Cinema

Passengers

Fotograma de 'Passengers'. Eix

Fotograma de 'Passengers'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Certament amb una premissa atractiva i atraient, Passengers feia presagiar un dels títols de ciència ficció més esperats i brillants de l'any 2016 .

El periple d'una nau per l'espai en un viatge de turisme amb 5.000 passatgers hivernats a bord, on dos d'ells per error desperten 90 anys del previst, constituïa una idea per a un molt bon guió, però que malauradament es queda en gairebé res.

Perquè si bé la química entre la parella protagonista és sens dubte el millor del producte, Jennifer Lawrence i Chris Pratt, la pel·lícula resulta summament anodina i avorrida.

Els protagonistes acompanyats d'un robot-cambrer i d'un Laurece Fishburne que apareix a la part final del film, així com la intervenció residual d'Andy García, perden una gran ocasió per exhibir un film d ´aventures potent i una reflexió sobre la soledat de profunda fondaria.Massa nau espacial i pocs personatges per a una història mal explicada.

Els primers vint minuts a manera de presentació del que constituirà el nucli central de l'exercici, són introductoris amb certa facilitat i molt aprofitables, però aviat es torna a un escenari d'accions amb molt poc ritme, menys desimboltura i pràcticament sense cap interès ni aprofundiment .

Es tracta d'un viatge romanticoide entre dos personatges que excepte la química estan dotats de pura superficialitat, i malgrat que la nau disposa de les comodiades d'un hotel de màxima categoria, no existeix en el desenvolupament de la pel·lícula un interès creixent, ni decreixent , senzillament és inexistent perquè la pel·lícula no transita per cap camí mínimament reconeixible que pugui motivar l'espectador a implicar-se en aquest viatge intergalàctic.

Els últims trenta minuts i mitjançant un daltabaix sideral, la nau passa per perills diversos, s'amenaça la supervivència dels hibernats i dels desperts, però tampoc serveix en excés per despertar de la letargia als espectadors que sens dubte han vist defraudats en la seva totalitat les expectatives generades.

Tanta irregularitat en el ritme i en un guió  esquemàtic fregant la inoperancia, en res afavoreixen una pel·lícula que perd una oportunitat de ser un gran film, cosa que amb un mínim de coherència, crediblitat i concienciació  podria ser un film a recordar, gairebé de cult.

El seu cost de 140 milions de dòlars em sembla excessiu, (inclosos els 40 de Lawrence) per a un castell de focs amb tan poca pólvora.

USA 2016
116 m.
5/10

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local