Eleccions

Alumne avantatjat

Millo, Rajoy i Albiol . Laura Fíguls/ACN

Millo, Rajoy i Albiol . Laura Fíguls/ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Per força ho havia de ser. O no deien que els que aconseguien superar unes oposicions a notari o, com en el seu cas, registrador de la propietat, eren els millors? El fet és que l’encara president Mariano Rajoy no para de demostrar les seves aptituds.

Modestament, no crec que llegís el meu bitllet de la setmana anterior sobre la mania de comptar els abstencionistes com a favorables a la pròpia opció, però li va faltar temps, en la seva primera compareixença fora de plasma, en una entrevista a Antena 3, per fer els càlculs de la forma tramposa que jo denunciava. Incloent a tots els que no van al camp del Barça o no tiren coets quan aquest fa un gol, en el bàndol dels que segueixen i admiren el seu estimat Reial Madrid. Per tant, exculpeu-me d’haver-li servit de referent, si us plau. No suportaria tanta responsabilitat.

Qui potser ja no tindrà aquest privilegi serà Artur Mas. Com si no en tingués prou amb tot el que li està caient al damunt, ara segur que algunes ànimes i llengües malintencionades acabaran dient que si Rajoy ha triat el 20 de desembre per convocar les eleccions, ho ha fet seguint el mestratge del president de la Generalitat. Que si ell va fer mans i mànegues per aconseguir que la campanya electoral comencés per la diada de Catalunya i amb la via de la Diagonal convocada, ell té tot el dret a imitar-lo posant el seu inici el dia de la Constitución Española, amb els actes electorals i patriòtics (ui!! perdó, institucionals i plurals) també convocats i el personal de pont llarg durant els primers dies d’ella.

I si la cosa no resulta exactament igual (en realitat la campanya comença el dia 4) és perquè les eleccions s’han de fer en diumenge. Perquè a ell ja li hauria agradat que fossin el dia 22 de desembre, el dia de la rifa de Nadal. Probablement perquè Arriola (el senyor Villalobos) li ha explicat que anar a votar amb la papereta en una mà,el bitllet de la loteria de Nadal a l’altra, la paga doble ingressada al compte i les llums nadalenques de pau i prosperitat penjades pels carrers, predisposa a votar PP. I que tenir a les mans un bitllet de La Grossa de Catalunya que obliga a esperar el 31 de desembre i transmet el neguit de no saber massa bé qui pagarà el possible premi, també pot ajudar.

Però la cosa no acaba aquí. Hi ha un tercer mestratge que Rajoy demostra seguir fil per randa. Un mestratge que, curiosament, no es proclama enlloc tot i resultar més que evident. És el mestratge de l’ínclit dictador que, gallec com ell, pregonava allò de no ficar-se en política i d’anar al consell de ministres a escoltar i aprendre.

També aquí Rajoy ha mostrat ser un alumne avantatjat. I no només per inventar frases “Un plato és un plato y un vaso és un vaso” que el mateix Franco hauria signat, sinó per ser capaç de deixar caure gent que li havia jurat fidelitat absoluta -oi Alicia?- i mantenir altres –oi Rodrigo?- que li han fet més d’una traveta, seguint aquell principi bahamondià de tenir els enemics a prop per poder-los controlar i desentendre’s dels amics, sabent que aquests no et trairan mai. Deixar que, com els monàrquics i els falangistes del primer Franco o els tecnòcrates i els Opus Dei del darrer Paquito, les faccions es barallin a mort mentre esperen el gest aprovatori de les seves tesi per part del cap suprem. Un gest que, aquesta és la més evident habilitat que comparteixen Franco i Rajoy, mai arriba. Que no para d’insinuar-se però que mai es concreta.

Jo no crec que aquestes aptituds hagin de ser mai una virtut. Però, pel que sembla, en l’àmbit específic de la política ho son. I les promeses d’escoltar la veu dels ciutadans, de no ser obstacle per les renovacions/innovacions o de millorar els mecanismes democràtics existents, solen acabar a la paperera o, el que és encara més greu, negades tres cops mentre la ciutadania espera el cant del gall que, ai las, no arriba. O arriba, però també en forma de promeses i intencions que acaben matisades, reconduïdes o, en el pitjor però també més freqüent dels casos, desmentides per alumnes avantatjats de la dialèctica o, encara més greu, de l’autoritarisme.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local