Carta de comiat de Ferran López

Agraeixo al Club la oferta de renovació i els intents per fer-me canviar d’opinió, però la decisió és definitiva. La temporada vinent no seré Entrenador del 1er Equip del Noia. Vull continuar sent Entrenador i, si tinc ofertes de la Categoria que sigui, les escoltaré, i sinó en tinc, vindré a animar al Noia Freixenet. No estic cansat. No s’ha acabat una etapa. No haig de renovar-me. No em falta motivació per continuar. No necessito descansar ni necessito un any sabàtic com Entrenador… estic més fort que mai i amb les idees més clares que mai… senzillament és el millor per mi com a Persona. És el millor per mi i m’ho ha dit el meu interior, aquell que mai m’enganya ni em traeix, i aquell, a qui ningú, excepte jo, hi té accés. No ho decideixo pels mals resultats, al cap i a la fi són resultats i prou… Acabem de guanyar 1 títol Europeu i hi ha molta i bona feina feta.

Ha estat i continua sent un autèntic plaer i un autèntic privilegi ser durant 8 temporades Entrenador del 1er Equip del Noia. He disputat un total de 6 finals al màxim nivell i he aconseguit guanyar-ne 3. L’Equip ha estat entre els 8 millors d’Europa 4 temporades. Ja no sóc el mateix de fa 8 temporades enrere… ara sóc millor. He après moltes coses i he après també a saber qui és qui en cada moment. Dels 3 títols aconseguits, el més important per mi ha estat haver aconseguit treballar amb passió i amb il·lusió, i haver aconseguit la felicitat interior per la feina feta, i haver-me sentit respectat i valorat pels meus “col·legues” de professió, així com per tots els jugadors que he tingut, i la Junta Directiva. Això sí que és guanyar un títol. No penso marxar abans d’acabar aquesta temporada, aquesta no és la sol·lució. No puc baixar d’aquest vaixell ara i deixar sols als més importants de tot això: els jugadors. Aquests que es mereixen més respecte que el que alguns els hi transmeten.

Aquests que són els nostres, “els meus”, els millors que tenim, els que senten les victòries i les derrotes com ningú ho pot fer des de la grada assegut còmodament. Em queden 8 partits per ajudar-los. Després marxaré… feliç per aquesta exitosa etapa personal i professional, i fins llavors treballaré deixant-me la pell i la salut per ajudar-los, com he fet des de el 1er dia, esperant que alguns dels que vingueu, enlloc de criticar-los, també els ajudeu com jo. Amb mi feu el que vulgueu. Jo SÓC Entrenador, no FAIG d’Entrenador… sé de què va tot això i sé que el més fàcil és carregar-ho tot contra mi… hi va al càrrec. Ho accepto. Però penseu que JO treballo per MI i estic en pau amb el meu treball i amb mi mateix, sé qui sóc, què faig i quina és la meva valoració personal cap a mi mateix, amb això en tinc prou… per tant carregueu contra mi i així ells podran fer millor la seva feina… perquè ells són els qui us fan els gols, els qui corren i lluiten dins la pista, a ells animeu-los. El Club està per sobre de l’Entrenador, dels jugadors, però també està per sobre dels Aficionats. Qui se l’estimi que el respecti i vingui a sumar…

Alguns avui estaran feliços de saber que marxo, ja era hora pensaran, ho hauria d’haver fet abans… molts altres, i me’n consten molts, no tant. Creieu-me que qui està més feliç de tots sóc jo, perquè me’n vaig com vull marxar i quan jo he decidit marxar, amb la meva feina feta passi el que passi, guanyem aquests 8 partits o els perdem tots 8. Ara toca ajudar als jugadors i al Club. No necessitem toxines. Ens queda un repte enorme a tots en aquest final de temporada i l’Equip us necessita. Vosaltres també teniu part de Responsabilitat.

Gràcies als qui m’heu recolzat sempre. Us agraeixo de tot cor les vostres mostres d’estimació per la meva feina feta aquí… i als meus detractors gràcies també… m’heu fet millor, heu aconseguit motivar-me més i fer-me més fort mentalment i sobretot ,m’heu ensenyat ben bé, com NO vull ser quan sigui “gran”i m’assenti a la grada entre vosaltres.

Com us deia… gràcies a tots. Un luxe i un plaer haver pogut treballar pel Noia. El Club del meu cor. Estic segur que algun any tornaré però ara vull marxar. Sóc lliure… ningú m’ha regalat res i no dec res a ningú… He sacrificat moltes coses per la meva passió, (hores amb la Mar, amb la família i amb la Jana i el Ton) el retorn en forma de sensacions viscudes i d’èxits esportius ha estat impagable. El retorn de la majoria de la gent també… el regust per la mala i poca memoria d’alguns simplement millorable… però per ells també són els 3 títols aconseguits. He vibrat sent Entrenador del Noia. He rigut i també he plorat… però sobretot he crescut com a persona i m’he guardat sensacions úniques i moments que viuran en mi per sempre més.

Ara em toca ajudar més que mai als meus jugadors, als nostres jugadors…

Què penseu fer vosaltres?

Jo sóc del NOIA…

I tu?

Gràcies a tots per aquestes fantàstiques 8 temporades! Sort a tots i sobretot sort a tots els Jugadors i Entrenadors que formen part d’ aquest Extraordinari Club… des de els més grans als més petits.

Treballeu sempre molt pel Club i per vosaltres mateixos, amb passió i il·lusió, com he fet jo… i si algú us diu –acomodat des del seu seient i no valorant prou els vostres èxits– que heu tingut molta sort per aconseguir alguna cosa, sempre li podreu dir el que va dir el famosíssim Albert Einstein: “ A mi la sort sempre m’ha enxampat treballant”.

Visca el NOIA!!!

Ferran López. Entrenador 1er Equip C.E Noia Freixenet