Los cuerpos extraños

Lorenzo Silva és un autor d’una llarga trajectòria en el món de les lletres. Premiat també diverses ocasions. Creador de la parella de guàrdia civils Chamorro i Bevilacqua que han desentrellat casos d’investigació prou interessants. En aquesta ocasió l‘equip de guàrdies civils s’enfronta a la corrupció política i urbanística en alguns ajuntaments i amb les ramificacions de la màfia al Llevant espanyol. Certament aquesta nova novel·la s’insereix plenament en l’actualitat. Només llegint els diaris el tema de les requalificacions urbanístiques amb l’interès del lucre il·legal i el blanqueig de diners sembla estar en l’ordre del dia permanent. Actualitat plena doncs per una nova investigació que està a l’alçada dels dos protagonistes amb la seva particular manera d’actuar en el decurs de les investigacions.

Silva va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir com advocat d'empresa des de 1992 fins a 2002. Ha escrit relats, articles i assaigs literaris. Ha publicat, també, els assaigs, Viajes escritos y escritos viajeros (2000) i Del Rif al Yebala. Viaje al sueño y la pesadilla de Marruecos (2001). Ha escrit també el llibre de relats, El déspota adolescente (2003). Però per sobre de tot és conegut per les seves novel·les, Noviembre sin violetas (1995), La sustancia interior (1996), La flaqueza del bolchevique (Finalista del Premi Nadal, 1997), Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia (1997), El lejano país de los estanques (1998), El cazador del desierto (1998), El ángel oculto (1999), El urinario (1999), El alquimista impaciente (Premi Nadal, 2000), La lluvia de París (2000), El nombre de los nuestros (2001), La isla del fin de la suerte (2001), La niebla y la doncella (2002), Los amores lunáticos (2002) Carta blanca (Premio Primavera, 2004). Los niños feroces (2011), La marca del meridiano (2012) amb la que va obtenir el premi Planeta. La seva obra s’ha traduït a diversos idiomes.

Los cuerpos extraños, s’obre quan el brigada Bevilacqua i la seva ajudant la sergent Chamorro són enviats al llevant espanyol per esclarir la mort violenta d’una alcaldessa. L’alcaldessa és una dona jove que es va enfrontar directament amb la direcció del partit i amb un antecessor seu a l’alcaldia per temes de corrupció, per tant sembla que la seva mort pot estar vinculada a la trama corrupta però en el decurs de la investigació es desprèn que l’alcaldessa tenia una vida sexual molt agitada i promiscua i aquí també hi podria haver-hi algun fil que desfés la troca embolicada, complicada i espessa que sembla haver-hi al voltant de la mort de la política. Per tant el dubte apareix, crim passional o revenja per corrupció?. Evidentment una investigació d’aquest tipus i, més si interacciona amb una altra que sembla que fa temps que es va fent sobre les implicacions de la màfia en la trama corrupta d’alguns ajuntaments, té nombroses implicacions polítiques, en aquest sentit els comandaments de la guàrdia civil són prudents per veure com es pot desenvolupar la investigació sense que això impliqui un sobre pressió en el procés d’investigació i despertin una excessiva curiositat de la premsa que amb les seves especulacions puguin malmetre les investigacions.

Amb aquest panorama els dos investigadors i part del seu equip es traslladen al poble de l‘alcaldessa assassinada i comencen a establir els primers contactes i fer els primers interrogatoris per anar intentar trobar algun fil que els permeti trobar l’assassí i sobretot les causes que van portar a la mort de la jove política. Veiem desfilar en la narració tot un seguit de personatges amb possibles motius per acabar amb al vida de la política.

Silva és un expert en recrear diàlegs interessants amb un ritme notable que van assenyalant la personalitat de les persones implicades en la trama corrupta a través del que van dient. Si els dos guàrdies civils són ben diferents als que estem acostumats a conèixer i l’estereotip que ens havien venut sempre, ara algun presumpte acusat els defineix com a peculiars, per les seves reflexions, per les seves lectures, pels seus comportaments i actituds i certament tenen alguns aspectes que ens els poden fer força simpàtics, malgrat el que pugin representar.

La novel·la s’endinsa en un dels temes que més preocupen a la ciutadania, les trames corruptes vinculades a la política i a l’enriquiment amb jocs bruts i especulatius d’uns personatges que avantposen els seus interessos espuris a la defensa del bé col·lectiu a l’honestedat i honradesa que hom reclama dels seus representants públics. Els agents de la guàrdia civil s’han d’enfrontar a la trama però a més a les desconfiances que entre els mateixos politics es donen per la necessitat de l’acumulació de poder i l’ús esbiaixat d‘aquest poder. També analitza els diversos personatges que van sortint, els problemes que poden tenir i com van reaccionant a mesura que la investigació avança.

Diàlegs molt ben construïts i tot flueix de manera natural amb la investigació que va lligant caps fins a que un aparentment simple comentari de la cap de premsa i amant de l‘alcaldessa desencalla l’atzucac en que semblaven trobar-se els investigadors. A partir d’aquell moment l’acció es precipita i acaba amb el descobriment dels motius de l’assassinat i acaba a apareixent el culpable, que no és el que més ho semblava com en les bones novel·les policíaques.

Les reflexions dels policies sobre el propi crim i la situació de complicitat entre Bevilacqua i Chamorro, amb confidències incloses donen les millors pàgines de la narració que fan que l’autor Lorenzo Silva estigi avui considerat com un nom imprescindible de la novel·la negra espanyola .

De molt bon llegir.

Los cuerpos extraños
Lorenzo Silva
Colección Áncora i Delfín. 1297
Editorial Destino
Barcelona, juny del 2014