Literatura

'La bruma inquieta' i 'Lo que queda después' d'Eugenia Kléber

Cobertes de 'La bruma inquieta' i 'Lo que queda despues'. Eix

Cobertes de 'La bruma inquieta' i 'Lo que queda despues'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’escriptora Eugenia Kléber viu des de fa temps a Sitges, una més de les seves veïnes que tal vegada ha anat a buscar inspiració o potser la pau del seu blau marítim i la calma serena dels dies de sol de tardor i hivern, tal vegada les grans concentracions carnavalesques o de tot tipus festiu poden servir per viure vides alienes que poden ajudar-la en els arguments dels seus llibres, tot i que una escriptora amb talen no precisa massa de argument aliens per embastar el fil de les seves histories, com deixa ben palès Kléber que ha estat també professora de l’Escola de Guió Cinematogràfic al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, només aquest bagatje és suficient per entendre el seu talent en embastar histories curtes o llargues com pot ser la novel·la “La bruma inquieta” on a través del fil en torn una dona apareixen en escena la presencia d’amics, veïns i coneguts amb el seu propis relats de vides amagades i tal vegada connectades en l’anonimat en torn aquesta dona revelat per un estudiant de Periodisme que es trobarà amb vides embastades i superposades a la pròpia.

L’altre llibre que volia comentar és el seguit de relats breus, també  de Kléber, “Lo que queda después” i certament quan acabes de llegir un dels relats, sempre amb final obert, pots fer treballar el propi pensament i donar-li nous espais de llibertat en allò que queda després, realment tota historia mai té un final a traves del temps li poden trobar nous arguments per anar teixint horitzons quasi insospitats, tota relació humana deixa sempre el pòsit d’alguna cosa que queda per dir, per embastar i sargir, els paisatges vitals poden acabar amb nosaltres tot i quedar sempre pàgines noves per viure i posar, o no, el punt i final a velles histories de no ser així els heraldistes tindrien molt poca feina a fer en els seus estudis. Tot això ho anava lligant al meu cap mentre anava llegint aquest conjunt de relat on Kléber desplega les ales imaginatives com correspon a una professora de guió, que a més a més han estat merescudament premiats, per exemple al rigorós Festival de San Sebastian,  o seleccionats a la Biennal de Venècia.

“Lo que queda después”, ha estat editat per Editorial Siníndice i “La bruma inquieta” per Editorial Círculo Rojo.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local