Decapitats

La política vilanovina ha entrat en un període oscil·latori. El debat entre els malalts de política local, que així els definia un exalcalde de la Ciutat (fossin tertulians o protagonistes interessats) bascula des de fa uns mesos al voltant de l’imaginari plausible de la dispersió del vot. Un Consistori constituït amb partits impensables fa quatre anys com Podemos o Ciutadans, reforçat per la decadència pronosticada de PSC, PP, CiU, ICV i la mes que possible retorn victorios d’ERC, remouen els pilars del statu quo; més subtilment, del modus vivendi d’alguns elements que lluiten per, si no ho han aconseguit encara, trobar la porta giratòria que els doni l’estabilitat econòmica i el prestigi social que per altres vies no haurien aconseguit mai. Alguns valedors de la democràcia proclamen que aquesta redistribució del vot, serà una amenaça que impedirà la governança de la Ciutat, mes, si queda en mans de persones tan plenes de bones intencions com desconeixedores de la Institució i les dinàmiques locals. I no és menor l’observació si analitzem els resultats de les darreres eleccions municipals, on una força com Compromís per Vilanova, va contribuir amb 321 sobre 24.440 vots emesos, a una victòria relativa tant insignificant com legítima de CiU.

Al marge de que s’hagi gestionat amb destresa la misèria económica, com deia la bona amiga Marijó Riba a Diari de Vilanova (18-06-2013), que l’Alcaldessa Lloveras llueixi d’haver equilibrat el pressupost, quan en realitat el deute immens del nostre Ajuntament augmenta fent la bola mes grossa (com diu la CUP); que es fracassi un i un altre cop en propostes d’urbanització improvisadament plantejades sense consens; o que fem de la via pública una mena de Pessebre guarnit amb terrassetes per fumadors, pilones inspirades en el joc de Lego, caramelets pintats a terra i altres elements entranyables que ens apropen a un suburbi decadent; la política de fons que necessita Vilanova, com el mes calent, ha quedat a l’aigüera.

Cal dir que hi ha hagut indicis, només indicis, de que alguna cosa, més enllà de la gestió del dia a dia, es volia fer. Així, impulsat per l’ADEG, es va fer una Prospectiva de l’Activitat Econòmica de VNG i, el seu secretari general, en Isidre Also en va presentar, a tall de conclusions, uns Criteris per a un Pla Estratègic per la Ciutat en el marc de la Fira de Novembre de 2013. Amb mes càrrega política encara, tard, a empentes i rodolons, s’inicià un incipient debat per a la revisió del Pla General d’Ordenació de VNG, que hagués estat estratègic pel Govern, que a manca de la liquiditat que impedia qualsevol actuació d’envergadura, disposava de quatre anys per endavant per debatre’l a fons i establir les bases del model de Ciutat a assolir. En ambdós aspectes, la manca de visió i lideratge polític de l’Alcaldessa Neus Lloveras, és trist i reprovable. Lluny d’entendre la importància de la política de fons, s’ha centrat quasi del tot en una opció estratègica discutible, la del turisme de proximitat, que instaurarà en els 60’s un model econòmic basat en el flux tancat del diner. Aquest model, com diuen els llibres de text, porta a llarg termini, tal i com comença a veure’s a BCN, a l’ofegament i la degradació de les ciutats. És veritat també, que els interessos dels restauradors locals no és poden deixar de banda, ja que mantenen estoicament juntament amb el comerç, el dia a dia de l’economia local. Però del que parlem no és d’això, sinó d’una estratègia econòmica a seguir per a diversificar l’economia i que 60.000±5.000 habitants puguin viure amb la proporcionalitat i nivell de vida que serien desitjables per a una ciutat geogràfica i climàticament tant privilegiada com moltes de Califòrnia. Els nostres representants, pobrets, no en saben mes.

L’aposta per la societat del coneixement i les TIC recollida al PAM de CiU (pàgina 42) o els acords estratègics desitjats amb una UPC intervinguda (que a la pràctica s’ha convertit en una mena d’accident a la Ciutat) no ha anat més enllà de petites accions i discursos. Ha mancat lideratge i no s’entén que la Regidora Ariadna Llorens, hagi anunciat que no repetirà en les properes eleccions. Crida l’atenció, apart dels aspectes personals i privats que la poden haver portat a aquesta decisió, que qui més coneix aquest sector per la seva formació, no vulgui continuar quan hi ha molta i decisiva feina a fer per a arribar a un model econòmic de futur. Un gol al govern el marca la UB i la UPC, anunciant la posta en marxa pel curs vinent d’una Facultat de Ciències del Mar. Qui gosa ara recordar, en temps d’eleccions, la postulació feta a VNG (no pas a BCN i formalment als organs de Govern de la UPC com hauria d’haver-se fet enlloc de al “Nautic”) per l’Alcaldessa per tal acollir la Facultat de Nàutica ?. En fi. No en sabem mes.

