Eleccions municipals 2015

Un moment de glòria en el teu vot

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Els polítics estan pensant que tothom es preocupa pel seu programa, pel que diuen i que diran. Pendents del seus companys de candidatura, atents als seus vestis, a les seves mirades, a la seva conduca entre públic, a les seves aparicions públiques, al seu discurs mediàtic, etc.

La  majoria de gent  acostuma a obviar tot això. Un fenomen que es multiplica a mesura que ens acostem a la data senyalada de les eleccions. Al principi de la precampanya encara fa una mica de gràcia, però a mesura que passen els dies, els ciutadans cansats de sentir el mateix es van tornant sords a aquest missatge que ataca per terra, mar i aire.

Al final, només es mouen els fídels de cada partit que compleixen amb el que diu el guió. La resta de gent ja està farta de la propaganda a la tele, de cada dia que puja la persiana perquè entri l’aire veure la mateixa cara penjada en un fanal amb uns retocs que sembla que acabi de fer la primera comunió. Ja saturat de veure els principals informatius i que estiguin la majoria de temps parlant de l’agenda dels principals candidats, perquè clarament els que no tenen representación pública els obvien automáticamente. Tot seguit quan acaba el temps, tens uns minuts de la mateixa història amb les mateixes cares, els mateixos missatges i la música que ja fa dies que cansa.

Són moltes les persones qui consulten a una altra de confiança a qui ha de votar. Llavors aquest interlocutor li farà un petit resum de la seva visió sobre el panorama electoral. No hi ha més. Queden records de refrescs, entrepans de butifarra, pernil, dolços que durant aquestes setmanes es va servint per acontentar al votant. No hi faltaran banderes, slogans i papers on el nostre candidat hi figurarà al davant seguit dels seus acòlits oficials.

Els més espavilats, aquells que ja estan de retorn de tot plegat estan pensant com generar vots nuls originals. Això d’agafar una papereta i tatxar algun de la llista ja està prou vist, posar-hi tippex també. S’han de buscar nous mètodes perquè després algú s’en faci ressò mentre tu estiguis a casa gaudint d’aquells moments de glòria anònima, tot i que sempre ho pots posar a la xarxa dient que tu ha estat aquell, però potser que hi hagi algun imitador. Això és una cosa que mai es pot saber realment.

En aquests eleccions si fa un bon dia però no el suficient per estar tot el dia a la platja, no juga el Barça i no és un dia de pont per anar a fer una escapada a Andorra pot arribar a votar un 50 % dels electors. Unes xifres esplèndides al costat de la participació americana que nosaltres superem amb escreix.

Ara per ara i fins que algun il·luminat no ho arregli, tothom gaudeix del mateix valor en el seu vot. Potser d’aquí un temps apareix algun messíes per dir que només poden votar unes persones amb uns trets especials que això de la soberania popular no és bo per ningú. Ja s’anirà veient amb el temps. De moment, les coses són d’aquesta manera  i esperem que es mantinguin i que s’arreglin altres coses que afavoreixin que tots els partits es presentin a les convocatòries electorals amb igualtat de drets i no pas com ara que n’hi ha uns que sempre surten amb avantatge sobre la resta. La culpa la té un sistema pervers que beneficia els de sempre i de retruc margina la resta. Llavors tenim la llei d’Hont que acaba de perfilar aquest interès dels quatre de sempre per no perder poder dins el pastis global.

Dins tot aquest batibull electoral hi ha electors que voten a les persones, especialment a les municipals i altres opten per fer-ho al partit.

Alguns dels votants ni tant sols saben en qui han dipositat la seva confiança perquè tota la vida ha donat suport a uns colors i a unes sigles.

En els seus programes ens voldran arreglar el món, però ningú parla de la realitat de cada municipi, del seu endeutament, de les seves obligacions financeres i urbanístiques. Uns circumstàncies que limiten molt la seva capacitat de maniobra i que en massa casos obliga a total llibertat per pagar el rebut de  la llum i poca cosa més. Els miracles ja els hem viscut fins ara i es poden comprovar quan veiem la munió de castells de foc que ens tenen reservats per les dates de més calitja. Però per la gent que no mira enlaire també tenen l’oportunitat de mirar el terra i anar sortejant fanals en voreres estretes i altres sorpreses que la realitat ens té deparats.

Un dia que els guanyadors sortiran als balcó dient que la sobirania popular els hi ha donat el suport per afrontar un nou repte polític. En realitat només un 20% de la població en el millor dels casos els ha donat suport, la resta de la gent ha triat altres opcions o simplement ha optat per no votar. Hem de tenir en compte que votar en blanc és una bajanada perquè encara que després surtin a les estadístiques només serveix per afavorir al partit més votat per la resta. La gràcia és votar nul i llavors a part de no afavorir ningú tens l’oportuntitat de donar el teu toc personal a la cita electoral. Evidentment que passarà per alt per la majoria i no tindràs ni focus ni llums davant el teu perfil físic, però és un moment de glòria que ningú et pot robar. Aprofita

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local