Serenitat i malson

Hem desvetllat d’un malson. Tenim nou govern. Tenim pacte de governabilitat. Tenim majoria independentista al Parlament.

Un malson llarg que ens ha mantingut neguitosos fins a l’extenuació. L’ANC, en bona mesura i per a molts, n’ha estat víctima. L’evolució del context l’ha obligada a remodelar l’estratègia sense perdre mai de vista la funció per a la qual va ser creada: obtenir la independència de Catalunya. La seva és una tasca que cal entendre-la com un work in progres; és a dir, un treball continu, adaptable a la situació.

Els socis més actius han hagut de passar d’una activitat frenètica per assolir majoria al Parlament a les eleccions del 27S, a una espera de tres mesos que s’ha fet infinita. Un canvi que molts interpretaven com a inactivitat. I quan dic molts no em refereixo només a l’entorn de l’ANC, sinó a tants factors contraris a l’independentisme a qui interessava que la nostra acció també s’esllanguís. En situacions límits com les que hem viscut és molt senzill caure en els paranys de la desesperança, de la pressa i de la desil·lusió. I gairebé hi hem arribat.

Ara, un cop ha escampat la tempesta, hem pogut veure com l’ANC no n’estava pas d’inactiva perquè el mal que ens tenallava a tots no volia soroll. Cal dir les coses pel seu nom: la tivantor negociadora per a la investidura del president de la Generalitat feia demanar a uns sectors acabar amb la transversalitat pròpia de l’Assemblea. Havíem de prendre partit. Des d’altres sectors, en canvi, ens acusaven de ser massa proclius a una de les parts. Ha calgut mantenir la serenor i la perseverança amb risc de ser titllats d’ingenus per part dels més impacients quan defensàvem allò d’essencial que dóna sentit a l’ANC: la transversalitat.

Si dic tot això és perquè el que hem viscut aquestes setmanes és només un assaig de tot el que és a punt d’arribar i perquè cal que anotem a un lloc ben visible que, a partir d’ara, haurem de tenir moltes dosis de serenor, perseverança i paciència. Cal buscar un racó dins el nostre pensament per a la reserva d’aquestes virtuts la qual cosa vol dir fer neteja per guanyar espai. Cal buidar-nos de retrets, de desconfiances, de ... en definitiva, por.

L’ANC seguirà al davant, vigilarà cada pas i respondrà a cadascun dels atacs que rebrem de l’Estat espanyol i del seu entorn més furibund. Per fer-ho li caldrà disposar de l’única font d’energia de què disposa: la gent, els socis. Us demano que estigueu atents, que col·laboreu, que no en desconfieu i que feu tantes propostes com facin falta per millorar la nostra acció. Assistiu a les reunions, participeu de les nostres activitats.

Per acabar. Les dues màximes autoritats del nostre país són filòlegs i això vol dir que saben el valor de la paraula. Als catalans, tradicionalment, se’ns adjudica la paraula pacte. En sabem la importància i l’ús. És aquesta la que ha vençut una vegada més. No complir un pacte és, per a nosaltres, l’error més greu que podem cometre i als representants dels 72 diputats a les negociacions els ha pesat massa la transcendència de la paraula pacte i s’han deixat vèncer pel mot que la història ha demostrat que és gairebé fundacional. O no recordem que al segle XIII ja teníem parlament? Mentre recuperem les forces i per comprendre com n’és de fonamental (de fonament) el pacte per a Catalunya, em permeto recomanar la lectura del llibre del gran historiador Josep Fontana La formació d’una identitat (2014) perquè la història serveix també per encertar el camí futur, per evitar errors i per garantir els arguments.

Comença una etapa emocionant, trepidant en la qual ens hi trobarem tots, pensem el què pensem, vinguem d’on vinguem. Però ho farem serens, decidits, irreductibles fins a la llibertat definitiva del nostre país.

Montserrat Comas Güell
ANC- Secretariat Nacional
Coordinadora del Garraf