Unir esforços per tenir l’intercanviador al Penedès

La possible construcció d'un intercanviador entre la línia convencional de tren i la de gran velocitat obriria una oportunitat històrica al territori de millorar la seva connectivitat amb Barcelona i, sobretot, amb Tarragona. Sent ambdues ciutats a una distància equidistant, i més enllà de la major dimensió barcelonina, la manca d'infraestructures ha fet que el Penedès hagi mirat sempre més al nord que cap al sud.

Primer de tot cal que el Ministeri de Foment decideixi apostar per la seva construcció, cosa que anirà molt lligada al futur del país, ara mateix en incertesa absoluta. Més d’hora que tard s'haurà d'executar la instal·lació d’un intercanviador que té dues possibles ubicacions: La Granada o L'Arboç; o el que és el mateix, al nord de Vilafranca o al nord del Vendrell.

Aquest és un cas més que demostra com la divisió administrativa penedesenca (comarcal i, principalment, provincial) impedeix que hi hagi un debat previ per concretar la voluntat del territori i canalitzar a posteriori des d’aquí una petició única. S'ha trobat a faltar un debat seriós en el territori on s'analitzés de forma conjunta els pros i contres i aprovar una posició pactada entre tot el territori.

Veient la capacitat de Vilafranca d'haver arribat a un acord amb Tarragona, Reus i la pròpia Generalitat, la ubicació de La Granada s’intueix com la més posicionada; tot i que és lògic que el Vendrell i el conjunt del Baix Penedès intentin no perdre aquesta gran oportunitat.

Seria positiu que Vilafranca i el Vendrell poguessin arribar a un acord per l'emplaçament final (així com els consells d'ambdues comarques) i fer encara així una pressió més forta perquè l'intercanviador pugui ser finalment una realitat en el territori.