El lideratge no s’ha de buscar només al Govern. També en l’oposició, particularment el PSC, s’ha perdut en debats sobre la gestió, tacticismes i en la carrera política del Sr. Elena (que ja estan prou discutides i amplificades pels medis locals) però que, pel que ens afecta, no han aportat res de positiu ni bo a la Ciutat. S’atribueix al Sr. Juan Luis Ruiz el pacte tàcit pels pressupostos de 2014, reflex evident de l’experiència que els seus molts anys de regidor li han aportat. L’hereu del Sr. Elena, ha començat fa dies la seva campanya personal, reactivant el seu FaceBook (inactiu durant anys) i fent-se visible a tots els medis locals. La presència és indispensable, sens dubte, però seria millor escoltar quines son les novetats que aquest candidat aporta, quines idees té respecte al model de Ciutat (si es que en te alguna de nova) ja que tot el que repeteix són de moment simples eslògans sense perspectiva, tant passats de moda com ineficaços han demostrat ser durant aquesta crisi econòmica que encara patim.

La caiguda del PSC la pronostica tothom, treure 5 regidors seria per a molts un èxit, sinó fos que Juan Luis Ruiz es mou com peix a l’aigua pel cinturó roig de VN, a les barriades que són imatge especular de la Vilanova vella, on amb el discurs de sempre s’imposà a les primàries que els socialistes van propiciar per escollir el millor candidat. En aquest cas no es pot parlar de lideratge, sinó d’un candidat a Alcalde que ha aprés l’ofici de polític i agafa l’heretat del Sr. Elena. Respecte al darrer, cal remarcar l’imaginable paper de la aparentment càndida Queti Vinyals, que afortunadament, ha fet esvair a VNG un possible pacte entre ERC i el Moviment Avancem. Hagués estat d’una perplexitat absoluta i d’una incompostura insostenible veure un pacte nacionalista entre CIU i ERC, amb la Sra. Vinyals investida d’Alcaldessa i tot un Sr. Elena entre els llençols del poder local. La neòfita leader d’ERC, malgrat tot i a falta de senyals mes intenses, mostra un perfil molt voluntarista però molt decebedor si jutgem les escasses declaracions, mancades de contingut i fons, que ha fet fins ara.

Això no treu que, paradoxalment, sumi aquells vots que necessàriament restarà a la CUP, que sense governar ni deixar governar, ens ofereix ara un cap de cartell desconegut, la capacitat de lideratge del qual no podrà substituir, per molt que s’esforci, els inefables monòlegs que, sobre tota mena de posicionaments estèrils han fet el Sr. Marc Font i els seus companys al Ple municipal aquest quadrienni. Especialment emotiu va ser el discurs en contra de l’ús del Glifosat (compost químic utilitzat per matar les males herbes de jardins i places) basant-se en una publicació científica desqualificada internacionalment o el posicionament impresentable d’aquest grup contra els mèrits indiscutibles del Sr. Francesc X. Puig Rovira com a mereixedor de la Medalla de la Ciutat. Però, apart del “pedigree” de vilanovins de tota la vida (VTVs) que els membres de la CUP llueixen com si fossin de Venus, es recomanable analitzar el resum de bens patrimonials dels regidors que consten al Registre d’Interessos i Bens de l’Ajuntament per adonar-se’n, qui és qui, don ve i quina demagògia amaguen certs discursos pretesament d’esquerres. L’esforç del discurs radical sembla que ha impedit també en aquest cas l’emergència d’un lideratge alternatiu per canviar l’estil de la política i transformar de debò la ciutat. Ni és bo eludir els compromisos contrets en el passat, per exemple respecte al bescanvi Platja Llarga per l’Eixample Nord, ni es pot mantenir un discurs més propi per les barricades que no pas per ser aplicat al si de les institucions. La contradicció te un bon exemple en l’abandó absolut en el que es troba el paratge de la platja llarga, que lluny de ser protegida, es va degradant al mateix temps que no es donen alternatives a la situació de d’abandonament de l’eixample nord.

Però, què es pot esperar d’una Ciutat on fins i tot la complaença en el seu Carnaval impedeix veure la decadència de la festa?. Tot i acceptant els danys col·laterals que porta, no es prou simptomàtic que és negués que la neteja durant el Carnaval del 2014 fou molt deficient. Per això, ara hem d’aplaudir que aquest any 2015 s’hagi millorat l’eficàcia del servei quan el Regidor Joan Benet havia solventat aquest tema amb eficàcia quan n’era el responsable?. Hem retrocedit molt en aquests 4 anys. En aquest i en molts aspectes hauríem de ser mes crítics i exigents amb els nostres representants. Des del Campanar i a Diari de Vilanova, en Jaume Aguiló apuntava, potser de forma dispersa, alguns dels mals de la Ciutat. La festa per la festa com a leitmotif, la cultura i la cultureta, les pugnes personals entre els polítics i notables locals, i com no, la falta de lideratge que la ciutat te en aquests moments i, pel que hem anat discutint, tindrà durant els propers anys. El problema no serà la divisió que causarà la presencia de 5 o 7 forces polítiques al nou Consistori. El problema està en la manca d’un o una líder de veritat, amb visió global de la ciutat, idees clares de quin model econòmic i urbanístic ens cal, que no tingui por als vots ni cedeixi a les pressions d’interessos de grups veïnals o particulars. Aquest líder no està a cap llista electoral de les que s’anuncien. La simpatia i rapidesa de resposta de qui probablement renovarà com a Alcaldessa, la Sra. Neus Lloveras, o qui la pot foragitar per la borda, la Sra. Vinayls, no serà suficient per enfrontar-se als reptes que te la Ciutat. Ens queden dues possibilitats: l’abstenció o esperar un canvi radical en l’actitud saberuda i inconscient del nostres “polítics” locals.

Ara per ara, estem decapitats.