Govern espanyol

Trilingüisme

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

No acabo d’entendre -mentre espero els efectes del darrer ultimàtum de Ciutadans al PP en les negociacions per l’acord d’investidura- l’actitud del partit taronja durant aquesta passada setmana. I el que intueixo que hi pot haver al darrera, no m’agrada gens.

Perquè ressuscitar l’espantall del trilingüisme quan estan al caure dues eleccions autonòmiques no sembla una maniobra destinada a aconseguir més representació electoral en aquesta mena d’eleccions. Menys encara tenint en compte on es fan (Euskadi i Galicia) i on es podrien arribar a fer (Catalunya) si la moció de confiança del president Puigdemont es decantés pel costat del sainet, com algunes declaracions semblen augurar.

Busca el partit d’Albert Rivera l’aixopluc del PP de Mariano Rajoy abans de fer-se l’hara-kiri? Ha acabat l’autoproclamat David democràtic i en lluita contra el Goliat del bipartidisme, passant-se el bàndol dominant dels filisteus tot sotmetent-se dòcil als dictats dels que veuen la realitat en blanc i negre, en forma de dilema, tot acceptant la fi de les opcions discordants?

O, anant una mica més enllà, han perdut els de Rivera aquell esperit trencador i innovador que pregonaven? Perquè reclamar el trilingüisme sense qüestionar l’anglès, ara que Gran Bretanya ha girat la cara a Europa, pot acabar semblant una maniobra antieuropeista. Voleu dir que ara no hauríem de reivindicar l’alemany (ho sento, Hollande) com a llengua comuna europea? O, si ens posem mundialistes i globalitzadors, el xinès? Ep! Sempre i quan tornem a ser partidaris de la dualitat. De que la gent sàpiga el seu idioma matern i, a més, el idioma comú que, en teoria, ens permeti anar per tot el món.

Però és curiós. Tot sembla dur-nos, agradi o no, cap al dilema. Investidura o eleccions. Autonomies o estat exemplar. Retallades o caos. Una doctrina imperant, a més, de blancs i negres. Perquè si valoreu com se’ns presenten els dilemes anteriors, veureu que un dels dos és nefast i l’altre pràcticament angelical.

I la realitat no és tan simple. La realitat té moltes cares. En el cas del debat d’investidura –per tornar al tema- com a mínim tres. Les dues que plantegen Rajoy i Rivera en forma de duet harmonitzat i la d’un govern – si voleu dir-li de progrés, per mi cap problema - que agrupés la resta de partits aliens a la conxorxa. Hi ha doncs un “trilema”.

Perquè el veritable dilema que tenim plantejat, aquest sí, és el de donar valor a la suma d’escons o a la suma de voluntats. Si ens decantem per la primera, el tàndem Rajoy-Rivera ho té cru (al marge de les possibles maniobres polítiques de conveniència mútua). Ningú sembla decidit a baixar del seu ruc particular. Si valorem la suma de voluntats, passant de les majories dels números, semblaria que el tàndem ho té millor. Els competidors semblen entestats en acusar-se una a altres de manca de voluntat i, per tant, en deixar en mans de la minoria d’escons i majoria de voluntats comuns, el govern del país.

A no ser que ells tampoc (i aquí podria haver-hi una de les claus de l’aparent desunió i manca de voluntat d’acostament) vegin malament la convocatòria d’unes noves eleccions. Sobretot el PSOE que podria estar esperant, si no la rendició del David de Podemos, sí el seu aïllament en un poblat de la Gàl·lia que permeti retornar als dies de gloria del bipartidisme.

Pluripartidisme sí, però amb només dos galls al galliner. Que això dels “trilemes” resulta massa estressant. Com el trilingüisme.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local