"Mode ON" per al socialisme municipalista, catalanista i transformador

No hi ha dubte que en els moments actuals, fer el pas per posar-se al capdavant d’una organització política com el PSC, plantejant una opció alternativa, requereix determinació i coratge. Més encara quan el que algú com la Núria Parlón proposa són canvis en diferents vessants, tant en l’organització i la concepció del partit endins i enfora, com en la manera d’afrontar i posicionar-nos davant els reptes socials que tenim. Per Catalunya, per als nostres municipis i per a la nostra societat, no convé un socialisme conformista ni autocomplaent. El PSC ha de reconnectar com a organització política central del catalanisme polític responsable i efectiu, amb mirada clarament socialista i d’esquerres, renovant discurs, organització, càrrecs i cares. Per això, em “mullo” afirmant que estic en mode ParlÓN.

Apostar pel diàleg i l’acord al partit i també a Catalunya, contrastant el que calgui, en té ben poc de feble, sempre i quan vagi acompanyat d’atreviment per arriscar i de decisions per moure fitxes.  Això sí que és revolucionari i atrevit. Segurament més revolucionari que els “crits” reivindicatius d’algunes formacions polítiques, moltes vegades sense ponderació ni anàlisi previ. I també és més atrevit que la política centrada en l’enarborament de símbols, que certament serveix per afirmar la nostra identitat, però que no serveix de gaire si no va acompanyat d’accions reals més enllà.

La tradició pactista i de diàleg efectiu i realista que ha caracteritzat i caracteritza el socialisme català i municipalista és una fórmula per abordar problemes complexos i guanyar oportunitats, malgrat sigui més complex d’explicar. Perquè la realitat, malauradament, és també complexa. Sense anar més lluny, al meu municipi, Sant Martí Sarroca, els col·lectius socialistes i progressistes han estat sempre que ha estat possible un eix clau per al diàleg, el pacte i la suma en el marc de les diferències, que és el que realment permet transformar realitats. Perquè la societat en el fons és això, un grup de gent diversa que s’ha de posar d’acord per conviure millor. I mai és fàcil, certament, perquè tothom vol defensar màxims. El que és irresponsable, això sí, és perdre o renunciar a la capacitat de negociació, perquè llavors només queda la confrontació o el bloqueig.

També hauria de ser un valor en política l’experiència gestionant organitzacions, pobles, viles i ciutats, sobretot en moments complexos, que impliquen esforç i treball per retornar la il·lusió, el compromís i la confiança en la voluntat de servei i respecte col·lectiu, que és quelcom que requereix molta reconstrucció també.  Amb aquest esperit ha treballat i treballa molta gent raonable i compromesa, malgrat que uns quants hagin deteriorat greument aquesta essència del compromís social amb actituds impròpies, per desgràcia de la majoria.

El socialisme municipalista i catalanista té l’oportunitat ara de fer “un cop de cap” escollint la Núria Parlón com a primera secretària. No només per la seva personalitat, sinó per la seva determinació de sumar en positiu, de la seva proximitat i senzillesa, i de la voluntat decidida de donar aire a l’organització i, sobretot, de posar en valor la tasca que avala a tantes i tantes persones que han treballat i treballen pels seus municipis amb mirada socialista. La Núria Parlón no n’és una excepció, sinó un exemple i una referència avalada pels fets que han esdevingut sent alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet. Davant d’una complexa situació a la seva ciutat, que va barrejar molts d’aquests factors, ha sabut donar el millor de la tasca política per transformar situacions complexes en realitats més positives per a la gent, segurament que amb dificultats i entrebancs, també. I què ha de ser la política sinó això?

És cert que, massa sovint, la política-espectacle i el repartiment de càrrecs, a vegades sense justificació d’utilitat pública (també al PSC) han contaminat la raó de ser de la política. Davant d’unes primàries socialistes que permetran contrastar models i reforçar coincidències de forma activa, no seria tampoc útil confondre capacitat integradora amb dissolució de plantejaments, perquè això porta al tancament cap endins i a allò que, precisament, cal canviar.

És hora de reclamar que no podem seguir estereotipant col·lectivament l’activitat política, perquè llavors només s’hi acabaran dedicant aquells a qui tant se’n fot el que es digui d’ells. La bona política és, i hauria de ser valorada com a tal, quan respon a una capacitat transformadora. Ja és hora també que el PSC no es conformi amb “anar passant” mentre la ciutadania pot tenir la sensació que no només es mantén l’estabilitat del partit sinó l’estabilitat d’“alguns” del partit. I és hora d’afirmar amb contundència que el socialisme catalanista fomenta la revolució de la cerca d’acords de convivència amb diligència i concreció.

Defensem i practiquem la bona política amb mirada socialista, buscant la transformació de realitats i la reducció de desigualtats. Som catalanistes, almenys tant com molts altres, i per això defensem elaborar un acord clar que proposi una nova forma de relació entre Catalunya i Espanya realista, amb un major autogovern a diferents nivells i amb uns recursos que ens facilitin no només viure del “volem ser”. No és una actitud tant diferent a l’estratègia que s’aplica, des de fa temps amb més intel•ligència, per exemple, al País Basc. I a més, ho volem votar legalment i democràticament, que és possible si la base és una proposta d’acord, que ara els qui ens governen (aquí i allà) no sembla pas que estiguin buscant. El que sí que tenim ara, en canvi, és un bloqueig institucional. Cal doncs que el PSC, per la seva banda, exigeixi també al PSOE la negociació d’una proposta d’acord de nova relació entre Catalunya i Espanya molt concreta i decidida, i en un termini màxim, perquè és urgent que algú s’arremangui de debò.

En relació a l’organització del PSC, la oportunitat de votar qui serà el primer/a secretari/a en un procés de primàries és important. Per cert, quan alguns defensàvem fa temps aquesta elecció per primàries, semblava per part d’altres que estàvem proposant una bogeria, com ho semblava amb la proposta de deixar ben clara la diferència entre dos partits com el PSC i el PSOE, sense que això impedeixi arribar-hi a acords. Aquest és un exemple més de la necessitat de canvi de les organitzacions polítiques com el PSC, un canvi que a vegades acaba arribant, però que ha de ser més eficient del que ha estat fins ara.

El PSC hauria de tenir espais oberts de relació ciutadana, on debatre sobre l’actualitat, on sigui normal que els ciutadans que ens interpel·len puguin venir a parlar-nos, on s’organitzin maratons de propostes i on es comparteixin experiències per millorar la societat,... Al final, aquest ha de ser l’objectiu, més enllà de l’administració regular de qualsevol organització. I qui estigui per altres coses, doncs tampoc cal que hi sigui.

I per donar utilitat a la política, hauria de tenir més importància teixir una taca d’oli d’accions transformadores en clau socialdemòcrata a diferents nivells, que mantenir l’status quo d’aquells qui no volen canviar res. Fins i tot reconèixer que no sabem afrontar-ho tot d’entrada, però que busquem solucions i les portem a la pràctica, tampoc estaria malament.

Hi ha un exemple de transformació de les realitats davant de la complexitat, d’aposta per la democràcia interna en les organitzacions i de defensa del socialisme i del catalanisme actiu, responsable i realista. Es diu Núria Parlón. Per tot això, hem de posar en ON el poder transformador, que és pel que ha de servir la política i el socialisme. 

Albert Tort, Regidor de l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca i membre de l’executiva del PSC a l’Alt Penedès i el Garraf