Un pessebre d'alta velocitat

Quan entres al Pessebre Vivent Parlat de Ribes, sobretot si ho fas per primera vegada, mai saps ben bé que t’espera. És difícil entendre que se’ns representi un pessebre com el que tenim a casa, i que de cop i volta se’ns posi a parlar. Precisament per això, la gent s’endinsa a l’espectacle amb l’esperit nadalenc a les butxaques perquè se’ls expliqui allò que ja saben. Però el punt distintiu dels ribetans és que cada any són capaços de crear uns escenaris diferents per fer-ne un espectacle simpàtic i que s’adapta a les tradicions d’aquestes festes.

Com és típic, el Pessebre Vivent Parlat de Sant Pere de Ribes es celebra cada any en un entorn diferent. Aquest cop l’entitat ribetana que ho organitza, Els Xulius, ha escollit la Masia dels Frares i l’Autòdrom del Terramar per la seva 26na edició, que enguany s’adapta als escenaris tradicionals de la masia i a un dels primers circuits de curses del món. El que mai canvia, però, és que l’obra es representa a l’entorn proposat amb diferents quadres narrats pels seus protagonistes, un tipus d’espectacle que la mateixa entitat defineix com a “pastorets en un medi exterior”. Sigui com sigui, podríem parlar del Pessebre Vivent Parlat de Ribes, més que res, com un pessebre viu i dinàmic.

Els personatges, representats per diferents actors de l’entitat, ofereixen una representació molt divertida amb un guió farcit de bromes locals (fent esment al poble i voltants), que s’encabeixen dins dels versos i diàlegs més tradicionals. El vestuari també és realista i fidel als passatges, i ajuda a conservar la seriositat típica d’aquest tipus de narracions. Tots els personatges, tant els grans com petits (i humans com animals), encaixen dins del dinamisme de la representació amb multitud de moviments i gestos dins dels quadres, però alhora són capaços de quedar-se quiets com a estàtues després de representar el seu paper per crear el que és la finalitat de tot plegat: un pessebre a escala real.

Són moltes variables que cal tenir en compte per diferenciar aquest tipus d’espectacles, però potser el que el fa tan nadalenc i el que alhora li dóna un toc revifat és la música, que sona entre quadre i quadre i que s’adapta als escenaris narrats, on han sonat des de les nadales més tradicionals com El rabadà fins a temes amb més canya com Higway to hell d’AC/DC. D’altra banda, la llum càlida també crea una guia necessària per avançar dins la foscor i per aconseguir els efectes encertats per a cada quadre, que en algunes circumstàncies es serviexen amb onades de fum que semblen emeses directament pels dimonis de l’infern.

De pessebres n’hi ha a totes les cases, i tots tenen la seva personalitat particular. Hi ha moltes maneres de representar el naixement del nen Jesús, però a Ribes cada any es tracta de fer que amb aquest espectacle nadalenc gaudeixin des dels més grans fins als més menuts. I els comentaris de senyores i senyors encantats i de nens aplaudint eufòricament al final de l’últim quadre, semblen dir que, aquest any, el circuit oval del Terramar ha complert la seva funció.

Punt a favor: es poden acariciar l’ase i les cabres al final de la representació.