Carnaval i canvi

El carnaval és bogeria, disbauxa, sàtira, transformisme i gaudir, i tot això té molt a veure amb el canvi. El nostre instint per exemple, ens convida a triar una parella quan ens sorprèn, quan la seva gestió de les coses ens permet veure facetes noves que defineixen la seva personalitat, quan ens diverteix i ens pinta somriures a la cara i a l'ànima amb regularitat. Si tot això succeeix ens podem referir a aquesta persona com que “és ella mateixa, algú autèntic”.

El canvi és possible si la configuració de la persona està oberta a la novetat, a plantejar-se punts de vista diferents, a endinsar-se a descobrir nous horitzons, a registrar en el seu ADN la possibilitat d'utilitzar una altra forma visual i emocional de la seva imatge amb color viu. En definitiva, a experimentar coses diferents que li apropin a sentir-se molt bé, contagiant formes alternatives de sentir i emocionar-se. Donar petits passos fora d'aquesta zona de seguretat, en la qual habitualment ens movem és la fórmula més senzilla de practicar-ho.

L'experiència m'ha demostrat que l'aparentment fàcil és declarar-se amb un: “jo ja estic bé com estic i no tinc res a canviar”. No obstant aquesta frase tan comuna, expressa un concepte general que té poc a veure amb la realitat de la persona que la pronuncia. És només quan t'introdueixes en els detalls de la teva pròpia veritat amb atenció, quan perceps coses diferents. És llavors quan apareixen els veritables detalls de les relacions, dels comportaments, del que dónes i el que reps i del balanç ajustat del quotidià, del que ocupa diàriament el cent per cent de la teva vida.

Al final, sumes aquestes dades i acabes, si ets realista, sentint-te poc satisfet de coses importants sobre les quals la teva sensació, és que pots fer-ho molt millor. D'aquesta realitat traiem, és clar, les persones que gaudeixen o es conformen amb enganyar-se, mentre pinten una vida de colors que té moltíssims més grisos dels quals estan disposats a reconèixer.

La fórmula no estaria completa si no afegim una dada molt rellevant. El món que ens envolta canvia permanentment sense demanar-nos permís i ens porta com el corrent d'un riu, sense considerar la nostra opinió.

Això, que és d'allò més normal, ens modela cridant poc la nostra atenció mentre ens converteix en una pedra en el fons de la llera; primer les respostes i les reaccions improvisades i més tard els plantejaments i les creences més arrelades. Alguns en diuen madurar, uns altres, simplement viure.

Sigui com sigui, veiem que tots estem sotmesos a la dictadura del canvi, en la qual existeixen esquerdes que permeten transformar-la en eina de consciència i en trampolí per modificar el millorable. Aquesta forma de transformar-se equival a descobrir un jo que ens agradi més i per tant a créixer en la direcció en la qual nosaltres mateixos decidim. Aquesta que t'enamora de qui et sorprèn i que comença per sorprendre a un mateix per continuar amb els altres.

En un carnaval també es pot practicar el canvi i a més de la disfressa que utilitzaràs, saber que portes d’altres, i que el món amb el qual et relaciones observa sense que te n’adonis. Ahir després de molts anys de no fer-ho vaig trencar amb una tradició i vaig tornar a participar en una festa envoltada de milers de quilos de caramels. Fa 20 anys els tirava amb força per aconseguir objectius que no eren meus. Ahir els posava a les mans obertes de nens que fixaven els seus sorpresos ulls en ells i en les d'avis que emocionats em regalaven el seu cafè amb llet del desdejuni per compartir amb mi això que els donava calor. Simplement vaig fer alguna cosa completament diferent i amb això em vaig emportar coses que no tenen preu. Vaig gestionar el canvi, el meu propi canvi i vaig trobar més camins plens d'il·lusionants possibilitats. Vaig aconseguir estar més a prop d'això que fa feliços a les persones.

Ahir vaig introduir una nova construcció verbal en el meu vocabulari, vaig canviar el “jo penso que…” per el “jo sento que...” i va succeir en una festa del canvi, en un carnaval al bel mig del meu poble. El lloc era el de menys.

L’oportunitat en canvi si era rellevant.