Coaching

Jo per ser feliç vull un camió (el viatge amb una missió)

Ciprià Pernas Fidalgo 17-04-2017 12:03 Lectures 148

Ni ha que per ser feliços volen un camió. És fàcil que amb ell puguin combinar el plaer del viatjar amb el de desenvolupar la dura i sacrificada professió del transportista. La logística és la columna vertebral de l'economia d'un país i per a moltíssimes famílies la fórmula amb la qual construir els seus plans personals de vida. Sense ells, no seria possible coses tan quotidianes com obrir la nevera per menjar o beure allò que et ve de gust en aquest moment. Serveixi això per deixar clar que la major part del que fem de manera inconscient, comença amb  l'esforç i el compromís d'uns altres que posant els mitjans perquè sigui possible.

Al final, tot és el resultat d'una decisió individual ferma, pròpia o aliena.

Com quantes d'aquestes fermes decisions has pres en la teva vida?

Has avaluat el cost que suposaven per a tu i les persones que estimes i t’estimen?

Quin nivell de compromís sincer has assumit per posar-te a fer tot el necessari per aconseguir-ho?

Quins recursos has engegat per tenir les eines necessàries?

T'has format en tot allò útil para per ser bo en això?

Has insistit a millorar en el que ja eres bo?

Has demanat ajuda a uns altres?

Has ajudat a uns altres?

Has col·laborat amb uns altres a fer millor, més seriós i professional el que fas i així sentir gran ho teu?

Quants errors has comès?

Què has après d'aquests errors comesos?

Quines alternatives diferents has pres per no cometre els mateixos errors?

En quines matèries noves has aprofundit per obrir noves possibilitats a la teva professió?

Quin valor dónes al que fas?

Quin valor tindria el que fas si afegissis alguna cosa nova?

Escoltes les crítiques que et fan?

Com les gestiones i les converteixes en noves oportunitats per millorar?

Saps?, al final no és necessari tenir un camió per ser feliç, però si ho és el ser feliç per gaudir del camió i de l'oportunitat que et brinda per mirar el camí que estàs recorrent amb ell. Es diu vida. En ell surt i es posa el sol, durant els trajectes passen coses de tots els colors que t'ensenyen i et formen, que et fan diferent a cada quilòmetre recorregut. Llocs que fins que no vas engegar el motor, solament coneixies d'oïda. Gents diferents, amb diferents maneres de viure i comunicar-se però amb emocions com les teves, plenes de somriures i llàgrimes.

Mai serà el mateix apujar-se al camió per conduir-ho, que apujar-se per arribar als llocs en les millors condicions possibles, traient partit al viatge mentre lliures el teu coneixement a uns altres que necessiten de tu en aquest trajecte.

Com la ruta, viure la teva missió és el camí que porta a la felicitat. La resta ajuda, però és accessori.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Les paraules no són innocents

Ciprià Pernas i Fidalgo

Ciprià Pernas i Fidalgo

Tot assoliment comença amb la decisió d'intentar-ho

http://cipripernascoach.blogspot.com.es/

Ensenyament

Vaga de deures! És la fi de la civilització!

Jordi Larregola

Debatre sobre idees és un exercici que s'hauria de fer des de la presumpció d'intel·ligència. Tots estem subjectes a l'error però tots som persones prou madures per prendre les nostres decisions

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No