Independents!

En aquesta lectura no cerquin connotacions polítiques, de segur que les troben sense buscar-les.

Dit això, trobo sorprenent que encara hi hagi gent negant la possibilitat de que la resta pugui gaudir de la seva independència. Els mamífers, des que ens tallen el cordó umbilical ja ho som d'independents. Bé, es veu que alguns no. El jovent, que es vol independitzar de la resta de membres de la seva família, també vol i té el dret a ésser independent. Triguen uns anys, però, no tota la seva vida sumada a la vida dels demès.

Si fixem la nostra atenció en la geografia del territori de l'estat espanyol o de qualsevol altre bocí de terra amb estat o sense, i parem atenció en conceptes com: “unitats indivisibles”, per no citar-ne d'obsolets com: “una, gran i lliure”; des de qualsevol de les orbites del planeta, el que un satèl·lit ens ofereix són només petites imatges d’un tot. De dalt estant, qui es qüestiona la independència de qui? Qui pot ser tan enrevessat com per a pensar en unitats indissolubles?

Països més petits que el nostre han obtingut la independència al temps que deixaven de ser colònies d'altres estats imperialistes. Tota dependència obeeix a uns interessos econòmics evidents. Els països colonitzadors no els han deixat anar fins que no els hi han tret tot el suc. Ni suc ni bruc, diu la frase feta. Parem atenció,: el bruc sense suc tampoc existiria. Segur que aquesta frase els ha fet pensar el que no volien!

I el veïnatge? Què me’n diuen del veïnatge. El del replà de casa de qualsevol de vostès, de la meva o de la de ningú. A cas no es pot ser veí de qui t’has estimat però que ja no t’estima?

Què els hi fa por? Envellir junts? Què seguim estant l’un al costat de la l’altre sense compartir el jaç? És evident, que ja fa un plegat de temps que no dormim a la palla! O bé, i acabo, tenir el convenciment de la seva retrogradació i no saber fer altra cosa que seguir xuclant de la mateixa mamella?