Sant tornem-hi, que no ha estat res

Hem deixat passar poc més de mig any i tornem amb energies renovades. En endavant, en Bernat Deltell i jo iniciem una nova etapa alternant articles de caràcter quinzenal a les pàgines virtuals d’Eix Diari i també al nostre bloc. La intenció serà la mateixa que hem vingut exercint des de la primavera de 2012 a la premsa local: tal com havíem fet en la nostra singladura de paper imprès, intentarem reflexionar a propòsit de la realitat sociopolítica vilanovina així com d’aquells aspectes vinculats al país o a l’esfera internacional que ens toquin de prop. Hi posarem, com hem fet des del primer dia, la mateixa il·lusió i el més treballat dels esforços per explicar-nos.

Políticament i social, res no ha canviat. A la ciutat de Vilanova i la Geltrú continuen passant coses, moltes d’elles vergonyants i esperpèntiques, que mereixen ser mínimament analitzades. Molt sovint, el major dels escàndols no arriba a ser prou conegut entre la ciutadania perquè la premsa local no acaba de jugar el seu paper, i perquè gran part de la plantilla d’articulistes que es dediquen a pensar la ciutat acaben dissertant sobre el sexe dels àngels sense esmolar la ploma ocupant-se d’allò realment substantiu. Per entendre’ns, sobre la prescripció de l’expedient disciplinari incoat a l’ex gerent del IMET ningú no ha dit res (després que quedés provat per via administrativa que l’antiga gerència va efectuar contractacions amb els proveïdors de forma directa i sense seguir cap procediment previst a la normativa aplicable quan l’import de les contractacions superava una determinada quantia; que es van efectuar previsiblement contractacions continuades de contractes susceptibles d’unificació; que l’ex gerent tenia responsabilitat en l’existència de documentació duplicada de contractes i factures, o que els successius governs de la ciutat i els funcionaris de l’Estat al municipi no van fiscalitzar la comptabilitat de l’organisme autònom, sense que encara avui en coneguem les raons). D’acord que el fet que la notícia saltés durant els dies de Nadal i que el govern municipal no posés tot el zel que hauria d’haver dipositat per explicar els motius de la prescripció tampoc no van ajudar gaire, però de tot plegat esperàvem alguna cosa més que el silenci i la remor de fons.

Des de la humilitat i evitant la crítica gratuïta, el nostre propòsit és vèncer la indiferència i l’ensopiment inoculat des de les esferes de poder local. No resignar-nos a tanta vida grisa ni girar l’esquena a la realitat que ens envolta. Les coses poden ser dites pel seu nom més enllà de les capelletes i dels cafès al bar: sense hipoteques, sense cap por, amb un xic de provocació o sarcasme, i també apostant per l’esperit constructiu quan la cosa s’ho val. Practicar la gimnàstica d’escriure un article quinzenal pot semblar una cosa senzilla, però no ho és tant. Encertar-la tampoc no és del tot habitual, per la qual cosa sovint correm el perill d’empassar-nos les pròpies asseveracions si estan fetes amb rotunditat. Assumim el risc, tot i que ens equivoquem en la nostra comesa. Opinar també és un exercici de valentia al qual no volem renunciar.