La ludopatia i la seva relació amb la salut

"Em sentia buida quan m'anava del casino ... Anava entre dues i tres vegades al dia, trobava buits en el meu dia per escapolir-me; rares vegades tenia un dia normal, no respectava horaris ni compromisos de cap tipus", expressava María Eugenia, una ex-ludòpata, en la seva experiència amb el joc i la seva lluita per deixar de jugar.

Quantes persones viuen el mateix problema i estan buscant una sortida.

Amb els jocs d'atzar sempre s'acaba perdent, sigui una loteria, una màquina escurabutxaques o un casino. No hi ha res de bo darrere del joc i les probabilitats de guanyar són molt escasses.

Llavors, què és el que porta a una persona a jugar compulsivament?

L'addicció al joc, la qual provoca alteracions de la conducta que incideixen negativament en l'entorn social del jugador i de la seva pròpia salut.

A més de l'afany per guanyar diners, el joc compulsiu pot estar relacionat amb una evasió de la realitat, amb estats emocionals com ansietat, baixa autoestima o nivells alts d'excitació i insatisfacció, conduint a l'obsessió i l'esclavitud d'aquest mal hàbit, segons expressa la Dra. Carolina Muñiz, psiquiatre de la Unitat d'Addiccions de la Xarxa de Salut UC CHRISTUS, de Xile.

Tot es pot canviar en buscar una manera sana de viure, principalment al reemplaçar aquests estats emocionals destructius per bons pensaments que allunyin l'addicció, enfocant el pensament en cadascun com a reflex saludable de la Ment divina, amb la capacitat d'expressar només el que és bo i no la submissió a alguna cosa perjudicial.

En aquest impuls abusiu per jugar, la persona creu que la sort és un procés que s'autocorregeix, que pot canviar la seva vida i això s'associa amb la creença que la seva sort personal pot exercir influència positiva sobre el resultat del joc. Això és un obstacle que li impedeix adonar-se que, en realitat, el resultat és sempre una casualitat.

Potser molts es pregunten: "Però, guanyar no és una qüestió de sort?"

Les circumstàncies de la vida no depenen del destí. Es comprèn això quan es pensa en termes que tot el que es manifesta dins de l'univers és directament creat i controlat per un únic Principi creador, l'única font real de satisfacció i provisió humanes. Això resulta en una gran ajuda, ja que acceptar l'Amor com la única font creadora de tot el que és bo i de tot el que necessitem, ens dóna la certesa de la nostra unitat amb aquest Amor i que l'harmonia és tot. Aquesta perspectiva també ajuda a eliminar la submissió o dependència de la casualitat.

Jerònim Saiz, psiquiatre de l'Hospital Universitari Ramón i Cajal, de Madrid, i catedràtic de la Universitat d'Alcalá d'Henares, afirma que la ludopatia "és un problema que té solució" i que gran part de la solució està en mans de la persona afectada. Saiz comenta que la voluntat del subjecte i la seva col•laboració són essencials per al tractament.

D'altra banda, com passa amb totes les addiccions, la família, l'ambient laboral i els amics es veuen afectats per la problemàtica del jugador. Per això la rellevància d'expressar compassió, afecte i tendresa amb els que estan en la recerca per superar aquesta conducta addictiva.

Tots tenen el dret de gaudir de bona salut mental i autocontrol. Això s'aconsegueix en reconèixer que estàs governat per la llei divina de salut, com un estat natural de la Ment.

Si acceptes el domini d'aquesta Ment en la teva vida, i sents amor per tu i pels altres, pots apostar a una solució espiritual!