Ignominiosa Europa

Les forces polítiques daneses -govern i oposició parlamentària- es posen d'acord per confiscar els béns dels refugiats per finançar la seva acollida. I Suïssa, per acabar-ho d'adobar, pretén fer el mateix.

De fet, Suïssa ja s'ha posat mans a l'obra. Els refugiats que arriben a Suïssa estan obligats per llei a lliurar béns personals de més de 1000 francs suissos (914 euros) per cobrir els costos de la seva estada al país.

El pitjor de tot és que Suïssa i Dinamarca són països de referència per a la resta del món.

Dinamarca es el país menys corrupte del món d'acord amb la percepció que tenen els seus habitants.

Suïssa és paradigma mundial en democràcia directa. 

Ara bé, la memòria històrica que manifesten els principals actors polítics públics d'ambdós països està molt afectada.

Convé recordar que l'origen de l'allau dels refugiats sirians no prové de responsabilitats internes del règim de Baixar al-Àssad.

La guerra d'Estats Units i el Regne Unit contra l'Iraq, el març i abril del 2003, va col·locar, sobtadament, a Síria en el vòrtex de l'huracà. Tothom sap que aquesta guerra fou el germen que va provocar l'actual caos sirià i iraquià.

I això no és tot. Síria sempre es va oposar a l'atac injustificat contra l'Iraq.

A mitjans d'abril del 2003, i embolica que fa fort, el mateix president Bush va expressar la seva convicció que Síria posseïa armament químic, i que donava refugi a jerarques del ja derrocat règim iraquià. El fatxenda Bush va afegir textualment que "per ara" els Estats Units es limitarien a esperar l'adequada cooperació de les autoritats de Damasc.

I seguint amb la mateixa línia de duresa verbal, un parell de dies després el secretari d'Estat, Colin Powell, advertia a Damasc que podia ser objecte de represàlies econòmiques, polítiques "o d'una altra naturalesa".

No cal dir res més sobre aquest episodi de cinisme polític del més alt nivell.

Tornant al present, la possible confiscació de béns a refugiats a Dinamarca, i la ja aprovada mesura a Suïssa -el quart país amb la renta per càpita més elevada del món- de confiscació de béns personals superior als 1000 francs (914 euros), són actuacions polítiques de racisme institucional.

Pensava que Europa havia aprés la lliçó, i que s'havia deslliurat d'ideals i prejudicis relacionats amb la seva història més fosca de racisme i antisemitisme.

Es veu que tot torna.