Esa puta distingida

Nova incursió de Marsé en la novel·la i un cop més explotant els seus recursos habituals i els seus records, per una banda el cinema i també els fets que esdevenien a la ciutat a final dels anys quaranta, els ambients, els espais, els personatges que dominaven l’escena pública. Marsé retrata de nou els seu món del final de la infantesa i l’entrada a l’adolescència. Novel·la en que es combina l’element policíac i també el polític i per intentar esbrinar el trauma d’un assassinat sense motivacions aparents. 

Juan Marsé és nascut a Barcelona a l’any 1933. Ha fet la seva carrera com escriptor en llengua castellana tot i ser nascut a Catalunya, això en algun moment ha provocat l’eterna polèmica de la seva adscripció a la literatura catalana tema que l’autor defuig per innecessari. Marsé és un escriptor autodidacta que ha fet la seva literatura a través de les seves vivències i també per una veritable capacitat de fer ficció de les realitats conegudes. Està considerat com un autor que ha sabut descriure amb un realisme extraordinari com ningú la Barcelona de la postguerra dels anys quaranta i cinquanta amb una visió crítica però també amb la visió d’un cert realisme barrejat amb la ficció. Se l’ha comparat generacioanalment literàriament amb els autors del realisme social com Goytisolo, Ferres, Garcia Hortelano.

Marsé viu intensament els seu anys de joventut als barris de Gràcia i Guinardó que retratarà perfectament en les seves narracions i en les aventures dels seus protagonistes que són també rèflex de la seva passió per les pel·lícules americanes d’acció i aventures. Professionalment va treballar com a joier i és a l’any 1959 que la seva narració Nada para morir obté el premi Sésamo que serà el primer dels premis que obtindrà en la seva ja llarga trajectòria com a escriptor.

Marsé ha guanyat molts guardons entre ells destacaríem: premi Biblioteca Breve per Últimas Tardes con Teresa, Premi México de novel·la Si te dicen que caí, amb La muchacha de las bragas de oro, va obtenir el Premio Planeta del 1978 i amb Ronda de Guinardó va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de literatura castellana a l’any 1985. Posteriorment va publicar El Amante bilingüe, va ser premi Ateneo de Sevilla i obté el premi de la Crítica i El Premi Europa amb El embrujo de Shanghai que ve a ser una mena de novel·la crítica am la seva pròpia narrativa. Va obtenir un bon èxit la seva versió cinematogràfica. Finalment li fou concedit el Premio Cervantes màxim guardó de la literatura castellana el 2009.

En “Esa puta distinguida” hi ha una certa voluntat de l’autor de recuperar memòria, la memòria de fets i moments que mica en mica van oblidant-se i es perden en la boira dels temps.

Un escriptor que pensa que passarà uns dies de descans, la seva família ha marxar a Holanda i creu que podrà estar més tranquil rep la trucada d’un productor cinematogràfic, trenca la tranquil·litat ja que li fer l’encàrrec d’escriure un guió sobre la mort d’una prostituta a l’any 1949 al cinema Delicias, concretament a la cabina de projecció i morta per asfixia amb una part del negatiu de la pel·lícula (potser Gilda) a mans del projeccionista.
Segons el futur directe el crim no és res més que la conseqüència d’una societat que a causa del franquisme havia perdut la noció dels valors socials i personals.

L’escriptor amb dubtes es posa a la feina i fa un seguit d’entrevistes a l’assassí Fermín Sicart que explica com va matar a al Carol, la prostituta morta, però que no es capaç de recordar el perquè ho va fer, ja en el seu moment no va ser capaç de donar explicacions a la mort fins l’extrem que va ser tractat pel psiquiatra militar i franquista Tejero sense treure’n l’entrellat.

A mesura que l’assassí va explicant els fets van apareixent personatges que van tenir protagonisme en els fets. Coneixem a Llibert Augés, projeccionsita també de diversos cinemes i que tenia a Fermín com afillat, en alguns moments es pot deduir que era el seu pare natural, també la figura d’una prostituta amiga de la Carol, Encarnita, gairebé cega i també un dels amants de la Carol un capitost local de la Falange.

Mica en mica es van donant elements per entendre al situació socials del moment, el paper de la primera lluita antifranquista protagonitzada pels vell anarquistes de la CNT, el paper clau del cinema de barri com a centre de reunió i de socialització, la supervivència de les classes populars.

L’escriptor va treballant però un canvi en el director fruit de les desavinences amb el productor dóna un gir al guió i acaba convertint-se en una pel·lícula que res te a veure amb el treball inicial on es magnifica el paper de la prostituta cega en la figura d’una jove actriu i amb un títol que ja fa presagiar el que ha passat: Los ciegos amores de Manolita.

L’escriptor defensa la seva feina i ho fa per reafirmar que el periodisme i la literatura es confronten amb la veritat, i en la veritat de la mateixa narració.

Una trama espectacular i un desenvolupament per part de Marsé brillant amb una descripció dels personatges molt interessant i un relligar la història gairebé perfecte.

Novel·la que amb el trets autobiogràfics de sempre que juga amb la memòria com un element necessari per fer bona literatura.

Imprescindible.  

Esa puta distingida
Juan Marsé
Editorial Lumen
Barcelona, 2016