A Sitges manquen tècnics en polítiques d'igualtat

En l’últim ple de l’Ajuntament de Sitges, celebrat el passat dilluns, es va aprovar el Pla d’Igualtat intern de l’Ajuntament de Sitges, elaborat per la Diputació de Barcelona el setembre del 2014. L’encarregat de presentar-lo fou el Regidor de Benestar i Família de l’equip de govern format per CiU-NH-SGI. Sorprenentment, el senyor Marc Martínez (NH) va començar el seu discurs qüestionant que els ajuntaments haguessin de tenir regidories d’igualtat i posant en dubte la seva legalitat. És molt greu que un regidor que té la responsabilitat del benestar social a Sitges demostri aquests dubtes i aquesta ignorància tan esborronadora.

Ja l’Estatut d’Autonomia de Catalunya dóna el mandat als poders públics per garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Existeix una Llei d’igualtat, una Llei contra la violència de gènere i una Llei de serveis socials que posa l’accent en els centres municipals d’atenció a les dones com a serveis bàsics dins del Sistema Català de Serveis Socials per prevenir i atendre els casos de violència de gènere, per no parlar de convenis internacionals.

Treballar per la igualtat és la millor manera de prevenir la violència de gènere. Dades publicades aquesta mateixa setmana posen de manifest que una altra forma de violència, exercida a través del control, no és percebuda pels joves com a rebutjable: el 33% dels joves entre 15 i 29 anys (és a dir, 1 de cada 3 joves) considera acceptable controlar els horaris de la seva parella, impedir que aquesta vegi familiars o amics, no permetre que estudii o treballi, o decidir per ella. No obstant això, els estudis publicats sobre la matèria afirmen que les campanyes de sensibilització influeixen sobre aquesta percepció.

Aquestes concepcions controladores i no respectuoses amb els drets de les dones provoquen que cada any morin dones per  violència de gènere. Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, són una peça clau per a sensibilitzar la població, per detectar aquestes formes més subtils de violència i per acompanyar les dones que la pateixen i als seus fills i filles.

Amb aquesta manca de lideratge i de credibilitat que els caracteritza, és lògic que els membres de l’equip govern es limitin només a presentar un document al final de la legislatura. Un document, d’altra banda, que ni tan sols ha elaborat l’Ajuntament i –molt més greu encara– de difícil acompliment, ja que en aquesta legislatura s’ha acomiadat a tot el personal format i especialitzat en igualtat i violència de gènere que fa quatre anys hi havia a la Regidoria d’Igualtat i al Centre Sitges Dona.

El mateix document elaborat per la Diputació i presentat en el ple del passat dilluns fa evident aquesta mancança, quan diu que:

“Anys enrere aquest departament també va comptar amb el suport tècnic d’una agent d’igualtat, i d’una tècnica que coordinava el centre d’informació i atenció a les dones Sitges Dona.

Actualment l’Ajuntament de Sitges no disposa d’aquests perfils professionals, factor que condiciona el desenvolupament de les polítiques d’igualtat municipals.”

El comentari hauria d’enrojolar tot l’equip de govern i, en particular, el senyor Marc Martínez, sobretot ara que pretèn encapçalar una candidatura sota la divisa de “Benestar i Cultura”.