A favor d'una ciutat educadora: 'L'escola només suposa el 20% de l'educació'

El mestre i pedagog Joan M. Girona va defensar ahir a Vilafranca un model d’educació que afavoreixi la igualtat entre tots els alumnes i la cohesió social . Girona va ser a l’Escorxador, en una conferència en el marc del cicle Això canviarà!, organitzat per la candidatura de confluència Vilafranca en Comú. L’acte va esdevenir un espai de reflexió i debat sobre polítiques d’educació, en el qual el ponent va conversar i interactuar amb la cinquantena de persones assistents.

La xerrada va coincidir amb la commemoració de la Segona República, per això el candidat de Vilafranca en Comú, l’historiador Ramon Arnabat, va recordar que l’ensenyament a la vila durant aquell període va ser un referent a tot Catalunya, per la posada en pràctica de la pedagogia Freinet. Així mateix, la mestra Magda Salvadó, coordinadora de la sessió, va exposar el posicionament de Vilafranca en Comú: l’educació és un pilar fonamental de la societat, per això és necessària la seva presència transversal en totes les àrees municipals.

Transformar les persones per transformar la societat

En aquesta línia va expressar-se Joan Girona, mestre i pedagog amb una llarga trajectòria en centres educatius situats en indrets socialment desafavorits. Va defensar l’impuls d’una ciutat educadora, partint de la base que “l’escola només suposa el 20% de l’educació” i que hi ha molts altres àmbits que incideixen en l’adquisició de coneixements i valors, i que per tant en la formació de les persones. Així, cal tenir en compte l'urbanisme, els espais públics, les xarxes socials, els esplais o els centre cívics, per exemple; l’educació és un valor transversal.

Joan Girona també va posar sobre la taula alguns aspectes del sistema educatiu que són font de desigualtat. D’una banda, els tres tipus d’escola (privada, concertada i pública) alimenten el classisme establert. De l’altra, posa en dubte que el sistema d’inscripció per zones serveixi per homogeneïtzar l’alumnat de l’escola pública, sinó que a la pràctica pot generar més segregació. Per això, planteja que l’ajuntament té capacitat de crear una oficina municipal d’inscripció que compensi veritablement les diferències.

El ponent va denunciar també que les lleis educatives -com tota la resta- estan fetes en funció de les necessitats econòmiques o amb criteris que pretenen adaptar-se a l'economia existent, en el moment de la seva promulgació. Així mateix, afirma que els currículums escolars es creen en base a criteris econòmics. Això va en consonància amb un sistema d’ensenyament que fomenta els resultats en xifres i la competitivitat entre centres.

En aquest sentit, Joan Girona alerta que les proves diagnòstiques puguin suposar una desvalorització de les escoles menys competitives i l’estigmatització de l’alumnat. Igualment, va manifestar-se en desacord amb el sistema de notes, “cadascú hauria d’aprendre segons les seves capacitats”, i amb la creació de grups flexibles dins les aules, que generen problemes d’autoestima en els alumnes del grup de menys nivell.

De la mateixa manera, Girona es mostra en contra dels deures, argumentant que cal deixar als infants  temps lliure després d’una jornada d’aprenentatge dirigit. Per això, reclama la recuperació de l’espai públic com a espai de joc dels nens i nenes. “A més a més –afirma- els deures fomenten la desigualtat”, ja que no tots els infants tenen a casa la mateixa implicació de la família per fer-los. En definitiva, Joan Girona anima a promoure canvis en el municipi, per petits que siguin, en qualsevol àmbit. Un canvi té incidència en d’altres, és motor de més canvis.

La setmana que ve, Joan Subirats

La següent sessió del cicle Això canviarà tindrà lloc el dimecres 22 d’abril, també a les 20 h a l’Escorxador. En aquest cas el ponent serà Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, especialista en governança, gestió pública i en l'anàlisi de polítiques públiques. Oferirà la ponència “Entre el mercat i l’estat: hi ha espai per una societat en comú?”. Subirats ha treballat sobre temes de l'exclusió social, problemes d'innovació democràtica i societat civil.

És catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en governança,  gestió pública i en l'anàlisi de polítiques públiques. També ha treballat sobre temes de l'exclusió social, problemes d'innovació democràtica i societat civil.

El 1980 es va doctorar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Des de la seva creació fins al juliol del 2009 ha estat director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), on actualment dirigeix el postgrau en Economia Cooperativa. És un dels portaveus de Guanyem Barcelona. Ha col·laborat habitualment en diversos mitjans de comunicació, com al programa  La ventana de la  Cadena SER, el diari Ara, El País, eldiario.es i Crític. (Font: VIQUIPÈDIA)