Comportament tòxics

Vampirs sense ullals

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Tanco els ulls traslladant-me mentalment a les sales de cinema de la meva infància, on l'olor a fusta vella provocava un inquietant ritual en els meus sentits. Ara amb el pas dels anys, ho identifico com una trobada amb la por. Una por desitjada per la qual pagava 15 pessetes que m'introduïen entre ombres de personatges sobrenaturals, amb una barreja d'elegància, sobrietat i força. Tres virtuts enllaunades en la forma demoníaca del Comte Dràcula, senyor a la frontera de la vida i la mort, la sang i l'aire del submón dels morts. Un “rara avis” que a força de mossegar als vius aconseguia la força suficient per regnar entre els morts.

El The End ens retornava a la realitat, facilitant la capacitat per reflexionar sobre el que ens explicava la pel·lícula que havíem vist. En el meu cas, aquestes reflexions de nen van necessitar vida i temps per madurar d'una altra forma a com les vaig pressentir llavors. Aquell personatge malvat de capa porprada, mossegava per succionar la vida a través de la sang i clar, no podia ser, la gent considerada normal, no anava per la vida mossegant al personal per guanyar anys a la seva existència. No obstant això, la perspectiva que el temps ofereix m'ha permès entendre aquell missatge sagnant d'una altra forma i comprendre que existeixen moltes maneres de mossegar sense ser virals mentre es roba als altres la seva energia vital.

El “look” dels vampirs ha canviat profundament. Això els ajuda a barrejar-se amb la resta dels mortals per passar inadvertits, abandonant així, la “imatge” de gent morta, mostrant que estan molt vius, vaja, que són uns “vius de campionat”. Amb totes aquestes premisses hem arribat a visualitzar una realitat molt més tangible, on el perfil, rol i “modus operandi” queda al descobert. Avui els volem identificar amb dos objectius concrets. D'una banda, posar la màxima distància possible amb ells i per una altra, observar el “com ho fan”, per no caure nosaltres mateixos en aquests comportaments tòxics.

Obrim el maletí per mostrar un catàleg que ens permetrà posar cara a aquests models de comportament que conviuen al nostre al voltant. Seràs un d'ells?... és possible, encara que no has de prendre les meves paraules com a font de preocupació. Per contra, aquesta història té vocació d'eina per corregir o eradicar les formes de fer i comportar-se dels vampirs emocionals.

Aquests són alguns dels models que us proposem en la nostra particular roda de reconeixement vampírica:

1. Els pessimistes; són persones que veuen el món en gris, tendeixen a incloure un “no” en totes les seves frases. Argumenten fins a avorrir que la seva vida i la dels altres és alguna cosa que no mereix la pena. Mantenir-nos prop d'ells ens posa en risc d'adoptar el seu negativisme, robant-nos les ganes de viure anhelades pel nostre volgut Dràcula.

2. Els catastròfics; són els que magnifiquen encara més l'actitud dels pessimistes. Construeixen la seva vida al voltant de desgràcies ocorregudes o que van a succeir. La seva vida és una interminable cadena de perills i horrors. En realitat, aquestes succeeixen només en un petit percentatge. Cansen amb el  seu permanent missatge apocalíptic del món. Acaben per esgotar i únicament serveixen per contagiar-nos una visió distorsionada de l'entorn.

3. Els rondinaires; són aquestes persones que es queixen perquè plou i no poden sortir amb bicicleta. Simultàniament ho repeteixen quan no plou i els falta reg als tomàquets de l'hort. “Que desgraciat és tenir diners i que terrible estar en la pobresa”. No busquis el seu suport, perquè qualsevol dels teus problemes serà un gra de sorra a la platja de la seva lamentable existència. Quan necessitis consol i t'apropis a ells, acabaràs per consolar-los tu.

4. Els criticaires; tenen objeccions a tot el que dius o fas. La seva intenció és despertar en tu un sentiment d'inferioritat, mentre declaren que ho fan “pel teu bé”. Gens els sembla bé, són rígids i freds com una biga d'acer.

5. Els sarcàstics; tenen preparades una infinitat de bromes amb dard enverinat, anem: “de bon rotllo”. Minen la teva autoestima amb ironies que es claven on més et dol. És un combat sense final en el qual només cap l'arribada d'un cop darrere l'altre.

6. Els agressius; sempre tenen el dit en el gallet i estan pendents de qualsevol parpelleig que   transformen en ofensa. Estar amb ells és sotmetre's a viure en un permanent gabinet de crisi. Tot el que facis o diguis serà mesurat des del més negatiu dels angles. L'esgotament està garantit.

7. Els indefensos; van sempre de víctimes i no han trencat un plat en la seva vida. Són invàlids compulsius que utilitzen la llàstima per treure't el possible i l'impossible. Et solidaritzes tant que acabes per perdre el nord. Corres el risc de destruir totes les teves relacions mentre consumeixen el teu temps. Quan és evident el seu èxit, s'obliden de tu i et deixen tirat per buscar un altre hoste.

El meló queda obert perquè li posis nom a cada porció. Si ja saps els qui són o fins i tot tu mateix et comportes així, s'acaba de generar una oportunitat de transformació. Us convido a explorar-la. Anem al positiu aïllant aquests comportaments que ens impedeixen ser una mica millors cada dia i amb això apropar-nos a la felicitat.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local