Ser pobre al segle XXI

Un lliure pensador que conec em va dir, el progrés adequat de les societats modernes, és aquell que treballa per retallar les diferencies socials; per després recordar-me que encara que hem entrat a un altre segle, les mancances i la misèria campen al seu aire en el nostre país, que segueix ancorat en la crisi de econòmica, amb salaris miserables, desnonaments, i on la pobresa pren formes diferents i per exemple, ara es pot ser pobre energèticament o pobre per no poder gaudir de menjar, es pot ser pobre rebent un salari, o pobre en tota la seva magnitud o més ben dit una persona pobre.

Aquest és un país on la pobresa s’ha enquistat al teixit social, i pren formes diferents per denominar-la, es pot ser pobre, tenir casa, cotxe, inclús plaça d’aparcament pròpia i treballar per una empresa, cobrant el primer dia de cada mes, per que tal com entra la nomina miserable, es queda per pagar, les factures bàsiques per la supervivència de la família, i per garantir que els proveïdors principals entre d’altres, el banquer, l’empresa de subministraments, o el recaptador d’impostos, cobrin cada mes, aquest son els denominats “treballadors pobres”, aquesta gent treballa per pagar.

Es pot rebre un salari i tenir un sostre i ser pobre per no gaudir de menjar, patint el que hem denominat a la societat espanyola del segle XXI, la “Pobresa alimentaria” per que amb el que es guanya, no es pot gaudir de tres àpats al dia, no rebent la nutrició adequada, aquest pobres ho pagaran ara que passen gana i desprès per que els seus fills que han patit una mala nutrició creixeran dèbils en una societat que requereix de gent forta per sobreviure.

Es pot ser “Pobre energèticament”, en aquest cas s’ha de fer una elecció, o es paga una cosa o es paga un altre, ens podem permetre viure com ho feien a finals del segle XIX enllumenant-nos amb espelmes i rentant-nos amb aigua freda a l’hivern, anant per una casa freda i plena de records, amb dues mantes per sobre, i entretenir a la canalla jugant amb jocs de taula o llegint comptes, sempre que hi hagi llum, pot ser si, però el preu és massa alt i ho hem vist a Reus ara; ho van veure a Vendrell fa un parell d’anys, i segurament ho seguirem veient per que això no comença i no acaba aquí, hi ha gent gran que mor de refredats producte de no poder pagar un sistema adequat per tenir escalfor a l’hivern i aquest també son pobres energèticament que moren sense que la seva mort sigui comptabilitzada.

Però el que encara és pitjor, son aquells “Pobres” en tota la seva magnitud, el pobre de tota la vida, el típic que dorm al carrer, que era el pobre del segle XX, que jo vaig conèixer quan era un nen, d’aquests hi havia molts a les places on anava a jugar jo de petit, a la meva natal Barcelona, quasi sempre hi havia algun d’aquest pobres, que normalment dormien als bancs de la plaça amb tot el que tenien i que per norma, encara que no sempre, era gent que havia patit a la vida alguna desgracia econòmica o personal que l’havia portat allà, aquests pateixen tota la virulència de la pobresa i totes les pobreses a la vegada.

Aquesta son algunes de les classes de pobresa que ens podem trobar a la Espanya del segle XXI, i segurament hi haurà més, que jo no conec i que ni tan sols l’administració sap que existeix.

I davant d’això que ens trobem una classe dirigent que no treballa per eradicar aquest problema de la nostra societat, en comptes de fer-ho, amb totes les eines que es tenen al seu abast, es dedica a dividir la pobresa amb noms diferents per no dir que hi ha gent que es pobre, perque jo crec que ser pobre es ser-ho i ja està, patir qualsevol de les pobreses abans esmenades ens pot portar a ser pobre en tota la seva magnitud i això una societat moderna del segle XXI no s’ho pot permetre, la fam marca, el fred debilita, i treballar per pagar ens sumeix en una profunda tristor.

Per això si volem treballar per un veritable endemà millor per tots i totes, hem de posar en practica això que em va dir el pensador i fer que les classes dirigents treballin per fer progressar adequadament la societat, per que no hem d’oblidar que “El progrés adequat de les societats modernes es aquell que treballa per retallar les desigualtats socials”