el Tetragrama, el nóm de Déu. De les quatre lletres que el componen, dues són masculines i les altres dues femenines.

El mateix s’esdevé en els discursos cabalístics: Déu, la seva realitat al món, es manifesta en atributs masculins i femenins a parts iguals. El món de la manifestació és dual, la realitat que coneixem està subjecta a la polaritat. És un error, doncs, interpretar Déu només en masculí ja que Ell és també Ella. En el textos bíblics Ella apareix com la Presència, la Saviesa, la Shejinà. Déu es cobreix amb el mantell de la dualitat.

Acabo de llegir un treball de gran interès que invita a estudiar i a reflexionar sobre aquesta imatge doble de Déu i la seva manifestació. Està escrit per Sarah Yehudit Schneider, biòloga de professió i estudiosa de la Càbala. Es tracta de La naturaleza de lo masculino y lo femenino en los escritos cabalísticos (Ediciones Obelisco).

Sara Yehudit basa el seu llibre en els rigorosos i profunds comentaris que fa d’un text místic jueu, un relat talmúdic sobre el Sol i la Lluna (símbols del masculí i el femení), on s’explica la relació desigual entre els dos sexes, però que està destinada a ser una relació equivalent fins arribar a l’estadi d’un companyerisme perfecte tant a nivell emocional, com intel.lectual, com espiritual. Aquest és el veritable ‘matrimoni’ que anhelem. Unió, harmonia, conjunció, cal dir, que no només es dóna entre aquests dos companys perfectes sinó també al nostre interior, ja que, tal com ens va descobrir Carl G. Jung, el masculí i el femení formen part de la nostra psique; o el que es el mateix: homes i dones tenim atributs del mascuí i del femení genèric, més enllà del sexe de cadascú.

Des del punt de vista cabalístic, cal tenir present, com escriu Yehudit, que el gènere és relatiu, ja que tot és femení en relació amb el que és a dalt i masculí amb el que és a baix.. No hi cap persona, doncs, que sigui absolutament i exclusivament baró o femella, perquè no hi ha manera de fugir de la xarxa de relació entre els dos pols interns. Per això, en aquest estudi Sara Yehudit diferencia entre persones, és a dir, entre homes i dones, i arquetips. Els arquetips, masculins o femenins, són forces internes que actuen en la nostra psique. Si tornem a la Bíblia encara que només sigui com a orientació per pensar amb imatges simbòliques una realitat tan complexa, cal raonar que Déu ens va dissenyar de forma deliberada com una combinació singular (tots som diferents!) de qualitats internes masculines i femenines que hem de descobrir en el camí d’autoconeixement i de recerca del sentit de les nostres vides.

Històricament parlant, ens vam ben perdre el dia en què els homes només van mirar enfora i van menysprear el seu pol femení intern, i, amb ell, van menysprear les dones, la part visible del pol femení de l’existència. Les desigualtats de gènere són la causa del mal, escriu Sara Yehudit, basant-se en aquests escrits cabalístics. Segurament el mal comença en la creació de desigualtats després d’aquesta primera desigualtat. En tenim per dies, de sanar les ferides ocasionades. Amb tot, sembla que, després de mil.lennis, fa poc més d’un segle que hem iniciat un bon camí cap a la paritat, de fet, com era al principi.