Hausmann! Al racó de pensar!

Final de curs i final del període de treball escolar per als mestres i professors de Catalunya. Enhorabona a tots! Un curs més! Gaudiu d’unes segur que merescudes vacances, carregueu piles, llegiu, camineu, prengueu el sol, nedeu, i jugueu, ara sí, amb els vostres nens i nenes.

Jo m’acomiado també fins al setembre. Penso fer exactament el que he dit abans sense cap ordre ni programació i, quan acabi aquest temps meravellós, la meva valoració no atendrà a rendiments ni a rendibilitats econòmiques. Ja ho he dit. Després d’aquesta declaració de principis i d’haver llegit a la premsa com un professor de Harvard afirma que els “resultats econòmics de l’educació són decebedors”, em sento transgressor, radical, per què no dir-ho, em sento com si encara pertanyés a l’antiga raça dels éssers humans, confirmat en la fe en els valors que hem anat descobrint al llarg de milers d’anys. Llegiu-la amb atenció, us ho demano –ja sabeu que jo no poso deures, molt menys, deures d’estiu- com si ens haguéssim de trobar un vespre a la Rambla de Vilanova i parlar-ne al voltant d’unes copetes de vi del Penedès.

El professor Ricardo Hausmann ha arribat al mateix grau d’estultícia que els inquisidors de l’edat mitjana. Ells també tenien un grau de coneixements elevadíssim sobre la seva fe, creien que ens podien portar a tots cap al paradís a base de sacrificis, de treball, de producció per a altres, de servitud, d’anorrear el lliure pensament, d’alienar –permeteu-me reprendre terminologies marxistes- els éssers humans malauradament al seu càrrec. El professor Hausmann no citarà la Bíblia de memòria –suposo-; ell porta uns presumptes sabers, pretesament científics i desproveïts ben a les clares de qualsevol vernís d’humanitat. La raó de l’educació per a ell és la productivitat, l’economia, la creació de masses de treballadors disponibles, amb les habilitats necessàries per fer funcionar un giny electrònic i poca cosa més. No cal preguntar-li quina és per a ell la raó de l’existència de tots els éssers humans l’educació dels quals troba tan sobrevalorada, ja es dedueix.

Mestres i professors de Catalunya, d’Espanya, del món. Som un dels darrers reductes de la humanitat! Quan ensenyem poesia estem cavant una trinxera en l’ànima dels nostres alumnes –el terreny és dur, ja ho sé, però val la pena-. Quan ensenyem filosofia estem preparant les línies de defensa, armant persones per al combat. Quan oferim els sabers de la història, de les llengües i les literatures oblidades, quan els mostrem l’art i els convidem a mirar el món amb uns altres ulls que no siguin els del mercantilisme i la banalització post-capitalista, estem a la resistència! Estem alçant murs de contenció contra la uniformitat estupiditzant, contra el pensament únic, contra el poderós aparell de propaganda del sistema. Avui dia les humanitats, els valors, la independència de criteri són armes! Bombes! Avui dia, mostrar que el món és molt més ampli que el que cap en el cervell d’un economista neoliberal és mantenir una esperança.

Bones vacances a tots! Ens retrobem a la trinxera!